Espanyolisme a Mataró

Els espanyolistes arrasen La Riera (foto: Capgròs)

Espanyolisme i feixisme desbocats. Masclisme i catalanofòbia sense embuts. Violència i incivisme sense contenció. Això és el que vàrem patir ahir a Mataró quan una gernació de ciutadans va ocupar els carrers del centre per "celebrar" la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa.


Ahir es va constatar amb total nitidesa que som una ciutat socialment fracturada que alimenta l'alienació nacional, de classe i de gènere d'una part important de les classes populars.


Ahir es va palpar el fracàs de les polítiques catalanistes i de cohesió social practicades durant 30 anys de governs municipals del PSC. A les seves mans Mataró s'ha convertit en una ciutat desarrelada, amorfa i anòmica; els ingredients ideals perquè germini el feixisme.


Ahir va quedar palès que hi ha un conflicte social i nacional no resolt. Si seguim tapant-nos els ulls i negant la realitat acabarem en una reserva índia o condemnats a viure en comunitats enfrontades -tipus Ulster.


Tindrem molta feina si volem redreçar l'espanyolització de la nostra ciutat i sumar una majoria favorable a la transformació social i la independència dels Països Catalans. Ara, però, el més urgent és aturar l'avenç simbòlic de l'espanyolisme i fer visible el nostre rebuig envers un Estat opressor que usa el nacionalisme per dividir-nos i explotar-nos.


Notícies relacionades: Capgròs, Tot Mataró, Vilaweb

Assemblea Nacional

Diumenge 29 de juny hem enllestit la primera sessió de l'Assemblea Nacional de la CUP. S'ha renovat part del secretariat nacional, s'ha aprovat l'inici d'un debat tàctic-estratègic i s'ha avançat força en l'aprovació dels nous estatuts orgànics. Tot i que de Mataró n'érem pocs en general l'assistència ha estat molt destacada.

He fet una única intervenció i l'he fet, espero que s'hagi percebut així, en clau d'optimisme davant dels reptes que hem d'encarar tots i totes en els pròxims mesos. Estic convençut que tot anirà molt millor el dia que aprovem una línia política pròpia i garantim una relació de reciprocitat i de respecte entre la CUP i la resta del moviment independentista, una reciprocitat i un respecte que jo entenc que no haurien de suplantar o subordinar la sobirania dels òrgans decisoris de la CUP. Però bé, això ja és avançar esdeveniments... Ara, doncs, només ens resta un camí: debatre, dialogar, consensuar i ratificar uns acords que s'ajustin a la realitat que ens envolta (societat) i a la voluntat de la pròpia militància, que com sempre és la que ha de tenir la paraula.

Finalment, un apunt: he conegut en persona a diferents blocaires de la CUP que ens llegim mútuament i altres persones m'han comentat que em llegeixen assíduament (gràcies!). Resulta estrany però sospito que les noves tecnologies teixeixen complicitats més enllà dels canals habituals d'una organització, que acostumen a ser més freds i feixucs. Sigui com sigui: Salut a tots i a totes! Guanyarem!

Recull fotogràfic fet per Jordi Salvia

Notícies relacionades: Avui, ACN, Vilaweb, El Punt

LOHAPA (VERSIÓ 2.0)

Vivim en un context internacional de retallada de llibertats i drets socials. Precisament, aquí és on cal situar la involució democràtica que també s'està produint a l'Estat espanyol. En els darrers anys, les classes dominants de l'Estat espanyol han donat més corda a l'espanyolisme per tal de reprimir la dissidència, justificar la liquidació dels drets socials i la marginació de qualsevol poder que faci ombra al Gran Madrid.

Ja es veu a venir un nou pacte d'estat (PSOE-PP) que tindrà, substancialment, els mateixos propòsits que va tenir la LOHAPA: establir la primacia del dret estatal i normes unificadores en les competències i serveis transferits a les comunitats autònomes, el finançament i en altres aspectes no menys importants com l'ús del terme "Nació" o la imposició de l'ús privilegiat del castellà enfront de la resta de llengües.

I, talment, com si la història estigués condemnada a repetir-se, tornem a tenir les institucions i les minses llibertats del país pendents de la Judicatura espanyola, que s'ha convertit en la punta de llança de l'espanyolisme (per veure-hi clar, potser caldria fer un recompte de tots els catalans i totes les catalanes que darrerament han estat imputats per delictes d'ultratge). I, novament, en aquesta tessitura, marcada per la impugnació de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, ha tornat a reaparèixer el fantasma del Manifiesto, que igual que fa 27 anys és instigat per la premsa espanyolista, professionals de l'administració de l'Estat i intel·lectuals espanyols residents a Catalunya, que apel·len a la supremacia del castellà per negar qualsevol avenç de la normalització de la llengua catalana.

No cal esperar res de l'actual classe política catalana (CiU, Esquerra, ICV, etc.), justament perquè s'alimenta de les molles de l'autonomisme i perquè el seu sostre reivindicatiu mai qüestionarà seriosament la "unitat d'Espanya". Malauradament, també considero insuficients i desfasades les propostes de mobilització fetes per Òmnium Cultural, perquè subordinen l'acció a una unitat civil en defensa de l'autonomisme. Amb l'experiència acumulada dels darrers 30 anys, ja no és cap secret i tothom sap que per posar fi a l'espanyolisme només hi ha un camí per fer junts: la independència. La resta d'opcions enreden la troca i allarguen, innecessàriament, l'opressió nacional i els dèficits socials que patim.

En aquest sentit, penso que el primer pas per capgirar la resignació i la deriva regionalista, seria seguir el consell d'en Fèlix Cucurull: "Cal que vencem la dificultat d'aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls."

La memòria de la Batalla de l'Ebre

El proper 25 de juliol es compliran 70 anys de l'inici de la batalla de l’Ebre. No fou una batalleta qualsevol, fou la Batalla en majúscules de la guerra de 1936-39 i va costar la vida de desenes de milers de persones, moltes de les quals eren joves de 17 i 18 anys mobilitzats a última hora (Lleva del Biberó).

Dissortadament, el seu sacrifici no pogué impedir la derrota republicana i l'ocupació de Catalunya. Durant les quatre dècades següents vàrem patir una dictadura que impedí la restitució de l'honor i la dignificació dels soldats i lluitadors morts al front de l'Ebre, molts dels quals no varen rebre sepultura i encara avui dia són desapareguts de guerra.

Hi ha gent que no vol remenar el passat i que diu que hem de mirar cap endavant, però des del nostre punt de vista, no hi ha futur si neguem el nostre passat col·lectiu. Precisament, per això i per recordar la lluita dels nostres avis i honorar les persones que van morir defensant la llibertat del nostre país, la CUP de Mataró hem presentat una proposta de resolució per recordar la batalla de l'Ebre i els mataronins que van perdre-hi la vida.


Notícies relacionades: Capgròs, El Punt, Tot Mataró

Aquell estiu van anar morint tots
els somnis,
la llibertat va caure a mitja tardor,
la grotesca rutina es repetia
i els de sempre ho tornàvem
a perdre tot.

Cent quinze dies va durar la batalla,
baixava roig el riu, roig de roja sang,
els qui van veure l'Ebre baixar
aquells dies
asseguren haver vist un país plorant.

Fel, Fel, Fel,
del que n'era mel.

Prou que proven d'esborrar-nos
aquesta història del cap,
ignoren que els cromosomes
portem el record clavat.
A la Batalla de l'Ebre
caigué en combat la raó,
els punys dels morts quan s'obrien
deixaven anar la llavor.

Terra seca, trinxeres abandonades
com mans clivellades de treballar.
I a aquell que no va tramuntar
la carena
amb la derrota el van marcar
com bestiar.

I van empastifar la societat viva
d'una mediocritat que encara patim.
I ara tornen a l'Ebre a malvendre
l'aigua
els assassins tornen sempre al lloc
del crim.

Lletra: Titot
Música: Carles Belda

MESCLAT

La millor defensa és un bon atac

Aquesta setmana hem anunciat que la CUP tornarem a demanar que es retiri la bandera espanyola del terrat de l'Ajuntament. He hagut d'explicar la nostra postura a la premsa local i destaco la pregunta d'un periodista de TVM: "Per què torneu a insistir en aquest tema si sabeu que no us l'acceptaran?". He respost amb el cap fred, adduint la sensibilitat de molts mataronins i mataronines que esperem que l'Ajuntament democràtic de Mataró es planti davant l'ofensiva espanyolista que estem patint i que té com a màxima expressió l'aparell judicial de l'Estat que des de fa un temps es dedica a criminalitzar qualsevol persona del nostre país que, en ús de la seva llibertat ideològica o d'expressió, gosi qüestionar els símbols que representen la unitat d'Espanya (la corona i la bandera). En realitat, però, la meva resposta hauria estat més compulsiva i més en un dia com avui marcat per l'espanyolisme futbolístic.

Notícies relacionades: Capgròs, Diari Maresme, El Punt

Especulacions sobre la CUP

Diumenge 29 de juny la militància de la CUP es reunirà a Manlleu en Assemblea Nacional per aprovar l'inici d'un debat sobre el futur estratègic i, principalment, per actualitzar els estatuts orgànics i adequar-los a la nova realitat de creixement.

Des de fa un any, gràcies a l'èxit relatiu obtingut a les eleccions municipals, la CUP i amb ella el conjunt de col·lectius de l'esquerra independentista, hem irromput en el circ mediàtic. En aquest nou escenari, l'Assemblea Nacional de la CUP és notícia i objecte d'especulacions i opinions de tota mena.

Precisament, el periòdic L'Accent (núm. 133) fa un balanç de l'experiència municipalista d'aquest darrer any i, des de l'afinitat amb el projecte, recull les aportacions de Molins de Rei, Mataró i Berga. Des d'un altre plantejament informatiu, el diari Avui també se n'ha fet ressò amb una enquesta (La CUP tindria opcions d'entrar al parlament?) i un extens article signat per Xavier Tedó, on reprodueix un batibull de faccions internes, que recorden les disputes del recent congrés d'Esquerra o el nefast desenllaç de l'última assemblea de la PDD. En aquest sentit, penso que Tedó no acaba d'ajustar-se ben bé a la realitat, perquè la CUP ha crescut molt i, per sort, des de fa 2 anys s'ha anat recollint els fruits de la tasca local i nacional duta a terme. Per tant, etiquetar les opinions de la militància de la CUP en funció del que pensen (o diuen que pensen) els i les membres d'Endavant-Cajei-Maulets-MDT és, senzillament, absurd o maliciós.

Els interrogants que genera el debat intern de la CUP també fan bullir d'incontinència verbal els fòrums del Racó Català i també són referenciats al setmanari La Directa (núm 98 - 18 de juny) en un article d'opinió de Ricard Vilaregut, que demana que algú expliqui cap a anem la gent de la CUP.

Tot i que hom té tot el dret a especular, sí que hi ha una cosa certa, a l'Assemblea Nacional del proper diumenge es farà evident el creixement i la pluralitat interna i, tal i com recull una de les propostes a debat, es proposarà iniciar un debat sobre el futur estratègic de la CUP.

Les eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya del 2010 no estan en l'orde del dia del debat i, en qualsevol cas, la necessitat o no de concórrer-hi no vindrà determinada pel fet que Esquerra faci llufa o pel caprici d'un periodista, sinó perquè la militància de la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista i dels col·lectius socials que li donen vida ho sentim com a una necessitat. És a dir, lluny d'especulacions simplistes, el full de ruta de la CUP no serà un "dit i fet" i diumenge que ve no s'aprovarà cap salt forçat al "Parlament" sinó l'inici d'un debat.

Revetlla i solstici d'estiu

La nit de Sant Joan celebrem el solstici d'estiu. L'estiu, que llargament hem esperat, ja és aquí. Vam desfer-nos d'uns quants trastos i els vam amuntegar a la foguera del carrer Sant Joan, però, ahir vam anar lluny del nostre carrer i vam celebrar la revetlla al carrer Altafulla de Mataró. Tot i que l'Ajuntament no els deixa fer foguera, la Flama del Canigó també va arribar-hi puntual i es va llegir el manifest. Tot seguit, vam reviure plegats la màgia i la gresca dels petards, la música, el sopar a la fresca, la canalla voltant. Genial!

Punt de lectura i sorolls a la platja de Mataró

Enguany hi ha dues novetats a les platges de Mataró. Una de positiva: han creat un punt de lectura junt al barracó d'informació turística, on es poden consultar alguns llibres relacionats amb Mataró i la comarca i llegir la premsa diària. Si aquest servei té èxit, cosa que no dubto, serà el primer pas per a una futura biblioplatja. De fet, això és una petita victòria, perquè respon a una part de la demanda formulada per la CUP en el darrer ple municipal del mes de juny; aleshores, el regidor de Cultura, Sr. Sergi Penedès, va adduir que no "hi havia pressupost" per a una biblioplatja i que ens hauríem de resignar amb un simple punt de lectura i esperar a què el pressupost del 2009 reculli la nostra proposta de crear espais de lectura a l'aire lliure durant els mesos d'estiu.


La novetat negativa és la contaminació acústica. L'Ajuntament de Mataró ha instal·lat uns pals de megafonia al bell mig de la platja, que de tant en tant pertorben l'ambient tranquil que tothom espera quan vol fruir de la natura. El soroll, tot i les prèdiques de l'alcalde Baron, és cada cop més present a la nostra ciutat i, també, a les nostres platges, on a més dels bars i les terrasses, que ens castiguen les orelles amb músiques estridents, ara tindrem un nou element acústic molest.

Al Parlament per la Llei de Fosses

Dimecres 18 de juny vaig tenir l'estrany privilegi d'assistir al plenari del Parlament de Catalunya per seguir en directe la sessió de presentació i aprovació en tràmit inicial del projecte de Llei de Fosses.

Al Parlament no s'hi pot entrar si no t'hi conviden i en els targetons d'acreditació ja t'adverteixen que no estàs en una vulgar sala de plens: "El públic assistent a les sessions del Parlament ha de mantenir sempre silenci i ordre, i no li són permeses manifestacions d'aprovació o desaprovació, de qualsevol mena que siguin." (Art. 186 del Reglament del Parlament de Catalunya).

Tot és distant i una mica avorridot i ben diferent dels plens municipals de Mataró, penso que els falta una mica de "salsa roja".

Fins que no arribà el punt de l'ordre del dia que m'interessava, vaig haver d'empassar-me un discurset sobre el codi civil d'un diputat dels Ciutadans que, òbviament, parlava en castellà com si estiguéssim al Parlament d'Extremadura...

A cop d'ull: molts periodistes, molta corbata, molts portàtils i cares distretes. Pocs diputats i diputades a la sala durant la presentació de la llei i en el debat. Algunes cares conegudes. El conseller Saura exposà i, tot seguit, el PP es posà en evidència presentant una esmena a la totalitat perquè segons deien "no cal una llei"... segurament perquè el seu model és el de l'Ajuntament de València, que es passa la dignitat i la memòria de les víctimes per l'entrecuix. I, novament, la nota extemporània, la posaren els Ciutadans, que s'embrancaren parlant de la ETA i les guerres carlistes!

Sonà un timbre i l'hemicicle s'omplí (per uns moments semblava que estigués veient el Polònia!): hora de votar i llestos. El tràmit de la llei de fosses tira endavant!

Hi ha dèficits democràtics que clamen al cel. Han passat més de trenta anys d'ençà que va morir el dictador i molts dels familiars directes a qui calia reparar ja no hi són... Penso que fem tard i que és incomprensible que s'hagi trigat trenta anys a comptar amb una llei com aquesta. Malgrat tot, per respecte als qui encara resten i per dignitat col·lectiva, és important que l'administració -en aquest cas l'autonòmica- doni resposta. Millor tard que mai.

1994-2008

Donostia, 2001

Barcelona, 1997

Fossar de les Moreres, 1995

Després de regirar-nos les bosses i retornar-nos els documents d'identitat va dir-nos en to paternal: "-Dedicaros a estudiar para tener un trabajo de provecho, formar una familia y tener hijos". Les profecies d'aquell morales s'han mig complert, però mai hem deixat de ser unes ovelles esgarriades i la nostra militància és, a dia d'avui, ferma com una roca.

Fa catorze anys que ens vam conèixer en un tradicionàrius a la plaça del Rei de Barcelona; i la nostra lluita (i la relació sexoafectiva) continua amb més empenta que mai. Hem crescut junts i, amb alts i baixos, hem après a trampejar situacions de tots els colors.

La maternitat i la paternitat ens han obert una nova dimensió plena de contradiccions i, també, de satisfaccions compartides. Hem canviat molts hàbits i rutines, valorem de forma diferent el nostre temps i l'espai que ens envolta, tenim prioritats que abans mai hauríem contemplat i manifestem pors irracionals que ens interroguen constantment: qui som? cap a on anem?

És quasi mitja vida... i t'hauria fet un petó o t'hauria regalat un penjoll, però no cal.

El nostre amor sempre serà revolucionari.

UE: la falsa ruta

Deixant de banda un reduït però significatiu grup de catalanòfils, entre els quals destaca la figura del Dr. Till Stegmann, el punt de vista majoritari entre la població alemanya envers la realitat catalana és més aviat negatiu. Pere Grau ("Llengua Nacional" núm. 63, II trimestre de 2008) ho exposa de forma diàfana:


"Per a la majoria, la fragmentació dels estats actuals i fins i tot una autonomia excessiva no s'adiuen amb els temps actuals. Aquesta actitud té el seu fonament en la història alemanya i en la visió negativa que tenen del seu propi passat abans de la unificació del segle XIX, de la fragmentació en estats mitjans, petits o minúsculs, que eren una barrera per al desenvolupament, tant econòmic com de les llibertats individuals. Aquest reflex l'apliquen sovint inconscientment a la nostra situació d'avui, i això, entre altres coses, fa que Catalunya no pugui esperar pas gaire ajuda ni gaire comprensió de la classe política alemanya. No ens fem gaires il·lusions: el problema català és un afer d'extraordinària importància per als catalans; per als altres pobles d'Europa és un petit afer local, molt per sota dels problemes generals del món. Com si diguéssim, una brossa a l'ull, més aviat empipadora."

L'autor de la cita planteja encertadament el "problema", però em nego a admetre que l'imperialisme que ens domina sigui únicament el "problema" dels catalans. La mentalitat imperialista és comuna a molts estats-nació (Alemanya, Gran Bretanya, Espanya, Itàlia, França, Turquia, Rússia, etc.) forjats en l'exclusió de la diversitat i la negació de la igualtat. Però, més enllà de les exposicions subjectives (més o menys encertades), hi ha la realitat material que imposa el capitalisme, que tot sovint els ha portat a reconèixer "de facto" realitats nacionals que abans negaven; en aquest sentit, resulta útil revisar el mapa polític d'Europa dels últims 15 anys per percaçar les contradiccions del seu discurs xovinista.

Ara per ara, esperar que els alemanys o la Unió Europea rebin els Països Catalans amb els braços oberts penso que és una quimera. Tot i que les balances comercials ja no ens fa dependre tant dels estats ocupants (Espanya i França), el mercat (capitalisme) no juga a favor de la llibertat del nostre poble, perquè el preu a pagar seria la desregulació absoluta del mercat de treball i dels serveis socials (precarietat, mobilitat, més hores de treball, privatitzacions, etc.) i la destrucció del nostre territori. Però com que això ja està passant i com que els qui més estem plantant-hi cara som els i les independentistes, em penso que cada cop serà més evident el potencial revolucionari i socialment transformador de la nostra lluita. El nus de la qüestió és que l'independentisme català, si lluita per un model de país que pagui la pena, necessàriament posa en qüestió el fonaments del bloc capitalista de la UE, que fins ara se sosté gràcies al control coercitiu dels estats-nació.

Per tant, el full de ruta d'algunes formacions que es diuen independentistes està desenfocat i , conseqüentment, per molt simpàtics i mesells que siguem, em temo que és improbable que "Catalonia" sigui "the next state in the EU". Emperò sóc optimista, perquè els dèficits democràtics que acumula la UE són cada cop més evidents, fins i tot a ulls dels xovinistes més empedreïts, i això penso que sí que pot ajudar a què la visió que es té de nosaltres canviï substancialment i que en pocs anys puguem vertebrar una alternativa socialista des dels pobles d'Europa que recuperi el vell ideal: "Treballadors de tots els països, uniu-vos".

La pasterada del Tecnocampus

Fins ara hem dedicat bona part dels nostres esforços a destapar el que era una evidència: el dia que hi hagi una crisi ens menjarem els totxos... Ara tenim crisi i malgrat l'evidència, des de l'Ajuntament de Mataró segueixen insistint en un parc tecnològic sense cap valor afegit i que és, a dia d'avui, una greu amenaça per a l'erari públic. De moment, la Generalitat ja ha afluixat una mica de líquid, per evitar que tot se'n vagi en orris i que els polítics locals (i tot el seu entramat clientelar) quedin amb el cul a l'aire. Així doncs, a manca de les plus vàlues que havia de generar l'especulació, el creixement urbanístic (que tant hem qüestionat) sembla que es vulgui emparar de recursos públics, que segons el meu punt de vista estarien més ben emprats en cobrir els dèficits d'equipaments i serveis socials de la nostra ciutadania. Per tant, ara que es plantegen grans debats sobre el futur econòmic de la ciutat, es fa imprescindible reorientar el discurs de la CUP i posar més èmfasi en la lluita pels drets socials.

Va ser la TV3

Fa una setmana el diputat Albert Rivera (Ciutadans) va acudir al Ple Municipal de Mataró acompanyat d'un grapat d'acòlits i periodistes. El seu propòsit: difamar la CUP pel fet que els i les membres d'aquesta organització discrepem del consens espanyolista envers el conflicte basc.

Albert Rivera va dir la seva, però la part al·ludida no va ser interpel·lada. Com a militant de la CUP, vaig inquirir els periodistes per tal que contrastessin la informació. Però, no van voler atendre'ns perquè estaven massa enfeinats anant darrere dels Ciutadans. Trist, però ben cert!

En aquestes circumstàncies, els titulars ja eren previsibles i la notícia que finalment va difondre TV3 va ser: Rivera (C's) denuncia que la CUP no condemni els atemptats d'ETA i posi en dubte la justícia pel cas Franki. El més curiós del cas és que aquesta notícia, partidista i tendenciosa (consultable al web del 3cat24.cat), estava signada per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), amb la qual cosa hom pot pensar que o bé els periodistes enviats per la TV3 són mandrosos o bé van actuar amb mala fe, aprofitant la feina d'altri i manipulant-la al seu antull.

Vàrem adreçar queixes a TV3 pel tractament informatiu donat al Ple Municipal de Mataró i, concretament, per no donar veu a la CUP, una formació que a diferència de Ciutadans sí que té representació en aquest consistori. A nivell de blogs, tant en Joan Jubany com jo vàrem explicar els fets i difondre les nostres queixes. Poc després, els portals Llibertat.cat i RacóCatalà van informar del greuge sofert per la CUP de Mataró i això va motivar que en alguns blogs i fòrums se'n parlés més.

En el meu blog vaig situar l'ACN al mateix nivell que els periodistes de TV3, però després d'un comentari i d'haver rebut altres aclariments fiables, sembla ser que l'ACN sí que hauria contrastat la informació incloent les paraules d'en Xavier Safont-Tria en la seva intervenció al Ple. Tot i això, no tot són flors i violes, perquè el titular amb què es va vendre la informació (audiovisual ofertat el 05.06.2008 a les 21.32 h) era el mateix que després va reproduir TV3...

Ara bé, l'ACN, com qualsevol altra agència es va limitar a servir una informació “en brut” i el problema rau en què després, els periodistes dels serveis informatius de TV3, un ens públic i que teòricament ha de vetllar per oferir una informació contrastada, van retallar i refer la informació al seu gust i a més a més sense donar la cara i fent aparèixer a l'ACN com a responsable de la notícia!

La CUP de Mataró no va fer cap nota sobre aquest assumpte i tot el que havíem de dir ja ho vam fer per boca del nostre regidor en la roda de premsa de valoració del Ple feta el passat dimarts 10 de juny. Simplement, vam limitar-nos a denunciar el trist paper de TV3, que ha deixat pel terra la deontologia periodística i ha tornat a evidenciar la deriva espanyolista que fa temps que amoïna a la gent més sensible dels Països Catalans.

Notícies relacionades:

-Saül Gordillo: "Rectificar és de savis"

-Toni Cucarella: "Rectificar, si és de justícia, és d’obligació"

Més racisme i més explotació

Cada cop es fa més evident que votar no al Tractat de la Constitució Europea va ser un exercici de responsabilitat que, més tard, amb el desenllaç dels resultats a França i Països Baixos, va deixar sense arguments els defensors més nostrats de l’Europa del Capital.

Emperò, fa poc ens van colar el Tractat de Lisboa, que recuperava gran part del contingut del text de la Constitució Europea avortada. L'únic punt d'optimisme està a Irlanda, on la seva ciutadania tindrà la possibilitat de ratificar o rebutjar per referèndum aquest nou tractat; com a nota solidària, cal ressaltar la campanya pel no i a favor dels drets socials que du a terme el Sinn Fein. Malgrat tot, és difícil que hi hagi sorpreses, perquè ja hi ha un reguitzell de mesures que han anat fent via seguint la filosofia que va inspirar la Directiva Bolkenstein, que pretenia regular el treball afavorint la mobilitat laboral però sense definir un marc de drets comú a tots els països de la UE.

Per rematar-ho, dilluns 9 de juny de 2008, el Consell dels Ministres de Treball de la UE ha pitjat a fons l’accelerador neoliberal i, sense cap referèndum ni cap consulta a la ciutadania, ha acordat allargar la jornada laboral de les 48 fins a les 65 hores setmanals de "forma voluntària” (quina ironia que gasten!). Aquesta nova Directiva i les recents directrius xenòfobes contra la immigració són una conseqüència directa de la victòria de Sarkozy i de Berlusconi, que han donat cobertura a les pressions de les grans transnacionals i dels lobbies financers. Res de nou dins la lògica del capital. Crisi = més racisme i més explotació.

Quin serà el proper objectiu? Privatitzar completament la sanitat? Desballestar la Seguretat Social? Il·legalitzar els sindicats crítics? Incloure els moviments socials en la llista d’organitzacions terroristes?

Definitivament, a qui beneficia la UE?

Air Berlin: RAUS!

El director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, i el director general de Air Berlin a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann, menyspreen públicament la llengua catalana. La resposta no s'ha fet esperar: Gonelles morts els ha dedicat la cançó Air Tontín, al Facebook ja hi ha més d'una campanya de denúcia en marxa i el col·lectiu Critieri.cat i, també, l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear han proposat fer un enviament massiu de correus per demanar a la companyia que respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants i que cal adreçar a airberlin@airberlin.com

Finalment, per si no n'hi hagués prou, avui s'ha sabut que Air Berlin pensa querellar-se contra Joan Puig per difondre un dibuix al·lusiu a la companyia en el seu blog. Des d'aquí, tota la meva solidaritat amb Joan Puig!

AIR TONTÍN (Gonelles Morts!)

Directora General, massa simpàtica

Molt cordialment envia una carta

Però tan grollerament fou contestada

per un Air Berlin que duu la mà alçada

Ara som uns putes provicians

Uns indígenes per als alemanys

i tant de bo fos veritat

que els al•lots no estiguessin espanyolitzats

Idò si som indios

actuarem com a tals

Agafarem la fona i passarem a l’atac

Volaran pedres a les ‘ventanillas’

I als asientos en posición horizontal

Gonelles Mort anuncia el boicot

Comprem tots bitllets i pugem als avions

I és allà on es sentirà el gran clam:

Middelman, aprende catalan

Middelman aprende catalan!

Fomenta el turisme de qualitat

i només xerra llengües imperials

diu que no necessita aprendre mallorquí

ei, puta guiri, veste’n d’aquí

Osama Osama, estampa els avions

a la seva puta cara

Raus raus raus, el Front AntiGonella

cremarà les vostres naus

Aquesta vegada l’opressor ve per l’aire

acampem tots a Son Sant Joan

estarem a l’aguait com un gatvaire

per a després ocupar la terminal

Middelman, Hunold, passatgers i hostesses

ningú es salvarà de l’atac del mal flaire

bombes fètides i ous podrits

cauran d’amunt d’aquests deprimits

[Solidaritat amb Joan Puig!]

El PSC d'Arenys de Munt sí que dóna suport a la llibertat d'en Franki

El PSC de Mataró (junt amb el PP) va rebutjar donar suport a la proposta de resolució per la llibertat d'en Franki, en canvi els seus companys d'Arenys de Munt van donar suport a un text similar proposat per la CUP i Esquerra que va ser aprovat per unanimitat (AM2000, ERC, CiU, PSC, CUP). Aquesta circumstància no és cap anècdota i hauria de fer reflexionar a les persones amb sensibilitat catalanista que encara pugui haver dins de les files del PSC de Mataró. Tot seguit us reprodueixo els acords de la moció aprovada a Arenys de Munt:

ACORDS,

1. Volem evidenciar el nostre suport a Francesc Argemí i afegir-nos a les mostres que en aquest mateix sentit s’han dut a terme arreu dels Països Catalans.
2. Exigim la immediata posada en llibertat del jove terrassenc, que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, perquè els fets no estan provats i per què no existeixen testimonis concloents.
3. Instem als Departaments de Justícia i al d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè estudiïn d’immediat l’empresonament, es faci efectiva la revisió del cas i s’alliberi sense dilacions al jove fins que no s’hagi revisat el procés judicial.
4. Manifestem la consideració que aquest Ajuntament té vers els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, mostrem el clar rebuig contra aquest tipus d’afers judicials obscurs, i alhora fem palesa la inquietud que ens provoca un nou empresonament per causes de consciència i opinió.
5. Manifestem que en un estat de dret són molt més importants els drets dels ciutadans, així com els drets a la llibertat d’expressió i a la discrepància política, que els símbols.
6. Fem arribar aquests acords als Departament d’Interior i de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a la família de Francesc Argemí.

Tenir o no tenir estat, aquesta és la qüestió

Com cada any, s'ha tornat a repetir la mateixa notícia: 456 nens i nenes de Mataró en llista d’espera per a accedir a una de les escoles bressol que gestiona l'Institut Municipal d'Educació (IME). Malgrat que l'etapa de 0-3 anys no és obligatòria, això no és cap excusa perquè l'Ajuntament tiri pilotes fora. Hi ha un dèficit important, calen més mestres i serveis de permanències i, òbviament, calen més escoles. Però si seguim creixent (urbanísticament i demogràfica), aquestes mancances, lluny d'apaivagar-se seran cada cop més greus. Per tant, per molt que els responsables polítics de l'IME es pengin medalles, la realitat és que també són coresponsables de la situació de dèficits socials que patim a Mataró, perquè amb els seus vots avalen l'actual model de creixement de la ciutat.

D'altra banda, encara que hi hagués la voluntat de canviar l'actual model de creixement i donar prioritat al benestar social i l'equilibri territorial, hi ha un assumpte insalvable: l'espoli fiscal que patim als Països Catalans. Sense sobirania fiscal, les administracions públiques catalanes (com ara l'Ajuntament de Mataró) es troben literalment escanyades, la qual cosa dificulta (quan realment hi ha la voluntat) el desplegament de polítiques de cohesió social.

Per anar bé, cal acabar amb la resignació i la idea (neoliberal) que som un país de peatge, una idea que té efectes devastadors per a l'economia i el benestar de les classes populars. Per això només serà possible quan la majoria de la població catalana entengui que per tenir un “estat del benestar” és indispensable tenir un “estat”, altrament, seguirem llegint notícies sobre llistes d'espera a les escoles bressol, als hospitals, etc.

Mentrestant, i com a contrapunt clarificador de l'espoli que patim, “El Periódico de Extremadura” del 6 de juny explicava un fabulós pla de la Junta d'Extremadura per lliurar un ordinador portàtil a cada alumne/a de secundària d'aquesta autonomia... Però, no ens enganyem (no es tracta d'una qüestió de color polític), si volem ser com els extremenys només ens cal tenir un estat propi i no restar mai més a la mercè d'un d'aliè i contrari als nostres interessos col·lectius.

Cal que el PSC de Mataró recapaciti

Dijous passat, al ple de Mataró, vaig viure i veure en directe com treballen i per a qui treballen alguns periodistes d'aquest país. Això ve a tomb de la visita llampec que va fer el diputat Albert Ribera al Ple Municipal de Mataró, en qualitat de públic a la Sala de Plens i acompanyat dels seus seguidors, mossos d'esquadra i un batalló de periodistes per desqualificar la CUP perquè no condemna la violència d'ETA com a ells (i a la resta de partits espanyolistes) els agrada.

La instrumentalització que els ultres han fet del nostre Ajuntament hauria de fer reflexionar al PSC, que és el partit que més ha insistit, per activa i per passiva en la utilització dels morts del País Basc per desprestigiar a la CUP de Mataró. Em temo que si segueixen per aquest camí, lluny de cercar solucions polítiques estaran reproduint de forma artificial un conflicte que no té res a veure amb la realitat catalana i de Mataró. A qui interessa perpetuar aquest espectacle? Volem que Mataró es converteixi en una plataforma mediàtica al servei del feixisme espanyol? Com a membre de la CUP de Mataró, no puc fer altra cosa que exigir més autocrítica als dirigents locals del PSC de Mataró, perquè per part nostra i, des del primer dia, sempre hem refusat la violència i hem fet una aposta clara pel diàleg i la pau.

Inevitablement, també em correspon parlar-vos de la penosa cobertura informativa del Ple de Mataró donada per la premsa d'àmbit general i, concretament, per TV3 i l'Agència Catalana de Notícies, que es van limitar a recollir la versió del Sr. Ribera i a reproduir la nota de premsa del seu partit (en la qual menteixen deliberadament). En tot moment es va obviar una de les parts al·ludides (la CUP) i tampoc es va preguntar l'opinió ni a l'Alcalde ni a la resta de partits amb representació. Res de res. Simplement ens vam trobar amb un desplegament de periodistes amb un guió preestablert, que no es corresponia amb la realitat del que s'estava parlant al Ple. Els periodistes van donar veu a un partit sense representació al consistori i, en canvi, la van negar a un altre que sí que en té (la CUP) i quan un servidor va demanar-los que “si us plau, contrastessin la informació i donessin dret de rèplica” la seva resposta va ser negativa.

Notícies relacionades:


Racó Català: "TV3 nega la paraula a la CUP de Mataró..."

El Punt: "L'atemptat d'ETA i en Franki"

El PSC de Mataró més espanyolista que mai

Com ja us havia anunciat, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró del mes de juny ha estat marxós. En primer lloc, poc abans de les set del vespre, sota una pluja intensa, diverses persones ens hem concentrat per demanar la llibertat de Francesc Argemí, Franki (jove terrassenc que fa més d'un mes que està empresonat per "ultratge a la bandera espanyola"). Tot seguit, coincidint amb la presentació de la proposta de resolució consensuada entre la CUP i Esquerra, hem fet acte de presència a la sala de plens amb pancartes a favor d'en Franki. Resultat: CUP, Esquerra, ICV-EUiA i CiU han votat a favor de la llibertat d'en Franki i, com era previsible, PSC i PP han fet un front espanyolista i han sumat majoria amb els seus vots contraris, amb la qual cosa han tombat la proposta.


Diverses persones presents a la sala han expressat la seva indignació amb el vot del PSC dient en veu alta "i vosaltres us dieu socialistes?!" o "no sou catalans!" i han estat expulsades per la policia a petició de l'Alcalde.


La tensió però s'ha disparat en el següent punt de l'odre del dia que feia referència a les dues propostes de resolució sobre la violència al País Basc, una del govern i l'oposició de dretes i l'alternativa presentada per la CUP. En aquest moment s'ha fet notar entre el públic la presència d'una quinzena de militants espanyolistes capitanejats pel diputat Albert Ribera i amb les càmeres de TV3 fent de gos faldiller. Quan s'ha acabat el punt del País Basc, el diputat espanyolista ha fet unes declaracions, aleshores, jo m'he adreçat als periodistes de TV3 per tal que contrastessin la informació i recollissin la versió de la CUP, que a diferència dels espanyolistes sí que té representació a l'Ajuntament. No m'han volgut ni tan sols escoltar. Acte seguit la comitiva d'ultres, acompanyada per un seguici de periodistes i mossos d'esquadra, s'ha desplaçat cap al seu local enmig de la indignació i la perplexitat de la gent que hi havia al carrer.

Un cop exposats els fets, considero que cal fer dues reflexions en relació al Ple Municipal d'avui:


Primera.- El PSC de Mataró s'ha arrenglerat amb el PP i ha fet gala d'allò que realment són: espanyolistes. Per això han votat en contra de la llibertat d'en Franki.


Segona.- La insistència del PSC de Mataró en traslladar el debat sobre el conflicte del País Basc al Ple Municipal respon a una mentalitat espanyolista que, a més a més, serveix de plataforma de llançament mediàtic a grups ultres que instrumentalitzen el nostre Ajuntament en benefici d'unes idees que a Mataró són absolutament marginals. En resum, el PSC està donant ales al feixisme espanyol.

Canya al ple de Mataró!

Dijous 5 de juny hi ha al Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró. A les set de la tarda, abans d’entrar a la sala de plens, es farà una concentració solidària per exigir la llibertat d’en Franki. Pel que fa l’ordre del dia del plenari, destaco les propostes i preguntes que la CUP de Mataró presentem:

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

- Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de la Candidatura d'Unitat Popular i d'Esquerra Republicana de Catalunya en suport a l'excarceració de Francesc Argemí (proposta inicial de la CUP que ha estat consensuada amb Esquerra, punt 4 de l’ordre del dia).

- Proposta de Resolució que presenten els grups municipals d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Candidatura d'Unitat Popular a favor de declarar la festa de Sant Joan com la festa nacional dels Països Catalans (proposta inicial d’Esquerra a la qual ens hi hem sumat, punt 6 de l’ordre del dia).

- Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular relativa a la violència al País Basc (proposta alternativa al discurs antiterrorista dels grups espanyolistes PSOE-PP; punt 5 de l’odre del dia).

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

- Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular en relació amb la campanya de Catalunya lliure de bosses de plàstic (el govern tripartit per iniciativa de Quitèria Guirao, ha presentat una contraproposta sense cap mesura de concreció local i que obvia la campanya endegada pels moviments socials i ecologistes; punt 40 de l’ordre del dia).

- Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular contra la construcció de laterals a l'autopista del Maresme (serà interessant veure què voten ICV-EUiA i Esquerra; punt 42 de l’ordre del dia).

- Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular per garantir els serveis a la platja de llevant i fer que es respectin els drets dels nudistes a les platges de Mataró (caldrà prendre nota dels vots i discursos puritanistes; punt 43 de l’ordre del dia).

PRECS I PREGUNTES

- Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre les polítiques de foment de l'hàbit de lectura (inclou proposta d’impulsar biblioteques a l’aire lliure durant els mesos d’estiu; punt 48 de l’ordre del dia).

- Pregunta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular sobre el cinema en català (a propòsit de la marginació de les pel·lícules en versió catalana en les sales de Mataró. Serà interessant conèixer la resposta del nou responsable de Política Lingüística; punt 52 de l’ordre del dia).

Converses entre el cor i el cervell

La pedagoga Rebeca Wild a "Aprender a vivir con niños. Ser para educar" esmenta els estudis del matrimoni Lacey Yellowsprings sobre la connexió directa entre el cervell i el cor en les respostes que donem als estímuls del nostre entorn. Wild es pregunta, quines conseqüències pot tenir en un organisme si aquesta connexió interna és constantment interferida? La resposta que dóna és digna de reflexió:


"Creiem que aquestes preguntes són cabdals quan es tracta dels problemes que tenim amb els nostres fills i amb nosaltres mateixos. Per tant, si aquests mecanismes designats per a servir al desenvolupament de la nostra individualitat i a la conservació d'equilibris van ser menyspreats en la nostra infantesa, ara, com a adults, se'ns farà difícil prendre'ns-els seriosament i donar-los la importància que es mereixen en la nostra pròpia vida i en la dels altres. Estem tan impregnats per les nostres primeres vivències que s'han convertit en una part de la nostra manera de ser. Sobretot amb la família, en comportem més com som i menys d'acord amb els nostres ideals. En aquest context familiar és quan les nostres reaccions naturals salten a la vista, caracteritzant les nostres relacions"


Glups!

La lucidesa de la Lienas

Darrerament els llibres de la Gemma Lienas me'ls trobo per tot arreu. A la tauleta hi ha "Ni putes ni submises", al lavabo topo amb "Vivir sin ellos", regiro pel sofà i ensopego amb "Pornografia i vestits de núvia".


Avui, la Lourdes, que és la persona que m'omple la casa dels llibres d'aquesta autora feminista, m'ha enviat a la bústia de correu un article seu ("Homes, penseu en les vostres filles") publicat al diari El Periódico (02/06/08), en el qual apel·la la sensibilitat dels pares (homes) perquè evitem la discriminació laboral de les dones.


Bé, les estadístiques són prou explícites i, la veritat, no sé massa bé en quins aspectes caldria incidir, però aquest tema m'ha recordat els debats eterns sobre la necessitat o no d'assalariar el treball domèstic, la discriminació positiva a la feina i altres que ara no sóc capaç d'associar. Serà que aquests temes no interessen? No ho sé, però tal i com m'ha fet observar la Lourdes, constato l'escassa presència de blogs catalans antipatriarcals i feministes; potser no els conec, però a cop d'ull sembla que n'hi ha pocs i, per desgràcia, acostumen a tenir Espanya com a marc de referència o estan en mans de persones afins al PSC. Per tant, seria bo esperonar l'ús de les eines més dinàmiques que la xarxa posa al nostre abast per difondre noves propostes, idees i aportacions, com l'espai feminista revolucionari, que enriqueixin la lluita antipatriarcal i feminista als Països Catalans.


Ja que hi som, aprofito l'avinentesa per destacar la publicació d'un recull d'articles de Maria-Mercè Marçal sobre "Independentisme i Feminisme", que ha fet la gent d'Endavant per recordar el testimoni d'aquesta escriptora i militant morta ara fa deu anys.