Es curiós, però la memòria històrica (tan de moda que està) només és tolerada si parla de flors violes i romaní. Però, si algú s'atreveix a enaltir els resistents catalans i qüestiona la unitat d'Espanya, els seus símbols o la figura del Rei... comprovareu que això de la memòria històrica preconitzada des del poder és un conte de fades. Una mentida.
Vegeu sinó, què passa quan els independentistes reclamem que un carrer de la nostra ciutat (Mataró) porti el nom de Lluís Maria Xirinacs? doncs que tot són pegues i blasmes. Només cal repassar els improperis del Sr. Ramon Bassas al Ple Municipal del passat 13 de setembre.
El mateix dia, també es va demanar que la ciutat commemorés els 300 anys de la derrota d'Almansa i homentagés el patriota Josep Moragues. Doncs bé, en aquesta proposta es van repetir les anatemes i es posà de manifest qui és qui en aquest Ajuntament. Com que ja ho havíem previst, vam presentar un prec d'urgència, per arrencar -com a mínim- el compromís d'ubicar una placa commemorativa a la plaça que portarà el nom del general Moragues. Algú pot pensar que els de la CUP som uns torracollons, però, és clar, aquí el problema rau en què la seva memòria és visible i la nostra no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.