Anada a ofici sense novetats...

La família Robafaves plantada a la plaça de Santa Maria

En Xevi enmig de la comitiva d'autoritats

Abans d'ahir vam gaudir amb la música d'Al Tall i ahir amb les composicions de l'amic Feliu Ventura. El Pati de Can Marchal es va fer petit, però va estar prou bé. Avui, a quarts de vuit del matí les matinades han desfilat a toc de gralla pel carrer de casa i a dos quarts de deu els regidors i altres autoritats convidades han fet l'anada a ofici al so de la banda i engalanats darrere de totes les figures de la ciutat: Momeroteta, Momerota, Dragalió, Drac, nans, Toneta, Maneló, Geganta i Robafaves. Cap novetat destacable, més enllà del fet de veure en Xevi vestit amb un trajo i amb un adhesiu denunciant la presència intimidatòria dels Mossos en un acte ciutadà. Això sí, tots han anat a missa menys el regidor de la CUP.

La Crida més reivindicativa que mai!

La Crida a Les Santes -Festa Major de Mataró- ha estat més reivindicativa que mai. No pas pels discursos de l'Alcalde sinó perquè enguany s'han conjuminat diversos factors.

Primer, cal parar esment al fet que per primer cop en la història recent, dalt del balcó consistorial, presidit per les autoritats, hi havia el regidor de l'esquerra independentista (CUP) Xavier Safont-Tria lluint una samarreta verda on s'hi podia llegir "Un país una bandera" en clara al·lusió a la demanda (refusada en el darrer Ple per PP, CiU, PSC i ICV) d'adherir Mataró a aquesta campanya que consisteix a retirar la bandera espanyola dels nostres ajuntaments.

Segon, entre el públic assistent hi havia un bon grapat de persones amb la samarreta "Un país una bandera", portant estelades i cartells exigint la retirada de la bandera espanyola signats per Maulets. Després del pregó de l'Alcalde s'ha pogut sentir de forma clara el crit de "Fora la bandera espanyola".

Tercer, han destacat les pancartes al·lusives a la repressió desplegada amb l'Ordenança de Civisme. Alguns rètols feien referència explícita al regidor de seguretat Sr. Ramon Bassas: "Bassas tira't del balcó", "Bassas repressor!".

La victòria pòstuma de Porcioles

Destrucció del territori

L'alt Maresme necessita aigua... no pas per regar les maduixeres dels hivernacles sinó per poder créixer urbanísticament i mantenir les instal·lacions turístiques (camps de golf inclosos). Tot i la polèmica entorn de la ubicació de la planta dessaladora, es troben a faltar veus crítiques amb aquest model de creixement, que d'ençà de la perllongació de l'autopista sembla que sigui un procés inexorable.

Cacau en la mobilitat

L'alcalde de Mataró, en Baron, no para d'inaugurar aparcaments. Aquesta setmana ja n'ha inaugurat dos (Pl. Occitània i Cerdanyola). Em va cridar l'atenció que s'hagin decidit a inaugurar l'aparcament de la plaça Occitània quan aquesta plaça, que era una delícia, encara continua tancada i en obres. Tornant a la qüestió essencial: quants aparcaments caldran per absorbir tot el parc automobilísitic que circula diàriament per Mataró? Això ens hauria de fer reflexionar, sobre la inviabilitat de l'actual model de mobilitat defensat pels nostres polítics locals.

Negoci i dependència energètica

Dos dies sense llum a diversos barris de Barcelona han bastat als responsables polítics de la Generalitat de Catalunya i a tots els seus corifeus per justificar la urgència de la la línia de Molt Alta Tensió. En comptes de mirar de descentralitzar la producció d'energia, d'apropar-la al consumidor, d'apostar per energies alternatives, de millorar l'eficiència i el funcionament de la xarxa elèctrica els governants pontifiquen les bondats d'un sistema energètic malbaratador, que afavoreix els grans hòldings i la perpetuació de les nuclears (sobretot les franceses, que són les principals interessades en la interconnexió elèctrica).


La Gran Barcelona ja és aquí

Finalment, s'anuncia que la promoció turística del Maresme es farà de forma conjunta amb Barcelona sota la denominació de Costa de Barcelona- Maresme. Tot plegat, em fa pensar que el somni de la Gran Barcelona de l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles està a punt de fer-se realitat. Aquest somni, ves per on! seria el pòsit compartit per bona part dels governs municipals democràtics que han aplicat sine die unes polítiques de creixement i gestió (depredació) del territori clarament heretades del desarrollisme franquista.

L'espiritu d'Ermua i altres misèries

Fa deu anys sentíem la Victoria Prego bramar: "¡A por ellos!". Molts no ho hem oblidat. La comèdia del llaç blau va ser l'inci d'un nou cicle espanyolista, rendibilitzat per les manipulacions i el victimisme del PP. Aleshores, alguns polítics catalans van aprofitar l'avinentesa de l'Espíritu d'Ermua per arraconar i criminalitzar encara més l'esquerra independentista catalana. En algunes poblacions com Manresa ho van aconseguir.

Bona part de la classe política i dels periodistes del nostre país sembla que hagin mamat l'Espíritu d'Ermua com si fos la Bíblia. Per això, molts van arrufar el nas quan al Ple municipal de dijous passat la CUP de Mataró es va quedar sola votant en contra de col·locar una placa de recordatori de Miguel Ángel Blanco al peu d'un futur monument a les víctimes del terrorisme. Contra tot pronòstic, el públic assistent al Ple va aplaudir sorollosament la intervenció del regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria, quan va considerar aquesta proposta com a una mostra de partidisme sectari del PP i va demanar el mateix tracte per a tots els mataronins afusellats per la Dictadura franquista que no tenen cap nom de carrer que els recordi.

Malauradament, els dogmes de l'Estat espanyol semblen tenir un consens unànime. PSC, CiU, PP, ERC i ICV van votar sense escarafalls una proposta de reconeixement públic del neofranquisme a la nostra ciutat. Ningú va piular, excepte la CUP i, és clar, això té un preu...

Notícies relacionades: Capgròs, El Punt

El tripartit força l'ajornament de la resolució contra els transgènics

Concentració a la porta de l'Ajuntament abans del Ple

El Ple Municipal de dijous 19 de juilol va ser una marató. El regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria va brillar amb llum pròpia. Bona part del públic assistent, que va omplir la sala de plens, va aplaudir gairebé totes les seves intervencions. Va quedar clar que a partir d'ara el Plens mai més tornaran a ser una bassa d'oli!

El tema estrella que la CUP va portar al Ple fou una proposta de resolució per declarar el terme de Mataró lliure de transgènics. Si bé ICV havia arribat a consensuar gran part de la moció, a última hora, aquest grup va optar per desmarcar-se de l’acord i presentar una resolució alternativa conjunta amb PSC i ERC, el contingut de la qual preveia la coexistència de conreus transgènics i ecològics o convencionals. Gràcies a la intervenció de Pep Riera, la declaració del govern municipal va quedar totalment desmuntada i el regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria va optar per retirar la resolució, evitant que s'aprovés un nyap i mirar d’assolir un consens més ampli, tal i com demanà CiU, el PP i el propi alcalde. Per tant, aquest tema haurà d’esperar a un proper Ple.

L'espasa d'en Robafaves

Hi ha un blog titulat "Mataró x la pau" impulsat per un santero anònim que ha iniciat una creuada per retirar l'espasa al gegant més representatiu de Mataró: en Robafaves. Tot plegat fa pudor a ICV... i, com que sóc impulsiu, he deixat el següent comentari:

Les armes no maten. Maten les persones que les usen. Un món sense armes només serà possible en un món just.

L'espasa d'en Robafaves és un símbol del nostre passat, d'una societat medieval dividida en estaments: "oratores, velatores i laboratores".

En Robafaves du el casc amb de Jaume I i vesteix com a guerrer, perquè era noble i pertanyent a la casta privilegiada i guerrera que liderava el nostre país.

No comparteixo el vostre propòsit. Abans de desarmar en Robafaves m'agradaria molt més que desarméssiu els Mossos que ocuparan el carrer Nou a l'anada a ofici.

Mataró lliure de transgènics

Aquest dijous que ve, 19 de juliol, la CUP que ja va fer una xerrada sobre el tema el passat divendres, presenta en solitari (en un altre escrit ja podrem explicar perquè ICV s'ha fet enrere) una proposta de moció (resolució) per fer de Mataró una ciutat lliure de transgènics. Per tal de donar força a aquesta demanda, s'ha convocat una concentració a les 18:45 hores de la tarda davant de l'Ajuntament de Mataró.

Desapareguts de la guerra a TV3

Avui he participat en qualitat de "tècnic" de la Unitat de Desapareguts i Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme en la tertúlia de Els Matins de TV3, moderada pel periodista mataroní Espartac Peran. He estat acompanyat per diversos familiars de persones desaparegudes i m'ha agradat poder explicar la feina de recerca que realitzem, ja que és un servei públic que sovint queda un xic amagat darrere dels grans titulars.

Quan he tornat a la feina m'he trobat amb els meus companys del Punt d'Atenció a Expresos Polítics que no donaven a l'abast de tantes trucades que han hagut d'atendre després que jo donés alegrement el telèfon de la meva unitat!

Si voleu veure el programa, cliqueu aquí

Treure el nas i donar la cara

Aquest matí hem anat a fer l'ecografia del darrer trimestre de l'embaràs al centre de la Ronda O'Donell (quina merda d'edifici!). L'Estel ha tret el nas per la pantalla i ens ha mostrat la seva carona. L'Otger, que finalment en l'han deixat entrar, s'ha estat molt callat i pendent del monitor. Seguim esperant.


Al migdia, he acudit a la sala Torres-García del Palau de la Generalitat per presenciar la signatura del conveni amb l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, que agilitzarà molt la feina de recerca de persones desaparegudes que duem a terme a la unitat de Desapareguts i Fosses de Guerra de 1936-39 i del Franquisme. Personalment, és una satisfacció treballar per aclarir fets històrics i, sobretot, per contribuir a la reparació de la dignitat d'aquestes persones i de les seves famílies. Sigui com sigui, avui també m'han dit que hauré de donar la cara per explicar-ho en una tertúlia del programa matinal de TV3 el proper dilluns 16 de juliol cap a dos quarts d'onze.


Finalment, l'acte contra els transgènics que hem organitzat aquest vespre a Can Palauet ha estat un èxit de públic i malgrat el retard amb què s'ha presentat el protagonista de l'acte, en Josep Pàmies, en Pep Riera i en Xevi Safont-Tria han fet unes dissertacions introductòries prou sucoses, segons m'ha explicat la Lourdes, perquè jo amb prou feines he pogut treure-hi el nas, perquè l'Otger no parava quiet.

Preparatius del ple municipal

Dijous 19 de juliol se celebrarà el primer ple municipal ordinari de Mataró. Des de la CUP estem recollint un munt de queixes de veïns i particulars, relatives a la prepotència del PMC en l'organització del festival Cruïlla de Cultures i a l'enderroc d'una casa de cós catalogada. També presentarem dues propostes de moció. En una volem declarar Mataró lliure de transgènics, que el grup d'ICV volen consensuar amb una sèrie d'esmenes (algunes tan torracollons com substituir Estat espanyol per Espanya!). Aprofito per recordar-vos que divendres 13 de juliol, a les 19.00 de la tarda a Can Palauet, hem organitzat una xerrada sobre aquest tema.

L'altra moció que presentarem serà per exigir la retirada de la bandera espanyola coincidint amb Les Santes; evidentment, aquí l'interès rau en saber què diran els "independentistes" apoltronats d'ERC.

Finalment, CiU ens ha fet arribar una proposta de resolució per adherir-nos a la declaració institucional del Parlament de Catalunya per commemorar i condemnar la Fam Artificial imposada per Stalin a Ucraïna durnant la dècada dels anys 30 del segle XX. Tot i estar d'acord amb aquest contingut, segurament, sol·licitarem que s'inclogui una esmena que posi de manifest que la memòria històrica ha de servir per fer-nos reflexionar en les guerres, la fam i les pandèmies que actualment provoca el capitalisme neoliberal.

L'Estafa Tributària de Catalunya

"El diner és lo nervi de la guerra". Això ho tenien molt clar els síndics catalans que el 1640 componien la "Trenta-sisena" una mena de consell executiu del Principat de Catalunya, encarregat d'organitzar la hisenda per bastir un exèrcit i plantar cara a les forces d'ocupació castellanes. Malauradament, avui dia la seva clarividència és totalment absent en en les elits polítiques i econòmiques del país.

No diré res de nou. La reforma de l'Estatut, referendat i aprovat el juny de 2006, va ser una estafa col·lectiva tan grossa que encara cou. Fa poc, l'expresident Pasqual Maragall, aleshores màxim avalador de la reforma, l'ha qualificat d'error històric. I, ara, l'actual vicepresident, el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, ens diu que va ser un error històric que el seu partit hi votés en contra. El cas és que avui, tant uns com els altres s'han donat la mà -segons prescriu l'Estatut (Art. 204)- per maquillar una situació d'espoli fiscal que no s'aguanta per enlloc amb la creació d'una Agència Tributària de Catalunya. Per TV3 i els mitjans afins a l'autonomisme espanyol es farà passar bou per bèstia grossa, però de fet l'únic que canvia és el nom, és a dir, el que fins ara era la Direcció General de Tributs canviarà de nom i santes pasqües!

Quina independència tindrà un organisme que no podrà disposar dels principals tributs (IRPF, IVA, imposts especials i de societats), que no han estat cedits i que l’Estat espanyol se’ls apropia amb gelosia?

Com deia Blanca Serra, mestra i sindicalista, durant la campanya contra l'Estatut, actualment, els Països Catalans no tenim ni la clau (el dret de decidir) ni el duro (la sobirania fiscal). Per tant, l'anunci de la creació de l'Agència Tributària no és cap avenç substancial sinó una plasmació de la dimissió nacional de la classe dirigent i política catalana.

Xarrup de llimona

Avui, a la feina, m'han regalat un grapat de llimones d'Archena (Múrcia), localitat d'origen d'un desaparegut de la guerra de 1936-39. En agraïment, he decidit destinar aquesta tarda a fer un deliciós xarrup de llimona. Aquí teniu la recepta:

Ingredients

El suc de 4 llimones
La pela d'una llimona (raspada)
Mig canó de canyella
Mig litre d'aigua
Dos-cents grams de sucre
Dues clares d'ou
Un pessic de sal

Preparació

1r. Esprémer les 4 llimones i raspar-ne una.
2n. Bullir durant deu minuts l'aigua, amb el sucre i la canyella.
3r. Un cop estigui fred, barrejar-hi el suc de les llimones i la raspadura.
4t. Posar-ho al congelador i quan estigui mig gelat barrejar-hi les clares d'ou que, prèviament, haurem batut a punt de neu amb un pessic de sal.
5è. Tornar-ho al congelador i servir ben fred.
6è. Beveu i gaudiu de l'instant amb la música de Brams "Nena de Nicaragua"

Embassaments a Astúries

Poc abans d'acomiadar-me de ma germana, es va fer públic el projecte de construcció de tres petits embassaments a la zona occidental d'Astúries. Un d'aquests, el que afecta al riu Ahío, repercutirà ambientalment a la vall del Mazo de Mon.

L'objectiu d'aquests embassaments és generar electricitat, però aquesta energia no serà per satisfer les necessitats dels habitants dels Oscos, sinó els interessos de les transnacionals. Igual que en l'època franquista, sembla que les autoritats segueixen mantenint el tòpic que els embassaments aporten progrés. Ara bé, no cal ser massa espavilat per intuir que aquesta lògica afavoreix un desenvolupament insostenible, que margina els habitants de la zona i malbarata el paisatge (verge) i els recursos hídrics.

Per saber-ne una mica més podeu consultar el blog de la Coordinadora Ecoloxista d'Astúries.

Era d'Antoni Miró

La imatge que vaig penjar en el post "Tigre" del passat 1 de juliol correspon, tal i com m'ha dit l'amic Andreu (gràcies!), a l'artista alcoià Antoni Miró. He fet un cop d'ull a la seva pàgina web i he detectat una obra amb missatge directe i políticament compromís amb la defensa del territori i dels drets humans. Bé, serà qüestió d'anar-hi entrant i de cercar més informació sobre aquest creador.

Més amb menys > canvi de bombetes

El passat mes juny vaig topar-me amb els pallassos de "Fem un gir" que feien uns experiments científics casolans destinats a conscineciar la població sobre la necessitat de canviar alguns hàbits malbaratadors i que poden ajudar a mitigar l'avanç del canvi climàtic. La iniciativa estava patrocinada pel Departament de Medi Ambient que va tenir la gentilesa de regalar una bombeta de baix consum a totes les persones assistents a l'espectacle de carrer.



Greenpeace ha insistit en aquest gest: un simple canvi de totes les bombetes incandescents per unes de baix consum representaria gastar un 80% menys d'energia, i a més a més resulta que aquestes bombetes duren més i estalvien l'atmosfera d'una gran quantitat d'emissions de CO2.



És evident que cal canviar les bombetes JA!


Ara bé, per què carreguen tota la responsabilitat en els consumidors? No seria més senzill i lògic que el Govern de la Generalitat (amb la pomposa Oficina Catalana del Canvi Climàtic) o les instàncies europees corresponents imposessin als fabricants un calendari de substitució?


Malauradament, sembla que hi ha interessos contraris a aquesta mesura en el sector de les companyies energètiques que pesen molt més i que ens segueixen encadenant a les energies fòssils i les nuclears.

Només 2.500 eurillos... això és quincalla!

S'apropen les eleccions espanyoles i, òbviament, el president espanyol ha posat la directa. En Zapatero no para de fer "gestos" cap a l'electorat català: que si el Castell de Montjuïc, que si el traspàs de la gestió dels trens de rodalies i ara va i se'ns descamisa amb l'augment de l'ajut econòmic a les famílies per tenir fills a càrrec: 2.500 euros per fill/a.

Totes les accions d'en Zapatero pequen del mateix: insuficiència. Ben mirat, amb Espanya i amb l'Estatut d'Autonomia atorgat l'any passat, sembla que els catalans i les catalanes estem condemnats a dependre de la caritat i les bones obres dels governs de Madrid.

El que sorprèn és veure la conversió possibilista d'en Carod Rovira que en comptes de liderar un moviment per la sobirania fiscal i l'autodeterminació nacional es dedica a blasmar els sectors crítics del seu partit enutjats per l'estafa de l'Estatut (l'Estafatut). En fi! no hi ha més cec que el qui no vol veure-hi! Caldrà estar a l'aguait del batibull que hi ha dins d'ERC i acollir tots els desencisats al sí de l'esquerra independentista.

Mentrestant l'espanyolització avança i al pas que anem no m'estranyaria que algun català despistat o algun d'aquests llepaculs de la Moncloa que tant es prodiguen a TV3, acabi fent valdre les tesis pronatalistes com a via per eixugar el dèficit fiscal de Catalunya! Però, no us equivoqueu, si fem comptes, entre bolquers, vacunes i medicines, escola bressol i papilles resulta que aquests 2.500 euros són quincalla!

Finalment, acabo el balanç setmanal amb quatre apunts:

1) Només em resten vuit dies per fer vacances d'estiu i preparar-me per Les Santes - Festa Major de Mataró que enguany coincidiran amb el Rebrot, que organitza Maulets a Argentona.

2) Tinc la satisfacció d'haver contribuït a la catalanització efectiva dels panells informatius de Mataró Bus, la qual cosa em fa pensar que tinc alguns lectors atents i sensibles entre els membres del govern municipal.

3) He descobert que VilawebTV ha incorporat un canal d'enllaços a d'altres TV, on s'hi pot visonar un grapat de cadenes de TV de tot el domini lingüístic català.

4) La Lourdes i jo estem nostàlgics... ens fem grans: "Per no dir res" (Sopa de Cabra)

Tigre

Els tigres impressionen. Transmeten la força i la confiança que tot sovint ens manca. És l'animal preferit del meu fill, l'Otger, que el llueix tot cofoi en una samarreta llampant. El tigre també és la imatge predilecte d'en David Segarra, que en la seva llarga trajectòria com a dissenyador gràfic, l'ha anat incorporant com a símbol de la força dels oprimits.



Fa un mes vaig comprar-me el disc "Benvinguts al paradís" dels Obrint Pas (musicalment excepcional!) i vaig retrobar les imatges del tigre i de seguida vaig saber que en David estava darrere del disseny gràfic del disc. Després de visionar el DVD que incorpora el disc, em vaig emocionar recordant Cinctorres i em va causar molta satisfacció saber que en David resideix a Veneçuela, conseqüent amb els seus ideals i compromès amb la causa bolivariana. Una abraçada company!


"Cante" (Benvinguts al paradís, 2007 - Obrint Pas)