Escric aquesta crònica amb la samarreta dels 10 anys engiponada i mentre escolto la música del cd recopilatori de l'Atzucac.
Sí, ahir dissabte 24 de maig, la Taverna Atzucac de Mataró va fer festa grossa per celebrar el seu desè aniversari. De bon matí, el plugim va fer témer el pitjor, però, fos com fos, en Genís va enforquillar el porc i va començar a rostir-lo a poc a poc; quina paciència!
Els comensals del dinar popular van acabar d'afartar-se cap a les set de la tarda... i, per tant, l'hora d'esbarjo infantil no es va fer. Malgrat tot, la plaça feia patxoca, amb tanta canalla anant amunt i avall al so de la musiqueta.
L'actuació de la colla bastonera Picadits de Vilassar de Mar (gent del rotllo), va deixar-nos bocabadats i amb ganes de picar. Són joves amb empenta que prometen.
El sopar: porc, llesca de pa amb tomàquet, got de vi i amanida. El porc és més saborós i queda més ben cuit que la vedella. Com diu el tòpic: s'aprofita tot. En dues paraules, era bo. Les plates d'amanida eren molt bones, producte d'un pagès de Ponent que fa poc ha estat condemnat per la moguda contra els transgènics i que segons em va dir l'Oriol, les pots encarregar a la plaça Gran.
Mentre sopàvem se'ns va presentar un xicot d'un col·lectiu de músics autogestionats que impulsen el FesTour 2008 i que tenen una pàgina al Myspace on expliquen qui són i què fan.
Els Vall Folkska sonaven bé, venien del Ripollès i donaven molta marxeta. Després de rescatar l'Otger, vam recollir la paradeta i cap a casa. Tres quarts d'hora més tard, amb els nanos adormits, vaig escapar-me d'esquitllentes altre cop cap al concert.
Només arribar vaig veure que els Maulets havien desplegat una pancarta reclamant la llibertat d'en Franki de Terrassa (en el Ple municipal de juny la CUP presenta una proposta de resolució per demanar-ne la llibertat).
Però el que més sobtava era la música petarda que feien sonar els Antiherois des de dalt de l'escenari. Dos paios vestits de hooligans culés, disfresses, perruques... L'Oriol va dir-me: "hi ha d'haver de tot". Certament, he de reconèixer que feien feina, perquè les lletres tenien missatge i fins i tot van treure una pancarta reivindicant les panxes i el pèl. Després vaig conèixer que es tracta d'una proposta político festiva, amb la destacada participació de militants independentistes i blocaires conegudes!
Estic tan rovellat que la segona birra ja em pujava i ni tan sols sabia que en Titot ja no canta amb Dijous Paella... Aquest grup van ser, sense cap mena de dubte, les estrelles de la nit amb el hit "En aquest bar" reversionat "Què bé s'està a l'Atzucac".
A dos quarts de tres vaig abandonar la festa, amb la pluja de la matinada, content tot i els remaleïts polítics que defensen els transvasaments...
Sí, ahir dissabte 24 de maig, la Taverna Atzucac de Mataró va fer festa grossa per celebrar el seu desè aniversari. De bon matí, el plugim va fer témer el pitjor, però, fos com fos, en Genís va enforquillar el porc i va començar a rostir-lo a poc a poc; quina paciència!
Els comensals del dinar popular van acabar d'afartar-se cap a les set de la tarda... i, per tant, l'hora d'esbarjo infantil no es va fer. Malgrat tot, la plaça feia patxoca, amb tanta canalla anant amunt i avall al so de la musiqueta.
L'actuació de la colla bastonera Picadits de Vilassar de Mar (gent del rotllo), va deixar-nos bocabadats i amb ganes de picar. Són joves amb empenta que prometen.
El sopar: porc, llesca de pa amb tomàquet, got de vi i amanida. El porc és més saborós i queda més ben cuit que la vedella. Com diu el tòpic: s'aprofita tot. En dues paraules, era bo. Les plates d'amanida eren molt bones, producte d'un pagès de Ponent que fa poc ha estat condemnat per la moguda contra els transgènics i que segons em va dir l'Oriol, les pots encarregar a la plaça Gran.
Mentre sopàvem se'ns va presentar un xicot d'un col·lectiu de músics autogestionats que impulsen el FesTour 2008 i que tenen una pàgina al Myspace on expliquen qui són i què fan.
Els Vall Folkska sonaven bé, venien del Ripollès i donaven molta marxeta. Després de rescatar l'Otger, vam recollir la paradeta i cap a casa. Tres quarts d'hora més tard, amb els nanos adormits, vaig escapar-me d'esquitllentes altre cop cap al concert.
Només arribar vaig veure que els Maulets havien desplegat una pancarta reclamant la llibertat d'en Franki de Terrassa (en el Ple municipal de juny la CUP presenta una proposta de resolució per demanar-ne la llibertat).
Però el que més sobtava era la música petarda que feien sonar els Antiherois des de dalt de l'escenari. Dos paios vestits de hooligans culés, disfresses, perruques... L'Oriol va dir-me: "hi ha d'haver de tot". Certament, he de reconèixer que feien feina, perquè les lletres tenien missatge i fins i tot van treure una pancarta reivindicant les panxes i el pèl. Després vaig conèixer que es tracta d'una proposta político festiva, amb la destacada participació de militants independentistes i blocaires conegudes!
Estic tan rovellat que la segona birra ja em pujava i ni tan sols sabia que en Titot ja no canta amb Dijous Paella... Aquest grup van ser, sense cap mena de dubte, les estrelles de la nit amb el hit "En aquest bar" reversionat "Què bé s'està a l'Atzucac".
A dos quarts de tres vaig abandonar la festa, amb la pluja de la matinada, content tot i els remaleïts polítics que defensen els transvasaments...
