La guerra desfermada pels georgians als territoris d'Abkhàzia i Ossètia del Sud i la posterior invasió russa de Geòrgia portarà cua. Tal i com explica Basserrigorri a l'article “Guerras imperialistas” (reproduit per Kaosenlared i amb el qual coincideixo 100%) la majoria dels mitjans de comunicació occidentals, escudant-se en la inviolabilitat de les fronteres estatals, han tendit a justificar l'acció del govern georgià i d'aquesta manera s'han arrenglerat amb els interessos capitalistes de la UE i els EUA. En canvi, hi ha petits nuclis d'opinió, presumptament d'esquerres, als quals els importa un rave la llibertat dels pobles, que han defensat Rússia, amb la mateixa fermesa que anteriorment defensaven Sèrbia o la invasió soviètica de l'Afganistan; la qual cosa fa evident el llast estalinista que encara arrosseguen. Finalment, a casa nostra, també constato l'existència d'un subgrup de persones, afins a l'independentisme català, que a través de la Xarxa han defensat la causa d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, però sense acabar de definir una anàlisi del conjunt de l'escenari.
Vaig al gra. Penso que estem davant d'una guerra intercapitalista, que enfronta els blocs EUA-UE amb una àrea de poder que fins ara escapa al seu domini i que controla bona part de les rutes estratègiques per a l'abastiment de recursos fòssils.
El desplegament militar dels EUA i la UE, junt amb les justificacions mediàtiques de les ocupacions o possibles atacs "preventius" a tercers països (per ex.: Iran, Veneçuela), és una amenaça per a la pau mundial. L'enfrontament militar es faria a costa de vides humanes, de treballadors i treballadores, i només serviria per enfortir els interessos de les grans corporacions americanes i europees.
Rússia no és millor que els EUA o la UE, l'ocupació de Txetxènia i el testimoni de la periodista Anna Politkóvskaia haurien de fer obrir els ulls als partidaris de Rússia.
Finalment, si bé Abkhàzia i Ossètia del Sud tenen dret a autodeterminar-se, tampoc podem anar amb un lliri a la mà, perquè en les actuals circumstàncies els seus governs no passaran de ser simples titelles de la màfia capitalista que governa Rússia.
Penso que el meu (nostre) deure, com a revolucionari independentista català, és promoure l'internacionalisme antimperialista i aprofitar les tensions i les guerres entre capitalistes per afavorir l'alliberament dels pobles i la revolució socialista. En resum, no hauríem de donar suport a cap dels blocs capitalistes en litigi i, en canvi, sí que hauríem de defensar l'entesa entre els pobles a partir del respecte al Dret d'Autodeterminació; amb aquests punts bàsics, segurament podríem reeditar una conferència a l'estil de Zimmerwald (1915) i donar nova vida a textos clàssics de Trotski, Lenin o Kollontai.
