On són els republicans?

Les coses més normals són les que us han de sorprendre.
En la regla, reconeixeu l’abús.
I allà on descobriu l’abús,
cal que hi poseu remei.

L’excepció i la regla – Peça didàctica de Bertolt Brecht

Dilluns 24 de setembre "La Vanguardia", sempre fidel a Espanya i a la seva Monarquia, ens alliçonava sobre què és (segons ells) el catalanisme. Ahir, en el debat de política general de la Comunitat Autònoma de Catalunya, el President Montilla deia que ja n’estava tip de queixes dels qui cremen símbols opressors. Avui, per arrodonir-ho, l’Audiència espanyola ha tornat a citar un altre jove català per la crema de fotos del Rei d’Espanya.

Davant d’aquest batibull només hi ha un camí possible: seguir esberlant els fonaments antidemocràtics de l’Estat espanyol. Ara bé, un dubte plana pel meu cap: on són els sectors progressistes i republicans espanyols? On és la solidaritat internacionalista del poble castellà envers l’onada repressiva que estem patint? En aquest sentit, la crida de Jaume d’Urgell em sembla que és l'únic oasi dins del desert espanyol.

De Mataró a Madrid per defensar la independència

Ahir, a dos de cinc de la tarda, mentre dinava a casa, vaig rebre la trucada d’en Xevi Safont-Tria, el nostre regidor de la CUP a Mataró:

- Prepara’m quatre ratlles perquè aquesta nit viatjo a Madrid per intervenir en un programa d’Antena 3 TV, que tractarà sobre ‘se puede romper España’ i la crema de fotos del Rei.

De cinc a sis vaig recollir l’Otger de l’escola bressol i el vaig passejar per tres parcs. De sis a set trenta vaig redactar el guió pel debat (el podeu llegir a sota) i el vaig imprimir per donar-lo en mà al Xevi, que tot seguit marxava a casa d’en Joan Jubany, que va accedir a escortar-lo fins a Madrid.

Ho heu llegit bé. Ahir vam enviar en Joan i en Xevi en missió ‘diplomàtica’ a la capital del Regne d’Espanya!

Finalment, a tres quarts d’una, després de vèncer la son, va començar el programa de debat “360º”. Suposo que l’horari està pensat per no esverar més del compte el galliner amb temes tan transcendents com la “unidad de España”.

Encarat amb periodistes de la caverna i polítics hostils (el van fer seure entremig de la Rosa Diez i l’Albert Rivera) i amb un públic espanyolista (excepte en Joan!) en Xevi va brillar amb llum pròpia.

El programa va posar de manifest la catalanofòbia més visceral i pretenia servir d’aval a les tesis del PP sobre la radicalització de la vida política a Catalunya i el País Basc, la presumpta persecució del castellà i, sobretot, per sacralitzar els símbols espanyols (monarquia i bandera espanyola).

En Xevi, que és tossut de mena, ho va fer molt bé i els va clavar una pallissa (dialèctica) inesperada que fins i tot va neguitejar el públic. I, amb la seva cara de murri va cloure el programa dient en un castellà macarrònic: “Tarde o pronto, Catalunya será un país independiente, y esto tienen que empezar a asumirlo los españoles”.

-----

guió intervenció "360º" d'Antena 3 TV

-----

Para nosotros, la IZQUIERDA INDEPENDENTISTA de los Países Catalanes:


- Si le quitamos los añadidos, España no se rompe. En cambio, España sí que rompe y destruye a nuestro pueblo.

- España no es una democracia, es una cárcel de pueblos. España no pude ser democrática mientras no reconozca el derecho del pueblo catalán a la autodeterminación.

- La libertad no es parcelable, no queremos un palmo más de cadena, queremos la independencia.

- Los catalanes no somos españoles. Hace 300 años fuimos ocupados y nuestra soberanía fue abolida por la fuerza de las armas a manos de la dinastía de los Borbón. Nuestra aspiración es recuperar la independencia.

- Nuestro pueblo no tiene leyes propias porque las que nos han dado son constantemente discutidas por España (por ejemplo, ver lo que sucedió con el famoso Estatuto aprobado por el Parlament de Catalunya del 30 de septiembre de 2005)

- El experimento de las autonomías está en vía muerta. No da para más:

a) Déficit de infrestructuras (trenes de cercanías, autopistas de peaje…)
b) Destrucción del territorio (TGV, línias de alta tensión, turismo de masas…)
c) Espolio fiscal y de recursos naturales
d) Subordinación de nuestra lengua, cultura y símbolos de identidad.

Todo esto repercute negativamente en la cohesión social y el bienestar de las clases populares catalanas y supone una hipoteca. España hipoteca nuestro futuro.

- JÓVENES INDEPENDENTISTAS hay una nueva generación de catalanes que ya no creemos en el cuento de las autonomías (que fue la manera en que nuestros padres pudieron salir del franquismo). El futuro es la autodeterminación, el futuro es la independencia de los Países Catalanes.

- EL REY es un anacronismo y una herencia del franquismo. Los catalanes no tenemos Rey ni lo queremos.

- Cuando se quema un retrato del Rey español o una bandera española se quema un símbolo del poder opresor. Si hay leyes o poderes injustos, la desobediencia es legítima y contribuye a profundizar la democracia.

- Las manifestaciones antimonàrquicas son pacíficas. No pude haber delito sin víctima. La libertad de expresión lo ampara; cualquier país que pretenda ser democrático debe transigir la discrepancia hasta en este extremo, siempre que no atente físicamente contra nadie.

- Expresar la solidaridad con los encausados por la Audiencia española por la quema de retratos del Rey. Estamos ante una caza de brujas contra la libertad de expresión.

- El CATALÁN tiene que ser un derecho y un deber, ni más ni menos. Igual que lo es el portugués en Portugal. A quién no le guste nuestro país, tiene las puertas abiertas para largarse.

Mobilitat al Centre-Havana: quin cacau!

Dilluns 24 de setembre el responsables de Via Pública i Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró es van lluir. Es va tallar el Camí Ral per permetre unes obres a l’illa de cases de la plaça de la Muralla (ja és el segon cop en tres mesos que la lien!); es va tallar el Camí Ral a l’alçada de Jordi Joan, per obres d’arranjament del clavegueram; i, per arrodonir-ho, es va tallar l’accés pel carrer Floridablanca. Resultat: un merder de ca l’ample. La Rambla embussada, el carrer Sant Antoni petat de cotxes, fum, soroll, mala llet i botzinades impertinents al carrer Colom i Sant Pere. Més de catorze hores de cacau a la zona de Centre-Havana.

On és la planificació? Qui va informar el veïnat? On era la policia municipal? On és el civisme del nostre Ajuntament?

Avui, l’Associació de Veïns de Mataró Centre organitza una reunió informativa amb un representant de l’Ajuntament, per parlar de les afectacions per obres en aquest sector de la ciutat. Segurament, tot i no constar en l’ordre del dia, caldrà que algú doni explicacions del merder i les molèsties ocasionades pels talls del Camí Ral. D’altra banda, els regidors Ramon Bassas (Via Pública) i Francesc Melero (Mobilitat) ja cal que es calcin perquè aquestes explicacions (i les solucions) també les hauran de donar al proper Ple.

Sobre els documents mataronins de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

El Ple Municipal de Mataró va aprovar una proposta del PP per exigir el retorn de la documentació mataronina que actualment està dipositada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El principal defensor i avalador d’aquesta demanda és l’historiador Ramon Reixach, a qui vaig conèixer ahir en un debat cara a cara sobre la Guerra de Successió organitzat per Mataró Ràdio. Atès que la premsa local no ha explicat prou bé la postura de la CUP, que va ser l’única força política que va votar en contra de la proposta del PP, us convido a llegir la intervenció feta pel nostre regidor, Xavier Safont-Tria:

Votem en contra perquè aquí no es fa esment a documentació espoliada sinó a documentació rescatada en un context de guerra i destrucció. Ens sembla pervers comparar-ho amb l'espoli dels papers catalans actualment segrestats a Salamanca.

Donaríem per bo el retorn dels originals de la documentació històrica de la nostra ciutat, que actualment custodia l'Arxiu de la Corona d'Aragó, posteriors al segle XVIII, justament quan aquesta entitat políticoadministrativa va deixar d'exisitir. Malgrat tot, volem puntualitzar que la proposta del PP no ens sembla rigorosa i sembla més orientada a reforçar les paranoies de l'espanyolisme, entestat en les "unidades de archivo", menys quan es tracta d'arxius rellevants situats en territori català, com passa amb l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Si realment es vol aconseguir un consens, entenem que cal estudiar a fons el tema amb els tècnics i consells vinculats al Patronat Municipal de Cultura i amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres no plantegem la restitució de relíquies per a un eventual Museu, però sí que demanem que redacti un protocol o conveni de col•laboració entre aquest Ajuntament, l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Històric Comarcal de Mataró, precisament per garantir una bona conservació de la documentació, la seva digitalització i l'accés als investigadors, sense descartar un possible traspàs d'originals, sempre que es reuneixin les condicions esmentades, a la seu de l'Arxiu Històric Comarcal.

Atesa l'ambigüitat i la nefasta argumentació de la proposta, el Grup Municipal de la CUP emplaça al PP a reformular-la en els termes esmentants o bé, com ja hem manifestat en un principi, el nostre vot serà negatiu.

Fets i no paraules: fora els borbons dels Països Catalans!

La vicepresidenta del Govern espanyol va dir que en la seva democràcia només valen les paraules. D'aquesta manera, l'espanyolisme governant a Madrid, escudava el manament de l'Audiència Nacional espanyola, per perseguir uns fets que escapen del guió de la Catalunya mesella del PSC de Montilla. Per molt que digui la vicepresidenta espanyola els fets de Girona parlen per sí sols, i lluny de ser un acte "radical", "arrauxat" o "estèril" (Marçal Sintes dixit) palesen l'existència d'un conflicte nacional, que només es resoldrà quan el poble català tingui la paraula i pugui decidir lliurement el seu futur.

Memòria resistent

Es curiós, però la memòria històrica (tan de moda que està) només és tolerada si parla de flors violes i romaní. Però, si algú s'atreveix a enaltir els resistents catalans i qüestiona la unitat d'Espanya, els seus símbols o la figura del Rei... comprovareu que això de la memòria històrica preconitzada des del poder és un conte de fades. Una mentida.

Vegeu sinó, què passa quan els independentistes reclamem que un carrer de la nostra ciutat (Mataró) porti el nom de Lluís Maria Xirinacs? doncs que tot són pegues i blasmes. Només cal repassar els improperis del Sr. Ramon Bassas al Ple Municipal del passat 13 de setembre.

El mateix dia, també es va demanar que la ciutat commemorés els 300 anys de la derrota d'Almansa i homentagés el patriota Josep Moragues. Doncs bé, en aquesta proposta es van repetir les anatemes i es posà de manifest qui és qui en aquest Ajuntament. Com que ja ho havíem previst, vam presentar un prec d'urgència, per arrencar -com a mínim- el compromís d'ubicar una placa commemorativa a la plaça que portarà el nom del general Moragues. Algú pot pensar que els de la CUP som uns torracollons, però, és clar, aquí el problema rau en què la seva memòria és visible i la nostra no.

Amb l'Estel

Us escric des del menjador de casa amb el portàtil que m'ha deixat ma mare. Tinc l'Estel als braços. Fa nou dies justos que vàrem tornar a ser pares. Tot bé, malgrat els nervis viscuts durant els tres primers dies. Hem d'agrair l'ajut prestat per la Lliga de la Llet, ja que la nena, després de molt batallar, ja mama i no haurà de dependre de les fórmules de la llet artificial!

D'altra banda, he de remarcar que a la meva feina (Generalitat de Catalunya) no m'han deixat gaudir dels 15 dies per naixement d'un/a fill/a, tal i com estipula la llei estatal d'igualtat efectiva de dones i homes. Segons em van dir, perquè en la seva adaptació a l'estatut de la funció pública es va pactar mantenir els cinc dies que ja teníem. Bé, tot plegat fa un xic de pudor i no acabo d'entendre la posició d'alguns sindicats, com UGT ...tinc pendent esbrinar-ho.

Tot i que m'hauria d'haver incorporat dilluns 10, el diumenge vaig patir un accident patètic: em vaig trencar un lligament del turmell dret, mentre baixava per la muntanya del castell de Burriac, després d'assistir a l'aplec independentista. Total, que ara estic de baixa amb la cama dreta embenada, fent una cura de repòs i fent de pare que és el que toca!

Una abraçada a tots i a totes!