Equador reconeix la diversitat i eixampla l'horitzó del Socialisme a llatinoamèrica

La victòria de la reforma constitucional de l'Equador és una bona notícia perquè dóna més cos i entitat a l'anomenat Socialisme del Segle XXI. En uns moments en què sota l'excusa de la crisi les potències capitalistes aposten per l'intervencionisme i fins i tot nacionalitzen bancs, seria improcedent blasmar aquells poders (ara per ara localitzats a l'Amèrica Llatina) que han estat legitimats de forma democràtica i que estan plantejant mesures similars per tal de controlar els seus recursos naturals. Emperò, la diferència és òbvia, uns ho fan per salvar el cul dels poderosos i els altres -com va passar a Veneçuela i ara a l'Equador- ho fan en benefici del seu poble.

Per acabar-ho d'arrodonir la nova constitució equatoriana passa a reconèixer el quítxua i shuar com a llengües oficials (em temo que als Ciudadanos que es manifestaven diumenge passat a Barcelona els agafarà un cobriment!). Sigui com sigui, aquest reconeixement contribueix a dignificar una llengua (el quítxua) amenaçada per la castellanització imposada d'ençà que l'Imperi espanyol va colonitzar aquelles terres amb l'espasa i l'ajut de la Creu.

A tall d'anècdota: fa uns quants anys, en un curs de català per a alumnat nouvingut que impartia a Vilassar de Mar, em vaig trobar amb la incomprensió i l'escarni de molts dels meus alumnes envers una companya seva, provinent de l'Equador, que va gosar explicar que parlava una llengua no castellana: el quítxua. Sincerament, avui estic content i desitjo que l'oficialització del quítxua no arribi massa tard i que sigui efectiva a tots els nivells.

Moviments de base interessants

La setmana passada Òminum Cultural, l'IEC, Unió de Pagesos, CCOO, UGT i USOC van signar un manifest "pel finançament i el compliment de l'Estatut". Si no és per l'afany de poder (les molles...) no s'entén que encara hi hagi gent que insisteixi a agenollar-se davant de l'Estat espanyol.

Per sort la "societat civil" és molt més dinàmica i diversa que les organitzacions que diuen representar-la. És en aquest punt on cal assenyalar dos fets que penso que són rellevants, perquè demostren la tesi de la "sobiranització del catalanisme" i desenvolupen una estratègia basada en la mobilització, la internacionalització i la ruptura:

Primer. La iniciativa sorgida a redós del facebook (!) i del Gran Blog del Sobiranisme, consistent a organitzar una manifestació de 10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d’autodeterminació. Si aquesta mobilització va bé, pot contribuir a redreçar el batibull de la PDD i, de passada, a donar a conèixer les reivindicacions catalanes a Europa. Malgrat tot, caldrà esperar i estar a l'aguait de les possibles intromissions dels partits (CiU i Esquerra), que podrien instrumentalitzar aquesta mobilització de cara a les eleccions al Parlament europeu de 2009.

Segon. La campanya del centenari de l'estelada, que ha tingut el seu moment àlgid a la Diada Nacional de l'11 de setembre, quan es va emplaçar els ajuntaments a penjar la bandera estelada. Aquí s'ha evidenciat l'immobilisme de les grans institucions i aparells de partit, però també la gran capacitat de ruptura de l'àmbit municipalista, un fet que caldria tenir molt en compte i que a més a més té antecedents històrics, com el 14 d'abril de 1931, que ens mostren un possible camí a seguir.

Vilafranca del Penedès, 10 de setembre de 2008. Davant la negativa de l'alcalde del PSC de donar compliment a l'acord del Ple de penjar l'estelada, la gent sortí al carrer i prengué la iniciativa, igual que va succeir a d'altres poblacions com Girona. [foto: J. Salvia]

Cinema a la fresca en català: "de mica en mica s'omple la pica"...

El passat 17 de setembre la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) es va reunir amb el regidor de Participació Ciutadana, Sr. Carlos Fernández, i una de les actuacions que varen acordar va ser impulsar les projeccions de cinema a la fresca en català als diferents barris de la ciutat.

És una bona notícia i més tenint en compte que des de la CUP ja vàrem denunciar la marginació de la llengua catalana en les programacions de les pel·lícules dels cicles de cinema a la fresca. Precisament, el maig de 2005, fa més de tres anys, vàrem adreçar un escrit a la FAVM on lamentàvem l'absència de pel·lícules en català alhora que els oferíem el nostre suport per tal d’aconseguir que la tasca d'arrelament, lúdica i festiva, que realitzen les entitats veïnals amb el Cinema a la Fresca, també pogués fer-se amb pel·lícules en català. Tot plegat confirma que les coses poden canviar i millorar si perseverem en la lluita.

Malgrat que aquest gest és una mesura molt positiva, cal no caure en l'anècdota i fer extensiva la presència de la llengua catalana a molts altres àmbits de les relacions socials i activitats culturals de la ciutat.

La justícia infame

"la sospita i l'exasperació, quan no són frenades per la raó i la caritat, tenen la trista virtut de considerar culpables uns pobres desventurats, basant-se en les proves més vanes i les afirmacions més agosarades."

Alessandro Manzoni: "Història de la columna infame"

Inevitablement, aquesta cita em fa pensar en el cas del jove barceloní Jonathan Ivorra, a qui la fiscalia pretén condemnar a 8 anys de presó i més de tres mil euros de pena-multa, sota l'acusació d'haver participat en una manifestació il·legal, de causar danys i de desordres públics amb agreujants de disfressa i grup organitzat. L'únic que és veritat és que en "Jona" va participar a la manifestació contra l'especulació al Forat de la Vergonya, però en va marxar quan aquesta derivava en enfrontaments amb la policia, juntament amb centenars de persones més. Per tant, resulta obvi que se l'està jutjant per haver exercit el seu legítim dret de manifestar-se i d'aquesta manera la Justícia i els demandants (Ajuntament de Barcelona) estan procedint d'una forma infame per tal d'acontentar els poders fàctics. Justament, per això, cal donar suport a totes les accions solidàries amb en Jona.

De boletaires i trinxeraires

Ja fa uns quants dies que a la tele estan promocionant la nova temporada del programa "Caçadors de bolets". A tothora (homes del temps, informatius, tertúlies...) ens diuen que serà una bona anyada pels bolets, gràcies a les pluges d'aquest setembre. I, malgrat les aparences jo considero que aquest tipus de programes i d'informació estan promovent una moda irresponsable i gens respectuosa amb el medi natural. D'aquí poc, una plaga d'urbanites, amb els seus quatre per quatre, inundaran els boscos del nostre país i trencaran la calma i l'equilibri dels ecosistemes. Gràcies a TV3 la depredació, disfressada de "cosa nostrada", tornarà a ser un esport nacional.

A la tele només ens mostren la cara amable i ensucrada de la muntanya (sempre concebuda com a un mer parc temàtic a disposició dels habitants de les ciutats).

En canvi, ens amaguen o passen de puntetes quan han de tractar realitats més desagradables com la destrucció de boscos. I vet aquí, que això és el que està passant des de fa uns dies en uns terrenys de la baga de Carboners de Setcases (Ripollès), propietat de la Generalitat de Catalunya, on hi ha un valuós bosc de pins negres que volen talar sense cap consideració.

Justament, perquè és probable que TV3 no en digui ni piu convé moure's i posar en evidència l'altra cara moneda. Per això, us emplaço a donar suport a la campanya endegada per cinc entitats (AEMS - Rius amb Vida, Associació Naturalistes de Girona, Associació ARÇ del Ripollès, GEDENA i GDT), que demanen que traslladeu la vostra queixa per correu electrònic a les bústies de la Direcció General de Medi Natural i de l'Ajuntament de Setcases (responsables de la tallada d'arbres):

stgirona.dmah@gencat.cat i setcases@ddgi.es

Intolerants al PSC

En l'acte de l'ofrena institucional de l'11 de setembre de Mataró, el Sr. Francesc Xavier Gomar, membre del PSC, secundat per alguns membres de la JSC, va xiular el regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) quan en el seu discurs criticava el fet que l'ajuntament de Mataró no hagués penjat l'estelada. En aquell moment es van poder escoltar, bàsicament, els xiulets aïllats del Sr. Gomar que, tot seguit, es va encarar amb diverses persones del públic que li retreien la seva manca de respecte.

Aquest fet no hauria anat més enllà d'una anècdota si no fos perquè el Sr. Gomar és vocal del PSC a l'Institut Municipal d'Acció Cultural i delegat de la Junta d'Andalusia a Catalunya. En aquest punt, ens preguntem: el Sr. Gomar acudia a l'acte a títol individual o bé en representació dels càrrecs que ostenta? Davant d'aquest tipus de comportaments, dubtem molt que aquesta persona estigui capacitada per fer cap aportació a la cultura de la ciutat i, òbviament, considerem que tampoc és la més indicada per a exercir d'ambaixador del poble andalús. Sigui com sigui, el seu incivisme no només el desautoritza personalment sinó que fa un flac favor tant al seu partit (el PSC) com al govern andalús del qual n'és delegat al nostre país.

En qualsevol cas, a l'espera d'alguna disculpa, únicament podem lamentar els fets i exigir al PSC que aquestes expressions d'intolerància no es tornin a repetir.

Juli Cuéllar

Assemblea de la CUP,

Mataró (El Maresme)

No creguis: pensa!

Últimament, cada diumenge escoltem missa. No és pas per pròpia voluntat sinó perquè hi ha una veïna molt devota que sembla que ha decidit evangelitzar els impius que l'envoltem apujant el volum de la televisió. No hi ha res a fer, només podrem descansar quan arribi el fred i tanqui la finestra...

Dijous passat l'andana de l'Arc de Triomf estava infestada de pamflets contra l'avortament. Dalt del tren vam topar-nos amb un capellà que anava de vagó en vagó distribuint els pamflets que poc abans havíem estripat amb indignació. La coincidència va ser un xic... explosiva (!) i suposo que aquest home de déu es va espantar i va marxar a corre-cuita perquè a la següent parada ja no hi era. Quines penques: un capellà, un home alliçonant les dones sobre el dret a disposar lliurement del seu cos!

L'endemà, als diaris gratuïts vaig llegir una notícia extravagant sobre una comunitat establerta en una finca de la localitat malaguenya d'Ojén (Andalusia) i liderada per un home barbut. Vaig pensar que allò era una secta, però la notícia era més aviat condescendent i se centrava únicament en l'extravagància d'unes persones vegetarianes que només mengen aliments crus i van en pilotes...

Les meves sospites no eren infundades, Kaosenlared publica un article en el qual es denuncien les pràctiques de cooptació sectària del barbut d'Ojén.

Per acabar-ho d'arrodonir, ahir a la tarda, al parc de la plaça Occitània hi havia un grup de cristians evangelistes que s'havia desplegat amb “monitors de lleure” fent jocs de plaça amb la canalla (encantador!). Tenien una parada de llibres i pamflets i animaven a les mares a llegir. La Lourdes va refusar l'oferiment i va establir un diàleg incisiu: “Te interesa algun libro”, “No gràcies, sóc atea”..., “pero en algo tienes que creer...”, “sí, jo crec en les persones”...

Fa temps que observo que el sectarisme religiós no només no recula sinó que guanya espais i presència social. Per frenar aquest rebrot, només hi ha una fórmula: proclamar sense embuts el nostre ateisme i defensar aferrissadament la laïcitat de la nostra societat.

[Rip-Rap // Reincidentes]

Diada Nacional a Barcelona

Feia una quants anys que no acudia als actes de la Diada Nacional de l’11 de setembre a Barcelona. Ahir, després de molts dubtes, vam plantar en Xevi, que va fer un parlament genial a l'ofrena institucional de Mataró, i tota la família ens vam desplaçar amb tren per passar el dia al Cap i Casal.

Vaig fer un tip de saludar gent coneguda tant a les paradetes de l’Arc de Triomf com al Fossar de les Moreres.

Vaig recollir un munt de paperassa i pamflets polítics, entre els quals destaco el quadernet “La lluita independentista avui” de l’MDT, que ja l’havia llegit al seu web i que té un capítol dedicat a la unitat popular que és de lectura obligatòria.

Molta gent em deia que m’havia vist al vídeo dels 20 anys de Maulets, que pels comentaris que m’han fet sembla que ha quedat molt bé. Tinc pendent veure’l complet.

Vam dinar a l’envelat d’Òmnium Cultural, assumeixo el mea culpa!, però amb la mainada a coll no es poden fer actes d’heroïcitat militant si no hi ha uns mínims...

Per la tarda, vam acudir a la mani. Hi havia força gent, però des del primer moment el bloc de l’esquerra independentista (barcelonina) em va semblar un autèntic batibull organitzatiu, la qual cosa es va confirmar amb l’incident amb els feixistes de la UNC. És lamentable que aquests fets es produeixin enmig d’una mani (vaig haver d'arracerar-me amb el cotxet i la canalla per evitar rebre...).

Vam tornar a Mataró molt cansats i a casa vam endollar la televisió pel morbo de veure què deien. Les cadenes espanyoles no deien ni piu de la Diada i TV3 va tornar a fer una reconstrucció mediàtica de la realitat a mida dels interessos de la classe política autonomista, minimitzant la mobilització independentista. El fet que els informatius de TV3 donessin més protagonisme a la participació dels quatre arreplegats d’ICV-EUiA que van assistir a la mani, hauria de fer reflexionar (i molt!) a les organitzacions de l’esquerra independentista (barcelonina).

Opino que el buit mediàtic no es trenca ni amb aldarulls ni convocant amb una sopa de lletres. Cal una convocatòria engrescadora i que es presenti amb un referent únic, creïble i amb capacitat de disputar l’hegemonia al discurs ploricó de l’autonomisme. Penso que ja va sent hora que la CUP faci aquest paper.

Sense estat propi: desigualtat, espoli i clientelisme

Dimecres 10 de setembre la CUP de Mataró va organitzar un acte amb el títol "El nostre futur econòmic: independència". Hi van parlar Saturnino Mercader (comitè d'empresa dels conductors de bus de TMB), Carles Sastre (I-CSC) i Xavier Safont-Tria (regidor de la CUP).


La meva reflexió al voltant de l'acte: necessitem de forma urgent dotar la nació catalana d'un estat propi per poder controlar els recursos i organitzar la nostra societat en funció dels propis interessos. Per mi no es tracta de canviar una bandera per una altra sinó de donar resposta a les actuals necessitats de les classes populars. En un context de crisi i de fort creixement demogràfic (nova immigració), cal prendre en consideració les hipòtesis que pel 2011 diuen que a la CAC arribarem als 9 milions d'habitants. Amb l'actual model estem abocats a la fractura social, a perpetuar l'espoli i el clientelisme a mans de determinats interessos privats i partidistes. Concloc, per tant, que la independència és un pas indispensable per avançar socialment.

A Mataró calen cartelleres públiques

El darrer 4 de setembre, en el Ple Municipal Ordinari, la CUP va preguntar al govern sobre les noves cartelleres tancades amb un vidre que s'han instal·lat, sense previ avís, a diversos punts de la ciutat i va formular un prec per tal que es doti a Mataró d'una xarxa de cartelleres públiques accessibles a totes les entitats, moltes de les quals ara són objecte de sancions perquè no hi ha espais adequats per penjar els seus cartells informatius. El regidor de Participació, Sr. Carlos Fernández, va tirar pilotes fora i va dir que les noves cartelleres només són d'ús per a les entitats dels centres cívics i que "no hi ha pressupost" per atendre la petició d'instal·lar cartelleres públiques.

La polèmica sobre les cartelleres és un assumpte pendent de resolució a Mataró, però no és un problema exclusiu de la nostra ciutat perquè a d'altres ciutats com Girona el PSC també està protagonitzant un estira i arronsa amb el teixit associatiu. El rerefons de tot plegat és determinar qui controla l'espai públic, la ciutadania i les seves entitats o bé els interessos privats? Amb fets tan evidents i, aparentment, fàcils de resoldre, la CUP ha tornat a posar el dit a la nafra, deixant al descobert l'escassa credibilitat que mereix l'etiqueta de "la participació ciutadana" propugnada pel govern municipal de Mataró sota la batuta del PSC.

---
Pregunta i prec de la CUP
---
Darrerament s'han instal·lat unes quantes cartelleres a la via pública tancades amb un vidre.

Des de la CUP venim exigint la col·locació de cartelleres en llocs públics a fi que les entitats de la ciutat puguin informar de les seves activitats. Actualment no es disposa de cap espai per fer-ho. Això provoca que diverses entitats locals hagin d’afixar els cartells en llocs que no pertoca, incomplint així necessàriament les ordenances municipals per poder exercir el dret d'informar la ciutadania de les seves activitats.

És per això que celebrem l'aparició d’aquestes cartelleres noves. Tanmateix, constatem que no se n’ha informat les entitats locals, ni sabem on són situades,
ni qui té dret a utilitzar-les.

Per tot plegat, el grup de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa les preguntes i el prec següents.

Preguntes:

-Quantes cartelleres noves s'han instal·lat?
-Qui en pot fer ús?
-Quins són els requisits per fer-les servir?


Prec:

Demanem que s'instal·lin de forma permanent, a totes les places i als carrers més concorreguts de la ciutat, cartelleres públiques accessibles a totes les entitats locals, on puguin anunciar lliurement les seves activitats.

També demanem que siguin retirades totes les multes imposades a les entitats locals per penjar cartells a la via pública per manca de llocs adequats per fer-ho, i que no se n’imposin més per aquest motiu, fins que no s’hagi creat la xarxa de cartelleres públiques que demanem.

3a. Pujada a Burriac

Una cinquantena de persones hem acudit al tercer aplec independentista de Burriac, celebrat diumenge 7 de setembre i organitzat per l'esquerra independentista del Maresme (Maulets, CUP, SEPC i Casal Fèlix Cucurull).

Marta Cava ha llegit el manifest de Maulets per a la Diada Nacional de l'11 de setembre i tot seguit jo he fet un breu discurs en representació de la CUP amb el següent guió:

"Burriac és un mirador excepcional de la comarca del Maresme. Des de fa tres anys que pugem a Burriac, ens retrobem i prenem consciència de la importància del compromís i de l'arrelament de les persones.


Per tercer any consecutiu hem hissat la senyera estelada, l'estelada roja, a la torre del castell de Burriac. És el símbol de la llibertat del poble català i ha estat emprat per diverses generacions de catalans i de catalanes, des de fa 100 anys. És una bandera de combat contra totes les formes d'opressió, dominació i explotació.


Avui dia aquesta lluita continua igual de vigent, perquè:


・ Som una nació i tenim el dret de decidir.


・ L'autonomisme ens aboca a la crisi.


・ El territori, el benestar i la cohesió social estan en perill.


El nostre futur no passa pels governs i parlaments autonòmics. Necessitem la plena sobirania; sense estat propi no hi pot haver estat del benestar. Per això, el nostre futur passa per l'exercici del Dret d'Autodeterminació amb l'objectiu d'assolir una República Independent i Socialista dels Països Catalans.


Per tot plegat cal enfortir la nostra lluita dia rere dia i guanyar la complicitat del teixit associatiu dels nostres pobles, ciutats i barris.


Visca la Terra Lliure!"

Mala mar a Mataró. Seguretat ZERO

Dimecres 3 de setembre es va ofegar una dona a la platja de l'espigó Mataró. Certament, hi havia molt mala mar: jo també em vaig remullar a la tarda i recordo que les onades eren considerables.


Però el fet és que des del diumenge 31 d'agost a Mataró no tenim banderes indicatives de l'estat de la mar, han tancat el punt d'informació turística, el punt de lectura i els serveis de vigilància, socorrisme i salvament sembla que s'hagin esfumat... Mal que els pesi, l'estiu no s'ha acabat i, amb la xafogor que patim, molta gent encara anem a la platja a refrescar-nos.


Entenc que cal exigir prudència i responsabilitat a tots els banyistes, però això no pot amagar el fet que l'Ajuntament de Mataró també té unes responsabilitats.

Penso que en comptes de torturar durant tres mesos el veïnat amb missatges farfallosos de megafonia, hauria estat més intel·ligent ampliar la plantilla de socorristes, millorar el sistema de senyalitzacions amb plafons informatius i banderes ben visibles i preveure que la temporada no s'acaba el 31 d'agost!


Es podria haver evitat aquesta mort?


Finalment, em pregunto per què han servit els diners que l'Ajuntament de Mataró es va gastar en el sistema de megafonia a les platges i que com ja vàrem denunciar és un giny que produeix una contaminació acústica innecessària? Quin profit n'hem tret dels diners malbaratats per l'IMPEM en la campanya “Mataró, ciutat Mediterrània”?