Explicar la Guerra de 1936-1939 al meu fill de tres anys i mig és difícil. Però, ahir vàrem fer una primera incursió amb "El barret del milicià", un conte escrit per la Laia Altarriba i il·lustrat per Guillem Cifré. Òbviament, bona part dels conceptes van passar per alt, tret d'uns pocs: els feixistes dolents, el lluitador milicià, l'heroïcitat del nen protagonista, les bombes que destrueixen la ciutat i els refugis.
Però, com que la guerra no va ser cap conte i la vivència familiar i social es manté ben viva, vam acabar parlant del refugi que hi ha a casa de l'amic Joan Jubany i, alhora, vaig poder rememorar-li el seu besavi, que va ser fuster, milicià i pres del franquisme, i la seva besàvia, modista i madrina de guerra en la Barcelona bombardejada sense pietat pels avions de guerra feixistes, i que que encara fou a temps de tenir-lo en braços.
El conte té un final rodó i admonitori: "Que hàgim perdut aquesta guerra no vol dir que no hàgim de continuar lluitant".
Però, com que la guerra no va ser cap conte i la vivència familiar i social es manté ben viva, vam acabar parlant del refugi que hi ha a casa de l'amic Joan Jubany i, alhora, vaig poder rememorar-li el seu besavi, que va ser fuster, milicià i pres del franquisme, i la seva besàvia, modista i madrina de guerra en la Barcelona bombardejada sense pietat pels avions de guerra feixistes, i que que encara fou a temps de tenir-lo en braços.
El conte té un final rodó i admonitori: "Que hàgim perdut aquesta guerra no vol dir que no hàgim de continuar lluitant".
Ei, no sabia que havien escrit aquest llibre. M'ha fet ganes de pegar-li una ullada. Que fort, un nano ja de tres anys i mig! Felicitats!
ResponEliminacristanio-comunistes. estupedització o realitat?
ResponElimina