Segons el
Cens de població i habitatges de l'INE, el 2001 a la ciutat de Mataró hi havia
un total de 7.571 habitatges vacants, és a dir, el 16% dels habitatges estaven
buits. Tot i això, durant els anys subsegüents, els bancs concediren hipoteques
a raig i les promotores imposaren un model de ciutat basat en el creixement
residencial i l'especulació immobiliària. Mentre el boom del totxo alimentava
les arques municipals els governs del PSC (amb la col·laboració d'ICV i ERC),
en comptes d'impulsar una economia productiva i polítiques socials en matèria
d'habitatge, es van pujar al carro dels especuladors. Junt amb el creixement
urbanístic (territorialment depredador), s'afavorí l'habitatge en règim de
propietat alhora que s'oblidaren les polítiques públiques de lloguer social i
d'intervenció en el parc d'habitatges desocupats.
El sorgiment
de la CUP de Mataró, el 2003, fou, en gran mesura, una de les primeres
respostes polítiques al desgavell urbanístic i al model de ciutat defensat pel
PSC. No obstant això, el balanç històric dels últims deu anys és desolador i ha
confirmat les crítiques d'aquells qui ja avisàvem que els totxos no es mengen i
que això no era Marbella.
Avui
l'empresa pública PUMSA arrossega un deute de més 150 milions d'euros, que són
una autèntica llosa per a les finances locals, i a més a més està afectada per
un ERO que ja veurem com acaba. D'altra banda, davant d'un teixit productiu
desmanegat ens trobem amb unes xifres d'atur del 21% (més del 40% en barris com
Rocafonda), que estan abocant a moltes famílies a situacions d'extrema
precarietat. Les execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de
moltes d'aquestes famílies són, ara mateix, la cara més amarga d'un model de
ciutat antisocial i clarament perjudicial pels interessos de les classes
populars.
Habitatge:
cal donar resposta i trobar solucions.
Els poders
públics, en aquest cas l'Ajuntament de Mataró, i les entitats financeres són
corresponsables de la situació en què es troba la ciutat. Tenint en compte que
bona part del mal prové de les polítiques neoliberals aplicades en l'urbanisme
i l'habitatge, ara no és admissible que es rentin les mans i que ens diguin que
cadascú s'ha d'espavilar pel seu compte; calen mecanismes urgents per
intervenir damunt dels habitatges i cercar solucions que garanteixin la seva
funció social.
En primer
lloc haurem de donar suport a les mobilitzacions solidàries contra els
desnonaments, coordinades a través de la FAVM i de la Plataforma d'Afectats per
la Hipoteca de Mataró (creada recentment).
Paral·lelament
caldrà garantir una actuació transversal per part de l'administració,
coordinada a través dels serveis municipals de Benestar Social, per assessorar
i atendre les necessitats de les famílies afectades per processos d’execució
hipotecària.
Però per anar
més enllà dels bons propòsits és necessari desenvolupar ja els acords de la resolució per la prevenció dels desnonaments i pel dret a l'habitatge, aprovada
per unanimitat en el Ple Municipal de l'1/12/11.
També caldrà
tornar a reclamar la necessitat d'establir un cens d'habitatges desocupats
(segurament molt més elevat que el de 2001) i la voluntat política d'intervenir
per penalitzar fiscalment els seus propietaris.
I, finalment,
haurem de començar a assajar noves polítiques públiques com l'habitatge cooperatiu
(sistema Andel) i plantejar, per la via dels fets consumats, la reconversió de
l'estoc d'habitatges que tenen les entitats financeres per tal que siguin
ocupats per les famílies que ho necessiten, seguint l'exemple de ciutats com Terrassa.
