"El català no pot desaparèixer literalment de la faç de la terra en una o dues generacions, com apunten alguns mals averanys. El que sí podria ocórrer -i no és gens descartable si la majoria de la població immigrada no es decanta per l'ús del català com a llengua franca dins la nostra societat- és que els catalanoparlants, a mitjan segle XXI, fossin a penes un vint per cent del total de la població, i que la societat, a nivell col·loquial, funcionàs bàsicament en espanyol, mentre les institucions, les universitats i la vida cultural ho fessin, encara, majoritàriament en català. Podria ocórrer, juntament amb això, que el català fos pràcticament absent del món del lleure, i que els infants parlassin entre ells (com ja ho fan, a moltes àrees del país) sistemàticament en espanyol, sigui quina sigui la seua llengua d'origen, o la llengua que els hagin transmès els seus progenitors. Podria ocórrer que la comunicació pública, a través dels mèdia, fos majoritàriament en espanyol, però que la majoria de programes culturals es fessin en català. Podria ser que, conjuntament amb tot això, el català fos una llengua prestigiosa, i que hagués arribat a aconseguir l'oficialitat a la Unió Europea. En aquest cas, amb un vint per cent de catalanoparlants dins la nostra societat, amb un domini abasegador de l'espanyol en els usos informals i una certa presència del català en els formals, la llengua catalana encara seria un a de les més parlades dins la Unió Europea. Vagin com vagin les coses en el futur, encara tendríem un volum demogràfic de parlants més gran que no el de la majoria de llengües oficials dins la Unió Europea. I, per descomptat, el nostre volum de producció cultural i científica, passi el que passi, continuarà superant la mitjana.
Fins i tot això es podria donar, i forcem encara una mica més la màquina, en una societat en què, posem hi hagués nomes entre un cinc i un deu per cent de catalanoparlants habituals.
En aquestes condicions, el català no s'hauria extingit, continuaríem sent una anomalia estadística, i es continuaria fent política lingüística. No seríem, evidentment, una comunitat lingüística normalitzada, però tampoc no hauria arribat l'apocalipsi."
Aquest fragment de text correspon a l'article "Un lloc per al català dins un món multilingüe" escrit per Bernat Joan i Marí en el recull Català normalitzat en un món multilingüe (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2009).
L'autor és el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i un eminent sociolingüista i compromès amb la causa dels Països Catalans. Per aquests motius, cal prendre's seriosament les seves hipòtesis de treball.
Rebutjo llegar als meus fills un futur tan trist i tan distant de la normalitat anhelada. Per evitar-ho penso que és fonamental i urgent recuperar la sobirania nacional i, paral·lelament, redoblar els esforços destinats socialitzar l'ús del català entre la població nouvinguda i a garantir la fidelitat lingüística dels catalanoparlants.
