El Punt de dilluns 25 de juny ha informat que l'historiador gallec Dionisio Pereira ha estat demandat pels familiars d'un franquista de Cercedo (Pontevedra)per haver-lo associat amb l'assassinat de set persones. La veracitat històrica es fonamenta en la provitat dels fets, mitjançant documents escrits o fonts orals i això és justament el que va fer en Pereira, que ara s'enfronta a un judici destinat a atemorir-lo personalment i a enterrar qualsevol temptativa de rescat de la memòria històrica.
Tot just fa una setmana vaig retornar de San Martín de Oscos (Astúries), on des de fa uns quants anys hi viu la meva germana Laura. Vaig fer una escala forçosa a La Corunya i us asseguro que se'm van posar els cabells de punta quan passejant passejant resulta que estava a l'Avenida José Antonio Primo de Rivera... per tant, no m'ha estanyat gens ni mica la demanda interposada contra en Pereira.
La guerra de 1936-1939 i el franquisme, foren sensiblement diferents a Galícia que als Països Catalans. La població civil gallega fou víctima propiciatòria de les excentricitats sàdiques i la violència incontrolada de falangistes i militars rebels, en canvi, a casa nostra (exceptuant el cas de Mallorca) el feixisme no reeixí i els catalans de Franco foren una adaptació patògena d'una part de la societat catalana a la realitat de la postguerra, molt similar al fenomen dels col·laboradors francesos sota el règim d'ocupació nazi.
Precisament, sobre els col·laboradors, Jean-Paul Sartre aclarí que "el col·laborador realista s'acomoda a una moral invertida: en lloc de jutjar el fet a la llum del dret, fonamenta el dret en el fet; la seva metafísica implícita identifica ésser i haver d'ésser. Tot el que és està bé; el que està bé és el que és." (p. 54 'Paisatge d'un segle' - Eds. El Jonc).
És a dir, els nostres feixistes són gent que per decisió o profit personal s'apunten al carro dels vencedors. Això, segurament, explica les diferències existents amb Galícia i altres pobles de l'Estat espanyol, on encara hi ha un pòsit de franquisme que es manté impertèrrit. Finalment, passi el que passi, vull transmetre la meva solidaritat amb Dionisio Pereira.
Tot just fa una setmana vaig retornar de San Martín de Oscos (Astúries), on des de fa uns quants anys hi viu la meva germana Laura. Vaig fer una escala forçosa a La Corunya i us asseguro que se'm van posar els cabells de punta quan passejant passejant resulta que estava a l'Avenida José Antonio Primo de Rivera... per tant, no m'ha estanyat gens ni mica la demanda interposada contra en Pereira.
La guerra de 1936-1939 i el franquisme, foren sensiblement diferents a Galícia que als Països Catalans. La població civil gallega fou víctima propiciatòria de les excentricitats sàdiques i la violència incontrolada de falangistes i militars rebels, en canvi, a casa nostra (exceptuant el cas de Mallorca) el feixisme no reeixí i els catalans de Franco foren una adaptació patògena d'una part de la societat catalana a la realitat de la postguerra, molt similar al fenomen dels col·laboradors francesos sota el règim d'ocupació nazi.
Precisament, sobre els col·laboradors, Jean-Paul Sartre aclarí que "el col·laborador realista s'acomoda a una moral invertida: en lloc de jutjar el fet a la llum del dret, fonamenta el dret en el fet; la seva metafísica implícita identifica ésser i haver d'ésser. Tot el que és està bé; el que està bé és el que és." (p. 54 'Paisatge d'un segle' - Eds. El Jonc).
És a dir, els nostres feixistes són gent que per decisió o profit personal s'apunten al carro dels vencedors. Això, segurament, explica les diferències existents amb Galícia i altres pobles de l'Estat espanyol, on encara hi ha un pòsit de franquisme que es manté impertèrrit. Finalment, passi el que passi, vull transmetre la meva solidaritat amb Dionisio Pereira.
L'historiador gallec Dionísio Pereira serà jutjat per investigar i
ResponEliminapublicar dades sobre els assassinats de republicans gallecs de Cerdedo (Galícia) a mans de falangistes (agost 1936).
Una demanda ha estat admesa a tràmit al Jutjat de 1ª Instància d'A Estrada, presentada per la família de Manuel Gutíerrez Torres, vell falangista per les revelacions fetes per Pereira. Més informació/manifest i possibilitat d'adherir-vos-hi (juntament amb Paul Preston, Josep Fontana etc;) a la pàgina web:
www.sinhorafranio.com
També us hi podeu adherir amb un correu electrònic a dpereirag@terra.es