Autocensura i lluita institucional

La prudència, l'oportunisme, la por... Hi ha mil raons que diàriament ens empenyen a silenciar allò que pensem sobre una o altra qüestió. El cas és que avui llegia a La Directa, un setmanari titllat d'antisistema i del qual tinc el gust de ser-ne subscriptor des del primer número, un article del professor Ermengol Gassiot titulat "Mercantilització i autoritarisme" en què denuncia el fet que bona part del professorat i de les autoritats universitàries han deixat el seu esperit crític a l'armari negant l'arrel política del conflicte actual (imposició del Pla Bolonya) i enfocant les protestes estudiantils com a un simple problema d'ordre públic.

Penso que la clava. Només cal visionar l'entrevista que Cuní va fer a Moreso (rector de la UPF) a la tertúlia matinal de TV3 de dijous 26/03/09, per veure el tarannà autoritari de l'actual cúpula universitària catalana.

D'altra banda, els mitjans de comunicació del poder avui eren un viu reflex del desconcert que els va ocasionar la marxa estudiantil pacífica i multitudinària convocada ahir contra el Pla Bolonya i la repressió. De La Vanguardia n'ha parlat de forma solvent en Vicent Partal. Ara bé, llegir els articles d'opinió a El Periódico era tant o més decebedor. Sobretot quan veus que antics professors teus s'escuden en la Constitució espanyola (va de retro...) i avantposen els drets individuals als drets col·lectius per titllar els estudiants en lluita de "minoria antidemocràtica".

Reconec, que m'ha produït una sensació de buit, però l'autocensura m'impedeix fer més mala sang.

Fa una colla d'anys jo també vaig ser claustral i membre de la junta de govern de la UB. Aquella experiència em va servir per veure clar que la democràcia (universitària en aquest cas) tenia les cartes marcades i que estava ben lluny dels despatxos rectorals, claustres i aules magnes. Conclusió: mai hem d'aspirar a gestionar les seves institucions (universitàries, municipals, autonòmiques, estatals, europees...), perquè això seria un suïcidi polític. Com a molt, mentre acumulem forces, podem aprofitar-les i anar fent forat. Poc a poc, com un corcó.

Segurament, a ulls de molts companys d'estudis, d'universitat i de feina hem seguit una "falsa ruta" i malgrat que ells (en aparença) sempre guanyen totes les batalles, estic convençut que les coses es capgiraran el dia en què siguem capaços de vertebrar una alternativa política que sumi les aportacions i sensibilitats de totes les persones i col·lectius que lluitem per l'alliberament nacional, de classe i de gènere.

Visca el moviment estudiantil català! Prou manipulació! Prou repressió!

Durant els últims tres dies els mitjans de comunicació servils al poder han estat difonent imatges d'estudiants violents, de policies indefensos i preparant el terreny per justificar el setge policial a la manifestació estudiantil convocada dijous 26 de març contra el Pla Bolonya i contra la repressió.

Avui, però, s'ha destapat que algunes de les imatges divulgades eren material filtrat pels Mossos per tal de justificar la seva actuació. Eren imatges corresponents a manifestacions de fa mesos o simplement falses.

És a dir, els càrrecs polítics i policials i els periodistes afins haurien contribuït a intoxicar l'opinió pública per desprestigar el moviment estudiantil que lluita contra la mercantilització de la universitat pública.

Al llarg de tota la setmana periodistes, tertulians, politòlegs, professors carques i estudiants esquirols han carregat en contra de la mobilització i han pretès dividir el moviment estudiantil entre "bons" i "radicals" alhora que blasmaven l'exhibició de pública d'estelades.

Malgrat tot, no han pogut tapar les evidències i molta gent ha comprovat (alguns amb gran decepció) que la policia autonòmica està al servei del Capital i d'Espanya i que actua igual que ho feia la policia nazional: a cops de porra i en castellà.

Aquest matí he estat altre cop a la UAB i he constatat que la vaga i jornada de lluita era àmpliament secundada. A la nit, des de casa, m'he connectat al canal de vídeo de barrisants.org i al xat de vilaweb.cat per seguir la marxa estudiantil de dijous 26, i m'he emocionat molt amb la maniobra intel·ligent presa pels organitzadors que han canviat el recorregut deixat en pilotes tot el dispositiu de videovigilància, tanques i robocops. Em trec el barret!

Arreu s'han fet manis, tancades i concentracions: Lleida, Girona, Tarragona, València... i arreu s'ha visualitzat clarament que l'esquerra independentista és la punta de llança del moviment estudiantil. Ara per ara, doncs, només resta veure si Saura, Huguet i els rectors universitaris dimiteixen i es planteja un diàleg real, que fins ara ha estat inexistent.

Finalment, reitero la meva solidaritat amb una persona exemplar: Tomàs Sayes.

Una universitat elitista a Mataró?

Com a persona d'esquerres i com a català no em fa gens de gràcia que l'Ajuntament de Mataró doni suport i destini recursos públics a afavorir la implantació a la ciutat de la Universidad Europea de Madrid (UEM).

Els bots d'alegria del PSC i de les dretes locals (CiU i PP), deixen entreveure que ens amaguen informació i que han existit tempteigs i negociacions prèvies, els termes de les quals desconeixem. I tot aquest enrenou apunta altre cop cap al Sr. Lluís Bassat, un destacat prosionista que els mitjans i polítics locals insisteixen a presentar-nos com a un filantrop i amant de la cultura. Diguin el que diguin, és prou clar que aquest senyor representa uns interessos econòmics molt poderosos i que està movent els seus fils per situar-los a la nostra ciutat amb el vist-i-plau de les classes dominants i del govern municipal.

Mentre l'Alcalde Baron fa veure que es deixa seduir, el Sr. Joan Mora (CiU) es penja medalles i ens diu que és una gran oportunitat (quin humor!) i tot seguit ens canta les excel·lències del projecte com si fos un agent comercial comissionat.

Anem a pams: una universitat privada és per definició un negoci, i malgrat l'amenaça de la "mercantilització" que imposa el Pla Bolonya, la universitat pública sempre serà millor enfront de l'elitisme de la privada. Per tant, per què necessitem una universitat privada? No seria millor treballar per una universitat pública sòlida i arrelada a les necessitats del territori?

D'altra banda, el fet que la candidata sigui una universitat ultraconservadora, aliena (per no dir bel·ligerant) al país i a la llengua catalana, haurien de ser motius de preocupació i no pas de joia. Vaja, que al pas que anem, Mataró pot convertir-se en el meeting point de tota la caspa reaccionària que predica per les Espanyes.

Finalment, per si no n'hi havia prou amb el batibull del Tecnocampus, ara cal apuntar el perill que s'hipotequi un altre espai de la ciutat (els Turons) a favor d'una iniciativa privada. Tot plegat, és molt decebedor. Irònicament, podem dir que encara estem de sort que ens governen les "esquerres"...

No anem bé...

Fa dues setmanes llargues (massa llargues) que en Tomàs Sayès fa una vaga de fam per la universitat pública i contra el Pla Bolonya. Divendres passat vaig visitar la UAB per motius de feina i vaig intentar -sense èxit- localitzar en Tomàs per donar-li ànims. Però els fets s'han precipitat de forma molt sobtada, sobretot pels qui ja no estudiem. Primer va ser l'ocupació policial de la UPF i, tot just ahir, van detenir a l'anticapitalista Enric Duran dins del recinte de la UB, que poques hores després va ser envaït per la policia, que d'aquesta manera posà punt i final als quatre mesos de l'ocupació del rectorat per part dels estudiants en lluita contra el Pla Bolonya. A primera hora del matí hem sabut que la policia carregava de valent contra els estudiants concentrats davant de l'edifici de la Gran Via de les Corts Catalanes. Però, l'espectacle demencial s'ha pogut presenciar fins i tot davant mateix del Círculo Ecuestre, on segur que els seus estadants aplaudien la repressió policial contra els estudiants mobilitzats. Quin espectacle! Cap a quarts d'una gairebé totes les finestres i balcons de les oficines del carrer de Balmes s'han atapeït de mirades sorpreses davant la irrupció dels Mossos d'Esquadra, que empaitaven i colpejaven amb les porres els i les estudiants que s'havien concentrat davant la seu del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (Palau Robert). De tornada cap a casa, he vist com tot l'edifici històric de la UB estava infestat de policia...

Definitivament, no anem bé! Em pregunto on és el diàleg que preconitzaven els rectors i els polítics? Hi haurà cap polític (Huguet? Saura?) que assumeixi la seva irresponsabilitat i dimiteixi? Si això hagués passat amb CiU o el PP al govern, segur que molts d'ells ara estarien bramant. En qualsevol cas, l'etiqueta d'esquerres no els eximeix davant de la ciutadania. Què volen? Què pretenen? O bé no se'n recorden del que va passar a Grècia el passat Nadal? Construir un país a cops de garrotada és un mal auguri, principalment pels qui governen i que encara gosen dir-se catalanistes i d'esquerres. Ben mirat, el seu pas pel govern només haurà servit per fer la feina bruta al bloc de poder dominant, és a dir: als de sempre. Per tant, que ningú s'estranyi si després augmenta la "desafecció" política o l'abstenció entre la gent d'esquerres.

Per tu, Tomàs

En primer lloc dir-te que envejo la teva capacitat de lluita i la coherència amb els teus ideals. Si tothom prengués el teu exemple aquest món seria més humà. Ara bé, quan vas anunciar que faries una vaga de fam indefinida et juro que no vaig dormir tranquil i que des d'aleshores cada dia penso amb tu. Fins i tot, el meu fill de tres anys sap que hi ha un Tomàs que lluita de valent... Sigui com sigui, respecto la teva postura i espero contribuir un xic a trencar el setge imposat als i les estudiants que lluiteu contra el "procés de Bolonya" i la mercantilització de la universitat pública.

Salut i una forta abraçada.