Amb l'Estel

Us escric des del menjador de casa amb el portàtil que m'ha deixat ma mare. Tinc l'Estel als braços. Fa nou dies justos que vàrem tornar a ser pares. Tot bé, malgrat els nervis viscuts durant els tres primers dies. Hem d'agrair l'ajut prestat per la Lliga de la Llet, ja que la nena, després de molt batallar, ja mama i no haurà de dependre de les fórmules de la llet artificial!

D'altra banda, he de remarcar que a la meva feina (Generalitat de Catalunya) no m'han deixat gaudir dels 15 dies per naixement d'un/a fill/a, tal i com estipula la llei estatal d'igualtat efectiva de dones i homes. Segons em van dir, perquè en la seva adaptació a l'estatut de la funció pública es va pactar mantenir els cinc dies que ja teníem. Bé, tot plegat fa un xic de pudor i no acabo d'entendre la posició d'alguns sindicats, com UGT ...tinc pendent esbrinar-ho.

Tot i que m'hauria d'haver incorporat dilluns 10, el diumenge vaig patir un accident patètic: em vaig trencar un lligament del turmell dret, mentre baixava per la muntanya del castell de Burriac, després d'assistir a l'aplec independentista. Total, que ara estic de baixa amb la cama dreta embenada, fent una cura de repòs i fent de pare que és el que toca!

Una abraçada a tots i a totes!