La participació ciutadana als plens municipals

L'últim Ple municipal de l'Ajuntament de Mataró va començar a les set de la tarda i es va acabar a les tres de la matinada de l'endemà. Molts dels veïns i les veïnes que van acudir a la sessió plenària per manifestar llurs punts de vista van haver de fer cua i eren "filtrats" per agents de la policia municipal i alguns, tips d'esperar, fins i tot van renunciar a prendre la paraula davant l'eternització dels debats polítics, molts dels quals feien referència a temes que escapen de l'àmbit competencial municipal. L'únic regidor de la CUP, sobre el qual recau tota la tasca institucional, també va acusar el cansament i va acabar demanant per escrit la resposta a una pregunta rellevant a l'entorn del tancaments dels tallers tèxtils regentats per ciutadans d'origen xinès (suposo que l'alcalde va respirar i deuria pensar "mira, ja tinc carnassa per a la premsa"...). El fet, però, és que aquesta situació fa molt de temps que es repeteix i la gent que vol participar acaba cansada i indignada, la premsa local que cobreix la informació treballa sense esma i, fins i tot,  els propis regidors/es n'estan fins al capdamunt.

Cal limitar el temps dels Plens? Potser sí, però cal ser curosos ja que hi pot haver la temptació antidemocràtica de limitar el temps d'intevencions en funció de la representació i, per tant, una  mesura d'aquest caient  podria acabar convertint-se en un mecanisme per a silenciar la veu incòmoda de l'únic regidor de la CUP.

També existeix la possibilitat de fer dos Plens mensuals en comptes d'un de sol, de manera que en un es tractarien temes d'odre intern (despatxos i dictàmens) i en l'altre es dedicaria a control de govern i declaracions institucionals. Ara bé,  una proposta d'aquest tipus és difícil que prosperi, perquè segons la perspectiva de l'Alcalde "falsejaria el caràcter d'òrgan decisori del Ple".

Alternativament, la FAVM proposa una modificació puntual del ROM per introduir un punt de l'ordre del dia destinat a "intervencions d'entitats que han demanat la paraula al Ple". Ara bé, si toquem el ROM, potser caldria pensar en millorar molts altres aspectes de la participació ciutadana (ara no hi entraré en detall, però em ve al cap el fet humiliant que els regidors no estiguin obligats a respondre a les entitats i persones que intervenen al Ple). Malgrat tot, la proposta de la FAVM és, ateses les actuals circumstàncies, la solució més assenyada per afavorir la participació ciutadana, la qual és, sense dubte, l'element que dóna més vida i sentit als plens municipals.

Tertúlia política: el Mur de Berlín i la corrupció

Dilluns 16 de novembre he participat en l'enregistrament de la tertúlia política del mes a Mataró Ràdio (que s'emet a les quatre de la tarda del 17/11/09). Aquest cop moderava Elisabet Solsona i he compartit taula amb Joan Morell (CiU), Antoni Soy (Esquerra), Adam Alonso (Noves Generacions-PP), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Consol Prados (PSC).

Temes a debat: el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i la corrupció. Només he fet dues intervencions i sembla que això ja era massa per a alguns dels contertulis...

Sobre el Mur de Berlín he remarcat que va ser el final d'una guerra iniciada després de la Segona Guerra Mundial i que va acabar amb l'ensulsiada dels països del Bloc de l'Est, és a dir, del malanomenat socialisme real. Per tant, hi va haver vencedors i vençuts. A casa nostra, la classe treballadora vam veure com davant la caiguda del Mur el capitalisme s'envalentia, sense l'amenaça comunista, i vam haver de patir una forta ofensiva neoliberal amb importants retallades de drets socials destinades a qüestionar el propi Estat del Benestar i a desregular el mercat del treball (recordeu el famós contracte basura?). D'altra banda, he qüestionat el triomfalisme democràtic d'aquella efemèride ja que, actualment, als països de l'Est hi ha una tercera part de la població que és pobra, una xifra deu cops superior a la de fa vint anys. He recordat com a aspecte positiu els processos d'alliberament nacional endegats fa vint anys i que van alterar substancialment el mapa europeu, sense dubte una lliçó per a tots aquells qui encara avui dia propugnen el caràcter immutable de les fronteres polítiques. Finalment, he esmentat els murs amb els quals convivim, Palestina, la separació  Nord-Sud (l'estret de Gibraltar és un autèntic mur de separació) o fins i tot murs interiors com la separació entre els catalans que en alguns territoris  (País Valencià) es veuen privats de recepcionar de forma lliure el senyal de TV3.

Pel que fa a la corrupció. He intervingut in extremis, perquè l'oratòria dels companys de taula ja havia esgotat bona part del temps restant. He explicat que hi ha un problema de fons: mal finançament de les administracions públiques catalanes, començant pels ajuntaments, que ha propiciat que ciutats com Mataró acabessin sent, a la pràctica, governades per l'especulació.  He aplaudit les observacions assenyades de Salvador Milà, sobre la necessitat de l'intervencionisme públic i de la reinversió social de les pulsvàlues, però li he qüestionat el fet que aquest no sigui el tarannà ni del Govern municipal ni d'ICV a Mataró. He fet esment genèric al creixement especulatiu viscut en els últims anys i a un cas concret, el de Can Fàbregas i de Caralt, on hi ha greus irregularitats que estan en mans de la Justícia i que esperem que es resolguin aviat perquè ens donaran la raó. La rèplica de Milà ha estat molt agra, però no ha donat temps per a més. 

A l'exterior dels estudis de Centre Cívic de Pla d'en Boet, en Milà m'ha il·lustrat amb els encerts del model urbanístic de Mataró amb una pila d'exemples concrets, molts dels quals, per ser honest, no controlo. Ara bé, la meva vivència com a ciutadà no és tan optimista i observo que els discursos tècnics i polítics dominants (aquells que pontifiquen de forma quasi despòtica sobre l'urbanisme democràtic) obvien que a ciutats com Mataró ha mancat la voluntat política d'establir mecanismes reals de control popular i democràtic sobre l'urbanisme, heus aquí el gran mal.

Fem soroll i estirem del fil

Dissabte 14 de novembre, una trentena de persones, convocades per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, hem reprès la mobilització al carrer amb una sorollosa cassolada al voltant de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt, indret on els paletes estan enllestint a corre-cuita el desmuntatge de la nau. El govern de Mataró (PSC, Esquerra, ICV-EUiA) té pressa i aplica una política de fets consumats, que està tenint un alt cost econòmic per a l'erari públic. La promesa de El Corte Inglés, però, no els eximirà de les irregularitats comeses, moltes de les quals estan en mans dels jutjats i pendents d'una deliberació.

Però el més calent és a l'aigüera, ja que arran de l'operació Pretòria contra la corrupció urbanística, ens hem trobat amb sorpreses com la implicació de Construcciones Riera, que és la propietària de Residencial Aurum, l’empresa que va comprar la nau catalogada de Can Fàbregas a Naves Biada (propietat dels oncles de Ramon Bassas, regidor d’urbanisme de l'Ajuntament de Mataró) per 16 milions € per vendre-la després a PUMSA i al Corte Inglés,  que apareix esmentada a l'auto del jutge Garzon juntament amb Proinosa, Excover, Luís Garcia Saez i Antoni Jiménez.

Per tant, caldrà seguir fent soroll i estirar del fil, perquè és obvi que en tot aquest afer no hi ha un pam de net.

Ni un cèntim per un trasllat inútil!

Mostra un mapa més gran

Ara mateix hi ha cinc contenciosos administratius presentants per la CUP i tres més per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt. Si el govern municipal de Mataró actués amb prudència i seny polític, i no pas forçat pels interessos de El Corte Inglés, no hauria tocat  ni una sola pedra del conjunt arquitectònic afectat fins que no s'haguessin resolt judicialment els litigis. Malauradament, no ha estat així. La decisió unilateral d'en Baron i del seu regidor d'urbanisme, Sr. Bassas, ha arrossegat a contracor a bona part dels regidors/es del  seu govern, que en privat reconeixen que tot plegat ha constituït una cadena d'errors i de despropòsits.

Resumint, tenim el següent:

-Operació especulativa de compravenda entre PUMSA i l'Ajuntament.

-Informes desfavorables de la Generalitat de Catalunya que són obviats.

-Relació de parentiu entre el regidor d'urbanisme i els propietaris de solar (Naves Biada).

-Arquitectes, advocats i aparcaments a costa de l'erari públic.

-Reducció considerable de les càrregues urbanístiques incialment acordades amb El Corte Inglés que havien de servir per urbanitzar tot el sector.

La sagnia econòmica és brutal i, òbviament, fins que no es reuneixi tota la informació no es podrà calcular amb certesa el cost d'una decisió política errònia que fou  presa a finals de 2006 i que tres anys després és encara més patètica i costosa.

De moment, si prenem per bones les xifres oficials, imagieu: quantes millores per a la ciutat, quantes activitats culturals, quants projectes socials es podrien fer amb el 1.500.000 d'euros  que ens diuen que costa el desmuntatge i el 1.000.000 d'euros de la reconstrucció -en el cas que mai s'arribi a fer- de la nau de Can Fàbregas i de Caralt?

Sigui com sigui, la realitat és que ja ho estem pagant molt car.

Per aquests motius, cal que hi hagi una resposta social que digui clarament als  senyors i senyores del PSC, Esquerra i ICV-EUiA que no hi estem d'acord, que no volem que es destini ni un cèntim dels nostres diners públics a un trasllat que és inútil; que s'han equivocat i que la seva actuació ha estat irregular i temerària, ja que els tribunals encara no han deliberat respecte a una sèrie d'evidències d'il·legalitats que en els pròxims mesos poden capgirar la situació, la qual cosa suposaria un prejudici per a totes les parts implicades i, sobretot, per a la ciutadania de Mataró.

Per aquests motius, penso que és important donar suport a la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, que dissabte 14 de novembre del 2009 a les 11 del matí ha convocat una concentració a davant de Can Fàbregas (carrer Biada, 15 - Mataró), per rebutjar el "trasllat" de la nau.

Mentrestant, jo també espero que la Justícia per un cop sigui justa… perquè el cas de Can Fàbregas pot superar, n'estic convençut, el cas Pretòria i altres trames de corrupció recentment descobertes.

Caritat vs. Solidaritat

Fa dies que la Fundació Banc dels Aliments fa una campanya "solidaritat i educació" a l'escola pública del meu fill. Ja d'entrada he observat la campanya amb molt de recel, perquè sempre he pensat que la caritat no té res a veure amb la solidaritat. Però avui, finalment, han repartit un fulletó explicatiu, on aquesta fundació exposa aspectes interessants com la conscienciació entorn de les desigualtats socials i la fam que es pateix al nostre entorn", "conscienciar sobre el malbaratametn dels recursos alimentaris" o "el dret a l'alimentació". A part del vessant de la conscienciació duen a terme una activitat pràctica amb la recollida d'aliments, la major part dels quals són excedents de les indústries agroalimentàries, que posteriorment distribueixebn entre centenars d'entitats benèfiques. Fins aquí tot correcte. Ara bé, em sorgeixen diversos interrogants:

- El sistemes de cobertura i assistència social han de dependre de la bona voluntat d'una entitat benèfica privada o bé han de ser un deure de l'administració pública?

- Més enllà de la conscienciació i el simbolisme, quin sentit té recollir quatre paquets de cigrons en una escola pública?

- Ens hem de resignar a redistribuir les engrunes? Per què no es qüestionen les causes i els causants de la fam al món (incloent la nostra ciutat)?

Finalment, discrepo profundament amb el leimotiv d'aquesta campanya, que fa servir una cita de la Mare Teresa de Calcuta on diu "El que m'escandalitza no és que hi hagi rics i pobres, sinó el malbaratament". Segons el meu punt de vista, aquest pensament dissipa i omet deliberadament la lluita de classes i fa un enfocament parcial, talment com si amb quatre  "reajustaments caritatius" el sistema capitalista es pogués arreglar.

Debat sobre la corrupció a Pantalla Oberta

Dimecres 4 de novembre vaig participar en el debat  Pantalla Oberta de TVM, que modera en Pep Andreu. El tema: la corrupció. Les persones amb qui vaig compartir plató: Santi Fontbona (PSC), Emma Peiró (Esquerra), Xavier Badia (CiU), Diego Sánchez (PP) i Xavier Serra (ICV).

Vaig fer tres intervencions, que van generar un cert neguit en els representants de la resta de partits polítics. Semblava que s'haguessin posat d'acord a tapar-se les vergonyes els uns als altres, minimitzant l'abast de la corrupció (són casos aïllats -deien...) i transmetent la idea que ens trobem en un paradís democràtic (!).

Resumeixo algunes idees que vaig exposar.

Primer. Vaig començar dient que "no hi ha un pam de net", ja que els casos de corrupció que s'han destapat a Santa Coloma de Gramenet i a Llavaneres només són la punta de l'iceberg i en cap cas són una sorpresa, perquè tant els moviments socials com l'esquerra independentista ja fa temps que ho estem denunciant arreu . Bàsicament, perquè el creixement urbanístic especulatiu dels últims anys ha esperonat les irregularitats i els procediments antidemocràtics amb què han actuat la majoria dels ajuntaments.

Segon. Davant d'un mal finançament, gran part dels ajuntaments han acabat governats pels interessos del Capital, els quals han dictat com havien de créixer les nostres ciutats en detriment de la voluntat i les necessitats de la ciutadania que hi viu i treballa. Això no seria tan escandalós si les hisendes locals estiguessin ben finançades i si al nostre país no patíssim l'espoli fiscal que imposa la nostra dependència envers l'Estat espanyol.

Tercer. Cal mobilització social i resposta ciutadana per evitar que la tangentòpoli catalana quedi amagada enmig de les falses disputes d'uns partits polítics que fa trenta anys que ens governen. La solució passa per una regeneració política a fons (mandats limitats, llistes obertes, declaració de béns, llei electoral, etc.) que només pot dur-se a terme mitjançant una ruptura democràtica amb l'Estat espanyol, que posi fi a les autonomies bananeres i a les xarxes clientelars que s'agombolen entorn de les diputacions provincials i els consells comarcals. És a dir, vaig remarcar la importància de la independència com a fita indestriable en la regeneració i aprofundiment de la democràcia.

26 a 1

En el Ple municipal de novembre, la CUP de Mataró es va quedar sola denunciant el projecte d'ubicació de la planta d'escòries de la incineradora a la pedrera d'en Busqué (Dosrius).

Vam reiterar la nostra oposició a la incineració de residus, però aquest cop, atenent al fet que els nostres governants segueixen apostant per aquest pèssim model de gestió, vàrem presentar una proposta de resolució per a exigir les màximes garanties per minimitzar l'impacte de les escòries de la incineradora comarcal.

Si fem memòria, cal recordar que aquests residus havien estat emmagatzemats durant  uns set anys en un solar a davant de l'Hospital de Mataró, sota la gestió de l'empresa Pedreres Rusc. La mobilització veïnal va aconseguir que les escòries fossin traslladades i tractades en un polígon industrial de Les Franqueses. Ara però, si es consuma el projecte d'ubicació de la planta d'escòries a la pedrera d'en Busqué, l'empresa Rusc, vinculada a persones afins al PSC,  recuperarà el negoci perdut i d'aquesta manera retornarem a la situació d'irregularitats de fa uns anys.

El vot contrari del Govern (PSC, ICV-EUiA, Esquerra) i l'oposició de dretes (CiU i PP), demostra que tots ho tenen molt clar: els negocis són els negocis. Dir que aquest tema no concerneix a la ciutat de Mataró és una delcaració d'hipocresia política en majúscules. Novament, el recurs fàcil de l'interès general no fa altra cosa que revelar els obscurs interessos del Capital, que és qui realment governa les nostres viles i ciutats.

 

En Baron, que a més d'alcalde de Mataró també és diputat provincial de Medi Ambient, va recitar-nos les bondats de la incineració de residus i, simptomàticament, la resta de regidors i regidores (incloent la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sra. Quitèria Guirao) no van dir ni piu. Omertà? Bé, sigui com sigui, quan comencem a posar noms a la trama,  més d'un caurà de cul a terra... per tant, paciència ;-)

Si voleu més informació sobre la lluita contra la planta d'escòries, podeu consultar-la a El Roure, Cendres per Dosrius o bé al grup Escòries a Dosrius? No, gràcies.

A DOSRIUS ESCÒRIES NO !!!
Carregat per veinsdecanyamars.