Prostitució: regularitzar o abolir?

D'ençà que es va anunciar la concessió d’una llicència d'obertura per a un dels dos grans bordells projectats per l'empresari Ribot, a la ciutat de Mataró han succeït moltes coses. En primer lloc s’ha generat una alarma social i veïnal. En segon terme s'han destapat les mentides del govern municipal, que primer va intentar tirar pilotes fora dient que la culpa és d’una normativa aprovada per la Generalitat durant l'últim govern de CiU, però que després ha hagut de reconèixer que ha actuat amb poca transparència, tard i malament. I, finalment, també cal fer notar els silencis d'Esquerra i ICV, l'oportunisme de CiU o el doble joc de PP (amb un regidor dimitit per haver mediat en la concessió d’una llicència denegada a un tercer bordell).

Davant del rebombori suscitat i amb les eleccions municipals a un any vista, els polítics del govern s'han centrat en allunyar el problema de la ciutat o ajornar-lo, i han suspès la llicència concedida mitjançant l'anunci d'una revisió urbanística, per tal de dificultar la implantació dels bordells projectats.

D'altra banda, damunt de la taula queden un munt d'incògnites com ara la relació que hagi pogut establir el govern municipal amb l'empresari Ribot, que és propietari de la masia de Can Ribot (on es fa el festival Shakespeare) i de diverses parcel·les en el sector IVECO-Pegaso (pendent de desenvolupament urbanístic).

Tot i que la CUP ho ha apuntat tímidament, ningú ha entrat en el debat de fons sobre la prostitució, la qual cosa indica que és un tema no resolt ni socialment ni cultural. Més enllà de discursos moralitzadors al voltant de la prostitució i el sexe (típics d’alguns sectors catòlics), és preocupant que l'esquerra (inclosa la CUP) sigui incapaç de dir de forma clara que l’objectiu a assolir no és la regulació de la prostitució (tal i com es planteja ara)  sinó la seva abolició en benefici dels drets de les dones i d’una sexualitat lliure i no comercialitzada.

Hi ha la idea que amb la prostitució les coses sempre han estat així i que no canviaran... però, la regulació (o leagalització) ens allunya del objectiu estratègic de l’abolició o bé la perpetua? La resposta, segurament,  genera molts més interrogants. Ara bé, la història ens ensenya que els canvis socials i culturals no es produiran si no hi ha una expressió política que els articuli i, per tant, la regulació de l’activitat prostitutiva cal situar-la com a un reconeixement de la feblesa ideològica de l’esquerra davant dels plantejaments liberals (que situen la prostitució en la lògica del mercat capitalista).

Finalment, hi ha una sèrie de xifres que són reveladores i que ens haurien de fer reflexionar. Només a l'Estat espanyol la prostitució remena un volum de diner negre al voltant dels 18.000 milions d’euros/any, hi ha 400.000 persones prostituïdes (360.000 són dones, la majoria de les quals immigrants) i, tal i com s'ha demostrat, bona part dels propietaris dels prostíbuls tenen connexions directes amb l’extrema dreta (cas de la patronal espanyola de clubs ANELA). 

Des de la CUP de Mataró s'ha fet una tímida aproximació a un tema que és complex i que genera molta controvèrsia (escolteu la intervenció en la tertúlia de Mataró Ràdio del 23/02/10 o llegiu el nostre comunicat). Seria bo que el conjunt de l'esquerra independentista enriquíssim el debat i plantegéssim respostes més enllà de l'immediatisme, ja que el que ha passat a Mataró demà pot succeir a qualsevol indret dels Països Catalans.

Mataró DEP

Mataró em deprimeix. No ho sé... però, últimament, tot ho veig fotut. El fet que ara es plantegi la construcció de dos macroprostíbuls a tocar del Tecnocampus em deixa fora de lloc. M'agradaria pensar que és una broma carnavalesca, però malauradament no és així. Si el govern municipal ho consent, serà un altre despropòsit majúscul. Ara bé, ateses les circumstàncies, qui pot esperar res d'una gent que ja fa temps que va arraconar les polítiques d'esquerres?

Penso que l'esquerra independentista s'hi ha d'oposar frontalment. Qui pot plantejar-se la prostitució com a una opció de futur pel seus fills? Aquest no és el nostre model de ciutat. Els macroprostíbuls són la conseqüència d'una ciutat que ha estat lliurada al capitalisme salvatge. Cal dir no i exigir un posicionament contrari al govern municipal, que si bé  diuen que no té competències, sí que pot impedir que s'hi instal·li (només cal recordar que fa poc l'Ajuntament de Barcelona va impedir l'obertura d'un macrobordell, disfressat d'hotel, a l'avingunda del Paral·lel); és una qüestió de voluntat i claredat d'idees i de model de ciutat.

Un ple de comediants

El Ple Muncipal del 4 de febrer va ser un festival d'humor. Es tractava de riure per no plorar, vaja. La comèdia va començar amb la presentació del Pla Jove x Mataró 2009-2012. La regidora de Dona i Joventut, Sra. Anna Maria Barrera, va fer un brindis al sol i, tot seguit, per acabar d'ensabonar el seu discurs, un jove ciutadà, curiosament afí al PSC, va llegir amb grans dificultats un text signat per diverses entitats integrades en el Consell Municipal de Joves i, curiosament, totes afins al Govern municipal... La rèplica de l'oposició va destapar la riallada: ens prenen per tontos, o què? El Consell Municipal de Joves és, igual que la majoria d'òrgans de participació ciutadana, un fracàs sense pal·liatius. En les dues convocatòries de 2009 no ha reunit ni a sis persones! La instrumentalització d'aquest consell és tan descarada i el fracàs és tan clamorós que ni la representant de la CUP ni el representant del Casal Fèlix Cucurull en volen saber res més... En nom de qui parlava la Sra. Barrera? Quina barra!

Més tard, el regidor Sr. Francesc Melero va fer gala d'un cinisme desbocat en les respostes donades a les preguntes sobre el malestar de la plantilla de la policia municipal. El problema rau en la pressió recaptatòria que, segons han denunciat la majoria dels membres del cos, imposen els comandaments i també en la voluntat del govern de flexibilitzar les jornades de prestació addicional que han de treballar, amb  la creació d'una nova categoria amb el nom d'Unitat Tècnica Operativa (UTO), que vindrien a ser uns manats sempre a punt per ser cridats i per intervenir en moments "especials".

A la sala de plens hi havia més de trenta agents presents i dempeus escoltant les explicacions del regidor Melero, que va desmentir que s'estigués creant una unitat antidisturbis i que s'hagués imposat un "cupo" amb un mínim de multes per agent. La riallada dels policies va ser  tan sorollosa i reveladora que després d'això... què importa el que pugui dir el senyor Melero o els informes que pugui encarregar? D'altra banda, tal i com va evidenciar la CUP, les xifres canten: a Santa Coloma de Gramenet la interventora municipal va denunciar que el pressupost municipal contemplés un fort increment de la recaptació en concepte de multes, que en total ascendia a 600 mil euros i, en canvi, a Mataró es recapten cada any més de 5 milions d'euros!!! Melero encara va tenir prou barra per justificar aquesta xifra astronòmica dient que això evita que hi hagi accidents de trànsit... una manera com qualsevol altra de mentir i negar l'evidència: la bancarrota municipal s'aguanta amb multes. Ara bé, igual que va passar amb l'especulació urbanística, tot té un límit i em temo que amb les multes de circulació  a Mataró ja fa temps que l'hem superat.