28N: Reflexió en clau interna

El 28 de novembre no hi haurà cap butlleta de vot que representi l'opció política de l'esquerra independentista. Això és així perquè fa un any i mig des de la CUP vàrem decidir no concórrer-hi i prioritzar el desplegament en l'àmbit municipal. 

Deixant de banda les consideracions d'aquells que no es plantegen cap estadi de lluita institucional més enllà del municipalisme, la decisió de la CUP només pot entendre's a partir d'aspectes subjectius, és a dir, d'ordre intern. Per tant, tal i com jo ho veig, és qüestió de temps i de maduresa política.

Ara bé, amb el panorama social i polític que tenim al davant, cal admetre que hem deixat penjada a molta gent afí al projecte de la CUP, gent que ens vota o que va als nostres actes, i que ara dubten i se senten electoralment orfes.

Les contradiccions també hi són dins de la pròpia militància i, mal que ens pesi, posen de manifest la nostra feblesa.

D'altra banda, l'absència de l'esquerra independentista ha afavorit múltiples intents d'apropiació del nostre espai polític i electoral. Cal tenir-ho en compte, perquè aquesta tendència no sols no desapareixerà sinó que s'aguditzarà de cara a les municipals. Per tant, el salt qualitatiu i quantitatiu de la CUP, que havíem projectat de cara als comicis locals de 2011, pot veure's molt limitat.

Sigui com sigui, cal treballar per posar els fonaments d'una ruptura democràtica amb l'Estat espanyol i per a l'esquerra independentista, ara i aquí, això passa per enfortir la nostra implantació municipal i per impulsar un moviment popular a favor de la independència del conjunt dels Països Catalans, que doni continuïtat a les plataformes locals que han organitzat consultes sobre la independència (cal no perdre de vista que la consulta més important es farà a l'abril de 2011 a Barcelona, un mes abans de les municipals).

Internament, un cop superada la cita de les municipals, caldrà garantir la continuïtat dels nuclis de la CUP que no hagin obtingut representació, reforçar l'organització com a referent de masses de l'esquerra independentista i preparar el terreny per poder concórrer amb totes les garanties en uns comicis supralocals, perquè "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres".

Transparència? Participació? Treball digne?

El passat 10 de novembre es va reunir el Consell de Ciutat. Es va presentar un document de prioritats del govern municipal de Mataró (PSOE - ICV - ERC) de cara a l'any 2011, resumint l'estat de la ciutat (on hi destca la xifra de 12.456 persones desocupades, és a dir una taxa d'atur del 19,10 %) i aportant dades relatives al Marc Pressupostari (marcat per un fort descens dels ingressos, passem d'un pressupost de 122,36 milions d'euros del 2010 a una estimació de 111,85 per al 2011).

La primera gran incògnita és saber com es pensa mantenir la inversió si paral·lelament se'ns anuncia que hi haurà una dràstica contenció pressupostària. Aquest enigma no va ser desvetllat per les autoritats i tècnics presents a la sala.

En el segon torn d'intervencions vaig plantejar com és possible, tenint en compte que el nostre ajuntament es vanta de ser dels més transparents, que el document del marc pressupostari no reflecteixi i desglossi l'endeutament municipal. Seria molt interessant que de cara a l'elaboració del pressupost sabéssim què és el que realment queda per pagar, és a dir, posar llum i aclarir quin és el volum de la hipoteca que ha de pagar la ciutadania. 

L'alcalde transparent respon: busca't la vida pel web municipal i potser trobaràs la informació que demanes...

Vaig lamentar que el fet que es torni a aparcar la possibilitat d'impulsar uns pressupostos participatius i també vaig posar en qüestió el model de particpació vigent esmentant la situació generalitzada de deserció i desmembrament dels diversos consells de participació.

L'alcalde respon: pressupostos participatius? aquí no hem vingut a parlar d'això (és a dir, que no toca).

A continuació, una tècnica del Servei d'Ocupació de Mataró va presentar un power point monogràfic sobre les accions dutes a terme en matèria d'ocupació, centrades en la millora de l'ocupabilitat (a través del SOC), la competitvitat (diversificació de l'economia mataronina) i la dinamització (promoció del comerç).

Vaig tornar a intervenir, aquest cop per fer una observació relativa als 499 llocs de treball creats amb els Plans d'Ocupació des del mes de juny i que van ser presentats com si això fos una gran fita. En realitat el recurs als Plans d'Ocupació implica una mala pràctica del nostre ajuntament, una manca de responsabilitat social denunciada amb anterioritat per la CUP, ja que s'estan cobrint llocs de treball per atendre serveis estructurals fent servir la precarietat dels Plans d'Ocupació, atès que els treballadors que s'hi acullen cobren la meitat del que està establert per conveni, realitzen la mateixa feina i al cap de sis mesos tornen a l'atur.

Resposta de l'alcalde: No tenim recursos i no es pot cobrir la diferència salarial i a més a més aquesta equiparació està prohibida perquè així ho van pactar els sindicats majoritaris (entenc que es referia a CCOO i UGT, amb la qual cosa vaig pensar que és una sort estar afiliat a un sindicat nacional i de classe!).