En una entrevista a LA DIRECTA (NÚM. 119, del 10/12/08) el cantant basc Fermín Muguruza comentava que l'independentisme d'esquerres del seu país es troba en moment de desconcert i deia que "la lluita és el diàleg". Ara bé, l'estat d'excepció imposat per l'Estat espanyol al País Basc sembla que farà difícil qualsevol temptativa de diàleg. L'estratègia d'identificar amb ETA a tothom que es bellugui no sols és perversa sinó que acaba reforçant la dinàmica de confrontació militar, prova d'això és la notícia donada pel diari GARA en la que 10 militants de moviments socials bascos, tips de ser perseguits com a presumptes etarres, anuncien a cara descoberta que agafen les armes i es fan d'ETA.
Cadascú pot interpretar-ho com vulgui, però a mi em sembla que aquesta és una conseqüència lògica de la política espanyolista i, malgrat els èxits puntuals, en les actuals circumstàncies -i vist amb perspectiva- tant la llei de partits com la repressió policial estan abocades al fracàs més absolut. Passarà Zapatero i la guerra continuarà i, amb ella, el patiment i les morts.
Per tot plegat, resulta penós que els espanyolistes de la meva ciutat (Mataró), pretenguin traslladar al ple municipal el debat sobre la dissolució dels ajuntaments governats per ANB. Si realment volem que la pau sigui una realitat al País Basc, no podem enrocar-nos en la dinàmica de confrontació existent i sí que hem defensar un marc polític on hi siguin presents totes les opcions polítiques sobre la base del diàleg. Penso que és un error tapar-nos els ulls, les orelles i callar, sobretot si tenim present l'experiència d'Irlanda, que ja fa una dècada que ens dóna una sèrie de pistes de com s'ha de resoldre un conflicte d'aquest tipus.
Cadascú pot interpretar-ho com vulgui, però a mi em sembla que aquesta és una conseqüència lògica de la política espanyolista i, malgrat els èxits puntuals, en les actuals circumstàncies -i vist amb perspectiva- tant la llei de partits com la repressió policial estan abocades al fracàs més absolut. Passarà Zapatero i la guerra continuarà i, amb ella, el patiment i les morts.
Per tot plegat, resulta penós que els espanyolistes de la meva ciutat (Mataró), pretenguin traslladar al ple municipal el debat sobre la dissolució dels ajuntaments governats per ANB. Si realment volem que la pau sigui una realitat al País Basc, no podem enrocar-nos en la dinàmica de confrontació existent i sí que hem defensar un marc polític on hi siguin presents totes les opcions polítiques sobre la base del diàleg. Penso que és un error tapar-nos els ulls, les orelles i callar, sobretot si tenim present l'experiència d'Irlanda, que ja fa una dècada que ens dóna una sèrie de pistes de com s'ha de resoldre un conflicte d'aquest tipus.
"Es el juego del gato y el ratón tus mejores años clandestinidad
no es muy difícil claudicar esto empieza a ser un laberinto
¿donde esta la salida?
Estas asustado tu vida va en ello pero alguien debe tirar del gatillo
Tu infantil sueño de loco no es respuesta demencial
este juego a terminado mucho antes de empezar
Anónimo luchador nunca tendrán las armas la razón
pero cuando se aprende a llorar por algo
también se aprende a defenderlo
Estas asustado tu vida va en ello pero alguien debe tirar del gatillo."
NO HAY TREGUA (BARRICADA)
no es muy difícil claudicar esto empieza a ser un laberinto
¿donde esta la salida?
Estas asustado tu vida va en ello pero alguien debe tirar del gatillo
Tu infantil sueño de loco no es respuesta demencial
este juego a terminado mucho antes de empezar
Anónimo luchador nunca tendrán las armas la razón
pero cuando se aprende a llorar por algo
también se aprende a defenderlo
Estas asustado tu vida va en ello pero alguien debe tirar del gatillo."
NO HAY TREGUA (BARRICADA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.