Contradiccions? Programa i coherència política!

El Sr. Xavier Rius Sant segueix de prop l'activitat dels grups xenòfobs al nostre país i, específicament, de PxC. En aquest sentit, s'ha interessat en Mataró i en el seu blog ha publicat una crònica del ple Mataró del passat 1 de març. Comparteixo totes les consideracions crítiques sobre el discurs islamofòbic de PxC. Però, lamentablement, penso que més enllà d'aquest esquema interpretatiu, el Sr. Rius ha demostrat un gran desconeixement de la política i, específicament, de la nostra realitat local. 

¿Com pot ser que hom qüestioni a la CUP per haver votat conjuntament amb PP i PxC una resolució a favor d’eliminar un càrrec polític de confiança inútil que ens costa 75.000 euros? A què treu cap aquest rampell de puritanisme? Estem parlant de 75.000 euros (!) que podrien anar destinats a actuacions socials prioritàries als nostres barris i que CiU els destina a engreixar la butxaca d'un dels seus politiquets. Per això, sobta que en aquesta qüestió algú destaqui el vot conjunt de la CUP amb "l'eix del mal" i en canvi passi per alt la complicitat de PSC i ICV amb el govern de CiU alhora de repartir-se el pastís. A sant de què tant d'escàndol, Sr. Rius? Si repasseu el munt de votacions en què PSC, PP, PxC, ICV i CiU han anat agafadets de la mà, veureu que molt sovint la CUP ens hem quedat sols defensant la llibertat del nostre país i un model de ciutat postcapitalista.

Nosaltres, la gent de la CUP de Mataró, tenim un programa i un ideari, independentista i d'esquerres, que defensem peti qui peti. En canvi, el PSC i ICV que s'omplen la boca parlant del progrés, a l'hora de la veritat callen i atorguen (igual que ho van fer amb l'aprovació del pressupost antisocial d'enguany) perquè en el fons tenen el mateix model de gestió i de ciutat que CiU i quan manaven van fer el mateix i en moltes ocasions pitjor. 

Per tant, encara que faci fàstic votar o manifestar-se amb segons qui (i no només penso amb els incendiaris de PxC com sembla que fa el Sr. Rius), no hi ha d'haver cap problema si allò que fem s'ajusta al nostre ideari i programa.

L'opció de l'autoexclusió que apunta el Sr. Rius, fent servir l'exemple de Vic, jo la considero una actuació antipolítica, estèril i inútil. Per aquesta via, que de tant en tant els nostres "companys" d'ICV de Mataró practiquen per fer-se la foto (tal com va passar, per exemple, amb l'acte commemoratiu de l'Holocaust), acabríem deixant la inciativa política a les mans dels nostres adversaris i enemics polítics, donant-los més protagonisme del que ja tenen. 

Que quedi clar que, en el combat de les idees, la CUP de Mataró no abandona la barricada i ni s'arronsa mai davant de ningú.

Col·lapse pressupostari de l'Ajuntament de Mataró: fi d'etapa?

L'Audiència Pública del PAM i Pressupost Municipal de 2012 celebrada dilluns 16 de gener fou atípica i, malgrat la claca, no va ser gens participativa. El missatge monàstic de resignació del govern municipal va impregnar la sessió. L'alcalde, Joan Mora, va flagel•lar els assistents reconeixent que ni tan sols podran complir amb el pressupost aprovat inicialment fa uns dies, perquè el govern espanyol va aprovar el passat 30 de desembre un paquet de mesures de contenció que interfereixen en l'autonomia dels municipis i que impedeixen que els ajuntaments amb un deute superior al 75% (Mataró està endeutat al 110%) puguin endeutar-se més. Aquesta circumstància afecta de ple als 11 Milions€ previstos en el capítol d'inversions (més de 5 dels quals anaven destinats a el venciments immediats del deute de PUMSA) i que ara no estaran disponibles perquè l'Ajuntament no podrà concertar noves operacions de crèdit.

Lluny de qualsevol lògica, l'increment de la recaptació derivat de l'augment del 32% de l'IBI (+5,4M€) no repercutirà en millores per a la ciutat sinó que anirà a pagar el deute contret. No en va, Mataró paga 27.000 €/dia en concepte d'interessos; és a dir, cada ciutadà paga diàriament més de 21 cèntims al dia a les entitats financeres! L'alcalde, sense detallar, anuncià que aquesta situació afectarà el funcionament normal de l'Ajuntament i als serveis que es presten; demanà la col•laboració de la ciutadania ("que s'haurà d'acostumar a no esperar res de l'Ajuntament"), però en canvi advertí que el deute amb la banca és sagrat i que no pensava plantar cara a les entitats usureres... (tota una declaració de principis, vaja!). També exposà la davallada d'ingressos i els impagaments per part de les administracions superiors (Estat espanyol i Generalitat) i sentencià: 1) haurem de renegociar el deute financer contret en condicions molt desfavorables, 2) si es necessiten diners haurem  "si necessitem diners  els haurem de treure de la despesa corrent". Per tant, l'escenari que tenim al davant està molt clar: pagarem més, tindrem menys serveis i comença la retallada de debò en l'àmbit local. 

Mentrestant, l'exalcalde Baron, assegut en un extrem de la sala, feia palès el seu nerviosisme. De poc va servir que "els seus" mobilitzessin la clientela en l'acte de l'Audiència, perquè a la caixa municipal no hi ha ni un clau i les seves promeses s'han evaporat! Entre bastidors, tot i haver votat a favor del pressupost, es queixava del fet que la CUP no fotéssim canya a CiU! Més tard, a l'enregistrament de la tertúlia política de Mataró Ràdio, emesa el 17 de gener, la representant del PSC va tenir la barra d'insinuar que l'alta xifra d'atur registrat (21%) s'explica pel retard de l'arribada del Corte Inglés; igualment, el representant d'ICV festejava l'arribada del Corte Inglés, dient que permetrà eixugar part del deute de PUMSA... santa innocència! A l'espera de contrastar la propaganda oficial amb un estudi rigorós de l'impacte en llocs de treball (creats i perduts) i sobre la qualitat de l'ocupació que generi aquesta gran superfície comercial, el que resulta obvi és que no podem esperar un miracles econòmic i que la situació exposada en el pressupost municipal ens obliga a preparar una resposta ciutadana i a treballar per crear noves estructures i un nou model de ciutat deslligat de les entitats financeres i de la dependència envers l'Estat espanyol.     

(Foto: E.S. / Mataró Ràdio)

Ir a descargar

La lluita pel dret a l'habitatge a Mataró

Una dècada desastrosa.

Segons el Cens de població i habitatges de l'INE, el 2001 a la ciutat de Mataró hi havia un total de 7.571 habitatges vacants, és a dir, el 16% dels habitatges estaven buits. Tot i això, durant els anys subsegüents, els bancs concediren hipoteques a raig i les promotores imposaren un model de ciutat basat en el creixement residencial i l'especulació immobiliària. Mentre el boom del totxo alimentava les arques municipals els governs del PSC (amb la col·laboració d'ICV i ERC), en comptes d'impulsar una economia productiva i polítiques socials en matèria d'habitatge, es van pujar al carro dels especuladors. Junt amb el creixement urbanístic (territorialment depredador), s'afavorí l'habitatge en règim de propietat alhora que s'oblidaren les polítiques públiques de lloguer social i d'intervenció en el parc d'habitatges desocupats.

El sorgiment de la CUP de Mataró, el 2003, fou, en gran mesura, una de les primeres respostes polítiques al desgavell urbanístic i al model de ciutat defensat pel PSC. No obstant això, el balanç històric dels últims deu anys és desolador i ha confirmat les crítiques d'aquells qui ja avisàvem que els totxos no es mengen i que això no era Marbella.

Avui l'empresa pública PUMSA arrossega un deute de més 150 milions d'euros, que són una autèntica llosa per a les finances locals, i a més a més està afectada per un ERO que ja veurem com acaba. D'altra banda, davant d'un teixit productiu desmanegat ens trobem amb unes xifres d'atur del 21% (més del 40% en barris com Rocafonda), que estan abocant a moltes famílies a situacions d'extrema precarietat. Les execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de moltes d'aquestes famílies són, ara mateix, la cara més amarga d'un model de ciutat antisocial i clarament perjudicial pels interessos de les classes populars.

Habitatge: cal donar resposta i trobar solucions.

Els poders públics, en aquest cas l'Ajuntament de Mataró, i les entitats financeres són corresponsables de la situació en què es troba la ciutat. Tenint en compte que bona part del mal prové de les polítiques neoliberals aplicades en l'urbanisme i l'habitatge, ara no és admissible que es rentin les mans i que ens diguin que cadascú s'ha d'espavilar pel seu compte; calen mecanismes urgents per intervenir damunt dels habitatges i cercar solucions que garanteixin la seva funció social.

En primer lloc haurem de donar suport a les mobilitzacions solidàries contra els desnonaments, coordinades a través de la FAVM i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Mataró (creada recentment).

Paral·lelament caldrà garantir una actuació transversal per part de l'administració, coordinada a través dels serveis municipals de Benestar Social, per assessorar i atendre les necessitats de les famílies afectades per processos d’execució hipotecària.

Però per anar més enllà dels bons propòsits és necessari desenvolupar ja els acords de la resolució per la prevenció dels desnonaments i pel dret a l'habitatge, aprovada per unanimitat en el Ple Municipal de l'1/12/11.

També caldrà tornar a reclamar la necessitat d'establir un cens d'habitatges desocupats (segurament molt més elevat que el de 2001) i la voluntat política d'intervenir per penalitzar fiscalment els seus propietaris.

I, finalment, haurem de començar a assajar noves polítiques públiques com l'habitatge cooperatiu (sistema Andel) i plantejar, per la via dels fets consumats, la reconversió de l'estoc d'habitatges que tenen les entitats financeres per tal que siguin ocupats per les famílies que ho necessiten, seguint l'exemple de ciutats com Terrassa.

[Publicat el 09/01/12 a Llibertat.cat]

Per Les Santes, arraconem la xenofòbia i l'espanyolisme!

El govern municipal de CiU ha respost a la CUP que per Les Santes no pensen retirar la bandera espanyola ni la foto del Rei d'Espanya. Diuen que ara no toca, que no hi ha consens, que no hi som a temps... Tot plegat són excuses de mal pagador per no haver de reconèixer que ara es neguen a fer allò que ells mateixos demanaven quan estaven a l'oposició. Ara, queda clar que el catalanisme folklòric i regionalista de CiU mai farà res que pugui molestar a l'ordre establert i, sobretot, als seus "socis puntuals" del PP, PxC o del PSC que en els últims dies ja s'han prestat a votar-los el cartipàs, els sous o els càrrecs polítics de confiança. CiU ens diu que ara no és el moment de realitzar actes d'afirmació nacional, perquè el seu govern en minoria depèn de les voluntats de les forces espanyolistes i xenòfobes representades al Ple de l'Ajuntament de Mataró.

Malgrat aquest context polític i social advers, és vital defensar la cohesió social i treballar sense descans a favor dels Països Catalans. Ara més que mai: cal mobilitzar-se i despertar la consciència dels nostres veïns i veïnes. Per això, durant la festa major de Les Santes, des de la CUP, hem convidat a la ciutadania de Mataró a penjar estelades als balcons i a lluir la samarreta "el Maresme antifeixista", per fer visible el nostre rebuig a la xenofòbia i a l'espanyolisme.

Tertúlia política sobre els sous i els càrrecs polítics de confiança

Dilluns 18 de juliol vaig participar en representació de la CUP en l'enregistrament mensual de la Tertúlia Política de Mataró Ràdio moderada per la periodista Eli Solsona i centrada en la valoració del ple del cartipàs. He compartit la taula amb Joaquim Fernàndez (CiU), Ivan Pera (PSC), Josep Maria Lora (PxC) i Miquel Canal (ICV).

Vaig apuntar que tenim un cartipàs aprovat amb una vocació continuista, que posa de manifest que amb CiU no hi hagut ni hi haurà cap canvi substancial perquè es limita a perpetuar el model d'organització i de participació del tripartit. Aquest és un model esgotat i seria una llàstima que CiU s'atrinxerés en l'autisme com ho va fer el govern de Baron, 

El cartipàs manté els privilegis a polítics i càrrecs de confiança. Es pretén implantar un model gerencial en la gestió de l'Ajuntament, talment com si es tractés d'una empresa privada (!). I tampoc no s'ha aclarit què passarà amb els serveis públics municipals gestionats de de l'IME, IMAC i Institut d'Esports, la qual cosa fa témer que puguin patir una futura externalització.

En el ple del cartipàs es va evidenciar un pacte, escrit o no, però ben real entre CiU i PP, que també va comptar amb suports puntuals de PxC. Paral·lelament, el PSC ha jugat les seves cartes per pressionar CiU i forçar una entesa en millors condicions, que per força i per afinitat programàtica no trigarà pas massa a visualitzar-se; de fet és previsible que dilluns 25 de juliol, en el ple extraordinari convocat per Mora, després d'uns dies d'haver escenificat un estia i arronsa, el PSC doni llum verda als 6 càrrecs de confiança que van quedar supesos. Particularment tinc la certesa que la sociovergència farà via, sobretot en molts dels projectes urbanístics antisocials, el primer dels quals és, indiscutiblement, l'afer Can Fàbregas, que Mora -ara que mana- s'afanya a "solucionar" en benefici dels interessos del Corte Inglés, obviant que encara no s'han resolt els conteciosos administratius pendents i contradient el seu compromís de quan estava a l'oposició de preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquest afer no serà l'únic que els unirà, de fet amb l'operació especulativa d'ampliació del Port no hi ha cap dubte de què s'entendran força bé.

Vist el plantejament que fa el PSC, el paper d'ICV és trist i contradictori, perquè no sols no van mantenir la coherència amb la intenció de vot anunciada sinó que van demostrar un altre cop que van a remolc del PSC.

L'enfocament i la posició de la CUP va facilitar l'aprovació de tots els aspectes referents al funcionament ordinari de l'Ajuntament amb una abstenció, però en canvi, tal com ja va acordar l'Assemblea Oberta de la CUP, es va votar en contra de l'aprovació dels sous dels regidors i de la implantació dels càrrecs de confiança. 

Pel que fa a les retribucions proposades i finalment aprovades, cal remarcar que són excessives (si teniu dubtes aquí podeu consultar la relació de sous) i representen 6 vegades el SMI en el cas de l'Alcalde i 3,6 en el cas dels regidors-portaveu de l'oposició a dedicació parcial (cas de Xavier Safont-Tria). La realitat d'aquests sous no s'ajusta gens ni mica al context de crisi que patim a la ciutat i, sense demagògies populistes, des de la CUP pensem que hauria estat tot un gest aplicar una rebaixa de sous, tal com han fet els nostres alcaldes a Navàs, Celrà, Viladamat i Arenys de Munt. Simptomàticament, en la votació dels sous la CUP va ser l'única força que hi va votar en contra i, d'altra banda, abans del Ple i gràcies al comunicat públic en què exposàvem el nostre rebuig al cartipàs, vàrem impedir -modèstia a part- que els membres del govern municipal de CiU s'apugessin els sous, tal com ho tenien previst.

En relació als càrrecs polítics de confiança, vaig explicar que aquest model de funcionament no el compartim i que en comptes d'anomenar a dit gent afí amb sous astronòmics (i aquí, pel que apunten les propostes de CiU, encara em vaig quedar curt, perquè ara mateix s'estan plantejant remuneracions que oscil·len entre els 68.000 i els 89.000 euros!) nosaltres pensem que fóra més adient i econòmic confiar en l'experiència contrastada dels tècnics de l'Ajuntament.

També vaig incidir en el plantejament dels consells de participació, les funcions dels quals no es debatien en el Ple de Cartipàs, però que en la delegació de competències a l'Alcalde hom podia sobrentendre que des de CiU pensen mantenir-los si fa no fa igual d'inoperants i amb la mateixa estructura que els va concebre el PSC. Malgrat les bones paraules de Joaquim Fernàndez (responsable de participació) si aquesta tendència no s'inverteix les expectatives de canvi i de participació real de la ciutadania quedaran molt tocades.

Finalment, vaig advertir a CiU sobre les males companyies de PP i PxC: si van de bracet amb la xenofòbia i l'espanyolisme el seu projecte de país i de ciutat queda anul·lat.

La pasta i el pastís de Mataró

El nou govern de CiU a Mataró predica l'austeritat però a la pràctica, com a bons botiguers que són, ja estan pensant en apujar-se el sou. Aquesta decisió no és una anècdota sinó una conclusió lògica per a aquells que confonen l'Ajuntament amb una empresa privada i pretenen implantar un model gerencial en l’administració pública.

Cal fer notar que les promeses de canvi ja queden lluny i que CiU, un cop assolit el poder, manté el mateix model de ciutat del PSC pel que fa a organismes de participació, amb canvis nominals en els càrrecs polítics de confiança (que cobren salaris VIP de 73 a 78 mil euros/any). En aquestes condicions, tal com va acordar l’assemblea oberta de la CUP, votar a favor d’aquest repartiment del “pastís” i d’aquest model de ciutat seria una irresponsabilitat.

Mentre ens alliçonen amb l’estalvi i ens castiguen amb les retallades salarials, de drets laborals i socials, el “patriota” Mora (que no tindrà cap mania en pactar amb el PP igual que han fet a la Generalitat i al Consell Comarcal) ens anuncia que "No farem radicalitats, però fins ara l'alcalde i els regidors cobraven poc". Jo no sé si pel Sr. Mora 60.442,44 euros/any (sou brut de l’exalcalde Baron) són pocs euros, en qualsevol cas faria bé d’explicar-nos, a la gent mundana, per què els hem de pagar més? Per sort no tots els polítics tenen la brillant idea d'apujar-se el sou i sinó que ho preguntin als alcaldes de la CUP!

Diuen que “menjar per menjar fa golafre” i, ateses les circumstàncies, sembla que a Mataró acabarem sent governats per una colla de golafres, tant o més vividors que els del PSC. La quadratura del cercle només és possible amb els silencis i les mitges veritats, altrament a les places i carrers de Mataró hi hauria una riuada de gent indignada dient prou!

Tertúlia política i acció al carrer

Dimarts 21 de juny Mataró Ràdio ha emès la tertúlia política del mes de juny. Hi he participat en representació de la CUP. En l'obligat balanç dels resultats electorals de les municipals he volgut remarcar que l'actual context és negatiu perquè l'ajuntament de Mataró s'ha dretanitzat, espanyolitzat i la xenofòbia hi ha irromput amb força. Aquest darrer factor és, tal com he exposat, en gran part atribuïble al fracàs del model de ciutat del PSC, del qual també en són corresponsables (en els últims 8 anys) ICV i ERC. Per a exemplificar-ho he recordat el malaguanyat Pla Local de l'Habitatge o la insuficient actuació pública en la rehabilitació als barris més necessitats.

Amb l'aritmètica electoral resultant és obvi que l'alcalde Mora, a diferència de Baron, haurà de ser -forçosament- més dialogant. Ara bé, CIU representa un canvi de cares però no en el model de ciutat, que en essència continuarà sent el mateix que el del PSC. Si no hi haguessin tants personalismes per entremig, el més lògic seria la conformació d'un govern sociovergent. 

Mentrestant, però, l’opció de la pepevergència, amb el suport puntual de PXC, sembla que pren força (recordem que PP i CiU ja han pactat a la Diputació provincial de Barcelona i al Consell Comarcal del Maresme). En aquest punt, he advertit al representant de CiU, Joaquim Fernández, que ho considerem inacceptable, atès que un pacte local amb el PP és una amenaça per a la cohesió social i més si tenim en compte els atacs contra la llengua catalana i més concretament contra la immersió lingüística.

El cartipàs (o repartiment del pastís) serà una bona ocasió per regenerar democràticament el nostre ajuntament i per liquidar l’estructura de poder i la xarxa clientelar del PSC. En qualsevol cas he aclarit que la CUP no entrarem en el mercadeig i que hi ha qüestions que considerem bàsiques com ara la reducció dels sous i dels càrrecs polítics de “confiança”.

En Fernández de CiU m’ha volgut renyar i m’ha demanat que defugíssim els grans discursos, que aparquéssim les diferències i que concretéssim a nivell local. No m’he fet pregar i he entrat en matèria, perquè en el poc temps que porten al capdavant de la Generalitat i en els pocs dies que fa que governen a la ciutat ja hi ha un reguitzell de decisions socialment regressives que cal denunciar i combatre, com ara l’obertura de noves línies concertades a les escoles privades de Mataró, els equipaments de les escoles públiques pendents de construcció, les retallades que afecten a l’Hospital de Mataró, o l’anunci de noves agressions contra el territori arran del projecte d’ampliació del port de Mataró...

En les al·lusions i interpel·lacions d’aquesta tertúlia en destaco el fair play de Consol Prados (PSC), una dona que em fa l’efecte que contrasta molt amb els dinosaures que controlen l’aparell del seu partit a Mataró. També m’he quedat amb la copla de l’Adam Alonso (PP), que ha defensat la imposició de l’espanyol apel·lant a l’obediència a les lleis dictades pels tribunals d’ocupació, un argument patètic si no fos cert que ara mateix tenen la paella pel mànec i poden acabar imposant a CiU la seva voluntat. Finalment, he d’esmentar la meva perplexitat pel discurs “antisistema” de David Parada, representant de PXC; més tard, rastrejant per internet, he vist que va encapçalar les llistes d’aquest partit a Sant Boi de Llobregat, que té una relació nul·la amb la ciutat de Mataró i que compta amb un currículum polític curiós, per dir-ho d’alguna manera.  

És important ser-hi i participar en aquests espais, fer sentir una veu crítica... però reconec que ni jo mateix, com a membre d'una formació política, em sento representant per aquesta farsa de tertúlies, on les formes encobreixen la crua realitat. Per sort, centenars de mataronins i mataronines avui han tornat a omplir els carrers plantant cara a la doctrina de xoc de CiU (i companyia) i per demanar una sanitat pública i de qualitat. Fet i fet, la història ens ensenya que la lluita és l'únic camí. L'equació és simple: sols el poble salva el poble.

Canvi de cares, no pas de model

Tindrem noves cares al capdavant del govern municipal, però el model de ciutat continuarà sent el mateix. Els programes de CiU i PSC són tan semblants que fan fàstic... si no fos que s'odien a mort entre ells, ja tindrien el pacte lligat. 

A CiU diuen que governan en solitari; però aquest gest de valentia política (només tenen 8 dels 14 vots necessaris per aprovar el pressupost) només se sosté si pacten uns acords de mínims amb el 5 regidors del PP i compten aconseguir, eventualment, algun dels vots dels 3 regidors de la PXC. No seria gens estrany, però la seva centralitat i el seu ordre polític (i econòmic!) només pot venir de la mà d'una sociovergència, però abans caldrà que el PSC faci net i es mengi part del seu orgull, si és que volen menjar una part del pastís. Si s'enroca i juga a la contra de CiU, el PSC, com a estructura de partit, té molt a perdre ja que, tard o d'hora, molta de la seva gent passarà gana i desertarà. Això explica el canvi de tàctica del PSC, que en pocs dies ha passat de la prepotència a la manyagueria.

Des de la CUP tenim clar que canviaran les cares, que tindrem un govern municipal liderat pels convergents, que jugaran a la puta i a la ramoneta perquè no els queda més remei. Ara bé, el mínim que cal exigir al futur alcalde, Sr. Mora, és que sigui més dialogant, que retalli per dalt i no per baix (menys càrrecs de confiança i menys clientelismes!) i, sobretot, que no incorri en les mesquineses del Sr. Baron, que ha tancat el seu mandat dient mentides i atacant deliberadament a la CUP i la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt per haver defensat el patrimoni arquitectònic de la ciutat (des de quan és delicte recórrer a la Justícia en un país democràtic?!). 

Finalment, un advertiment: la CUP no amagarem el cap sota l'ala ni davant dels espanyolistes del PP, ni davant dels xenòfobs de la PXC, ni tampoc, davant dels discursos neoliberals de CiU i PSC. No farem partidisme ni populisme barat i combatrem els seus arguments dia rere dia, ple rere ple i a peu de carrer. Si algú no ha de sortir a la foto i si algú ha de fotre el camp, han de ser ells i no pas nosaltres, però abans cal fer molta feina perquè ara mateix, per vergonya nostra, representen una part molt important de l'electorat mataroní.

Mentrestant, seguirem fidels a la utopia!

Espontani: organitza't i lluita

Dimecres 18 de maig al vespre prop d’una seixantena de persones hem acudit a la plaça Santa Anna de Mataró arran d’una convocatòria feta a través d’internet i que reprodueix a escala local les mobilitzacions encetades a moltes ciutats de l’Estat espanyol, que reclamen una democràcia real mitjançant acampades i cassolades.

Davant les mobilitzacions “espontànies” que expressen el malestar, la indignació i la frustració davant d’un sistema polític i econòmic corromput, deshumanitzador i cada cop més excloent, penso que cal plantejar dos principis bàsics:

1).- Res canvia si la gent no es mou. Per tant, cal saludar aquesta mobilització perquè manifesta la necessitat d’un canvi radical i perquè és un embrió d'autoorganització popular. Ara bé, no és cert que sigui la primera mobilització dels "joves sense futur”. Per exemple, si faig memòria, em ve al cap la lluita contra la privatització de la universitat pública –Pla Bolonya-, que va durar més d’un any i va ser brutalment reprimida pel tripartit. 

2).- L’èxit de la lluita rau en la seva capacitat d’organització. El context electoral en què s’ha articulat la mobilització, el seu caràcter espontani, l’apoliticisme amb què s’ha revestit  i el marc espanyol en què es planteja penso que són factors que dificultaran la continuïtat, la cohesió i l’organització del moviment.

L’empoderament del poble és un procés llarg i que requereix un aprenentatge. Ara bé, si des de l’esquerra independentista fem bullir l’olla en aquestes mobilitzacions, penso que ha de ser per contribuir a la definició d’una plataforma reivindicativa que concreti el significat de la ruptura democràtica, que per a nosaltres ha d'orientar-se, necessàriament, cap a la independència i el socialisme.

Organització. El tema de les formes d'organització és molt important i planteja tot un seguit de qüestions que cal tractar adequadament. En primer lloc, la qüestió de l'autoorganització a nivell nacional de les classes populars catalanes, que és un principi estratègic bàsic que cal defensar i aplicar si volem que l'independentisme sigui un moviment arrelat arreu de la nostra nació. En segon lloc, la qüestió dels models organitzatius concrets, el moviment i el partit, en els quals s'estructura tot moviment polític, com ho és l'independentisme.

La qüestió de les formes i models d'organització escollits en cada moment de la lluita és molt important i no pot ser deixada a la decisió espontània de les masses tal com postula l'espontaneisme. Cal habilitar en tot moment les estructures que garanteixin l'organització de les lluites i l'articulació de l'estratègia independentista, tot utilitzant al màxim pràctiques participatives i assembleàries. La qüestió de la direcció política és, doncs, una altra qüestió important ja que tot moviment necessita unes estructures que permetin l'adequació permanent de les línies d'acció a les necessitats de la lluita en cada moment.

Finalment, cal assenyalar la importància d'una valoració adequada del paper que han de jugar les persones individuals en les organitzacions, assenyalant tant els perills del personalisme com el paper simbòlic que, a voltes, necessàriament han de jugar.   

[Petit llibre roig del/la jove independentista]

Debat amb els veïns i les veïnes de l'Havana

Divendres 13 de maig, he participat en representació de la CUP i junt amb els membres del PSC, CiU, PP, ICV, ERC i Mataronins, al debat polític organitzat per l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Havana i Rodalies, que ha moderat el periodista Pep Andreu. 

He refermat l'aposta estratègica per la millora del transport públic. El servei de Mataró Bus (que és molt car -bitllet senzill costa 1,45 euros) volem que deixi d'estar en mans d'una empresa privada, que hi hagi més freqüències, més accessibilitat, uns traçats de línies més racionals i que s'habilitin microbusos per accedir als carrers més estrets. Aquestes millores serien possibles si destinéssim al transport públic els diners que el govern del senyor Baron (que, recordem-ho, també està integrat per ERC i ICV) està d'acord a regalar a les grans constructores amb un projecte innecessari com els laterals de l'autopista. 

He plantejat la necessitat de pacificar el trànsit del barri de l'Havana amb "camins escolars", que donin seguretat als nens i nenes delstres centres escolars del barri. Alhora he exposat la necessitat de donar continuïtat al carril bici que hi ha a la Ronda Cervantes perquè arribi fins a l'estació de trens (per la calçada de l'Av. Maresme). 

En matèria de mobilitat també he denunciat que la CUP ens  hem quedat en solitari oposant-nos al traçat del tren orbital per la zona agrícola de les Cinc Sènies. L'enllaç ferroviari amb Granollers és molt important, però cal un traçat alternatiu i respectuós amb el territori, ja que l'actual disseny del projecte s'ha fet des d'un despatx de Barcelona desconeixent la realitat de Mataró.

D'altra banda, he proposat que els veïns i les veïnes puguin decidir els usos de l'edifici del Centre Natació (antiga EUM) i facilitar l'accés a l'ús veïnal i de les entitats d'equipaments com la Nau Minguell (ara s'ha de pagar -i molt- per poder disposar-ne). En aquest àmbit també he qüestionat la política de construir equipaments a canvi de fer pisos.

Finalment, he apel·lat l'auditori a donar suport a la CUP, per garantir, tal com hem demostrat al llarg dels últims quatre anys, que a dins de l'Ajuntament hi hagi una veu crítica, que tingui el coratge de dir les coses pel seu nom. 

Desafectes a l'Europa del Capital

Dilluns 9 de maig vaig participar en el programa "Cruïlla d'Europa" de Mataró Ràdio, un espai moderat per Teresa Carreras i Anna Galdon, que es va centrar en analitzar les polítiques europees des dels municipis. 

La meva intervenció va ser de manual. Penso que cal denunciar sense manies l'actual model de construcció europea, ja que ara mateix la UE és l'expressió de l'Europa del Capital, és a dir, una eina al servei de les classes dominants. Aquesta Europa, que la resta de ponents -des d'ICV fins al PP- tenen tan mitificada, i que no sols no es reconeix la realitat catalana sinó que ens intenta fer combregar amb un cúmul de directives antisocials (recordeu la directiva de les 65 hores?), racistes (recordeu la directiva de retorn destinada a expulsar immigrants?) i antiecològiques (teniu present l'impacte de la Política Agrària Comna, que cada any destrueix més de 1000 explotacions pageses i afavorint la concentració a mans de la gran indústria agrolimentària i de la distribució). 

I tot això, que em perdonin, no penso pas que es pugui arreglar simplement votant un o altre partidet a les eleccions europees que es fan cada quatre anys. El mal està en l'arrel d'un projecte construït d'esquenes a la ciutadania i als pobles, i que té el seu rostre més descarnat en el Banc Central Europeu, un organisme antidemocràtic, des del qual s'imposen les teories de xoc i les polítiques neoliberals de reducció de la despesa pública que tots els estats -siguin del color que siguin- apliquen religiosament, i que deriven en les retallades socials i de drets laborals que ara estem patint.  

L'esquerra independentista i la CUP de Mataró tenim clar que el primer repte passar perquè els Països Catalans tinguem veu i vot com a catalans davant d'Europa i davant del Món; i en paral·lel, plantegem la necessitat de crear xarxes de municipis i de complicitats amb organitzacions populars, tant europees com mediterrànies, que treballin per forjar un nou model postcapitalista. 

Els Països Catalans, Europa i la Mediterrània, són espais que volem construir des de la base, començant per Mataró, amb polítiques d'esquerres, ecologistes i antiimperialistes. Aquestes són les nostres coordenades. Per això, tant a l'Ajuntament Mataró com a peu de carrer som dels qui parlem sense embuts i cantem la canya, ara amb les retallades de CiU igual que fa uns mesos amb les retallades i polítiques neoliberals del tripartit.

Energia creativa

El 22 de maig hi tornarem a ser. La CUP som l'expressió política de l'independentisme d'esquerres i un altaveu al servei de la ciutadania i dels col·lectius socials. Per aquests motius, més enllà dels bons o mals resultats electorals, nosaltres no defallirem. Ara bé, tenim la certesa que durant els últims quatre anys hem fet una bona feina. Un sol regidor ha bastat per fer trontollar  la rutina de la resta de polítics, massa avesats als dictats neoliberals, a la política feta des dels despatxos i a gestionar les engrunes de l'autonomisme. La veritat és que ja no engresquen a ningú. Qui més qui menys ho veu clar, cal começar de cap i de nou! i es que quan el sistema es penja s'ha de reiniciar.

La crisi no l'han de pagar les classes populars i per això és important repensar les nostres vides i el nostre entorn, començant per la ciutat, per Mataró. En aquest sentit, la gent de la CUP proposem quatre eixos d'actuació molts clars:

1) Impulsar una economia local productiva, amb noves formes de treball, recuperant els oficis i el cooperativisme.

2) Fer de Mataró una ciutat sostenible, presevant espais naturals i els agrícoles com les Cinc Sènies, canviant la política de residus o millorant el transport públic.

3) Defensar la participació i els drets socials, com a elements de cohesió i d'aprofundiment democràtic.

4) Lluitar per la independència dels Països Catalans des dels ajuntaments, per tal de recuperar la nostra sobirania política i fiscal.

Més de cent cinquanta persones ja han donat la cara per Mataró i, per tercer cop, hi haurà una llista electoral de la CUP, que enguany torna a encapçalar en Xavier Safont-Tria al capdavant, una persona incansable i compromesa. Presentem un cartell amb un lema dual: "Això es pot canviar" amb "Energia creativa". Sigui com sigui, el 22 de maig esperem poder comptar amb el vostre suport i, alhora, engrescar-vos a lluitar dia rere dia, sense embuts, per millorar la ciutat i per construir uns Països Catalans lliures i socialment justos.

Feina! Un altre Mataró és possible

Amb un sol regidor hem sacsejat la dinàmica de funcionament municipal. Abans les opinions crítiques amb el Govern s’ignoraven però ara han d’escoltar el que no els agrada. Hem defensat els interessos ciutadans essent coherents amb els nostres principis i programa.

Una ciutat habitable

Van planificar una ciutat per a 150.000 habitants sense pensar en les necessitats reals. Nosaltres defensem un plantejament respectuós amb el patrimoni arquitectònic, l’espai agrícola, la franja litoral i la zona forestal. Destaquem les propostes per desenvolupar i protegir l’espai agrícola de les Cinc Sènies evitant l’afectació del traçat del tren orbital o les activitats il·legals que res tenen a veure amb l’agricultura.

Hem dit no a la construcció dels laterals de l’autopista i hem fet una clara aposta pel transport públic i el comerç local enfront de les grans superfícies comercials. Hem demanat en solitari un recompte dels habitatges desocupats per impulsar una política pública d’habitatge de lloguer i la mediació activa de l’Ajuntament en els casos de desnonaments de famílies.

L’embut de Can Fàbregas

El Govern no ha volgut dialogar. Hem hagut de recórrer als tribunals. Lamentem que el Govern s’hagi plegat a les condicions d’una multinacional sense tenir present ni els interessos de la ciutat ni els del comerç ni el patrimoni.

Nosaltres, en canvi, hem defensat sempre la compatibilitat del patrimoni arquitectònic i del progrés econòmic, i que cal potenciar el comerç local i de qualitat per evitar la desertització comercial de Mataró.

Pels drets laborals

Volem la gestió pública dels serveis públics i per això denunciem les externalitzacions. Hem defensat els drets dels treballadors menyspreats pel mateix Ajuntament: aparcaments públics, conductors de Mataró Bus, treballadores de la neteja i, fins i tot, de la plantilla de la policia municipal.

Una ciutat pionera

Hem proposat amb èxit reduir l’ús de bosses de plàstic, afavorir la bioconstrucció, instal·lar calderes de biomassa, implantar mercats d’intercanvi i declarar Mataró ciutat lliure de transgènics; tot i que ens hem quedat sols defensant l’alimentació amb productes ecològics i de proximitat als menjadors de les escoles.

El fracàs de la participació

Malauradament no hem aconseguit crear canals útils per a la participació ciutadana directa i popular. Sentim vergonya aliena per la voluntat de control polític de la Regidoria de Participació, el recurs sistemàtic a la criminalització de les entitats crítiques i l’ús de l’Ordenança de Civisme per multar i reprimir els qui pensem diferent.

Crisi, una oportunitat per al canvi social

Estem convençuts que podem viure millor i que assolirem la plena sobirania, sempre que acceptem que el canvi social i nacional passa per l’aprofundiment democràtic i per produir i consumir d’una altra manera. La crisi que colpeja Mataró és, malgrat tot, una oportunitat per repensar la ciutat en què vivim.

Proposem un model de transició cap a una ciutat postcapitalista, que impulsi una economia local, productiva i de proximitat, la sostenibilitat i el benestar de les persones.

Per això cal enfortir la veu crítica de la CUP a l’Ajuntament.

[publicat al butlletí Més Mataró núm. 44, març 2011]

L'altra cara del Tecnocampus

“En plena era digital volem ser una ciutat plenament digital que aprofiti totes les seves possibilitats i que garanteixi el futur econòmic dels nostres conciutadans. Un futur que ha de passar pel manteniment de la tradició industrial, per la consolidació de la ciutat de serveis, per l’economia verda, la cultura, el comerç i les activitats vinculades a la nostra condició de ciutat marinera”

Joan Antoni Baron

Ciutat de la ciència, la innovació, el verd i el blau

La Guia Capgròs de Mataró 2010-2011

Per contrastar els bons propòsits i la propaganda de l’Alcalde de Mataró no hi ha res millor que tocar de peus a terra. Amb aquest propòsit, aquesta tarda hem visitat junt amb la premsa local les instal·lacions d’una empresa de vivers ubicada al veïnat de Mata. Hem denunciat in situ les conseqüències d'un servei de telefonia pèssim  i d'una mala cobertura d'Internet, que afecta als veïnats de Mata i Valldeix, les urbanitzacions de Can Quirze i la Fornenca, que no poden accedir en condicions a l'ADSL i han de connectar-se a una velocitat ínfima de 0,5 MB, la qual cosa perjudica els usuaris particulars i, sobretot, a diverses empreses de la nostra ciutat vinculades amb el sector agrícola.

Pels profans, el primer que cal remarcar és que parlem d’empreses que han fet una forta inversió en tecnologia i infraestructures i que estan radicades a l'espai agrícola per excel·lència de la nostra ciutat, les Cinc Sènies. Les empreses vinculades al món agrari generen valor afegit i llocs de treball. Necessiten Inernet, que ara per ara és una eina de treball imprescindible per controlar els estocs i les comandes, fer vende, etc. Però, paradoxalment, les meravelles del Tecnocampus sembla que encara no han arribat en aquest racó de la nostra ciutat i els ciutadans i empresaris del sector agrari es troben exclosos dels avenços digitals que tant pregona l’Alcalde.

Tal com proposem des de la CUP, ja va sent hora de trencar amb els tòpics i la imatge bucòlica de l’espai agrari i donar una cobertura com cal a una part de la nostra ciutadania i a un sector econòmic potent. No estem parlant d’un poble perdut al Pirineu, estem parlant d’uns veïnats de Mataró! Malgrat els discursos oficials, si l’Ajuntament no té cura del teixit productiu de la nostra ciutat, Mataró acabarà sent un desert i, això, atesa la gravetat de la situació socioeconòmica no es resol amb El Corte Inglés.