Mataró diu no al cementiri nuclear

Fa exactament un any, el Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró va rebutjar una proposta de resolució a favor d’un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears i, concretament, per demanar el tancament de la nuclear castellana de Garoña. La proposta va ser presentada per la CUP, ICV i Greenpeace en el marc de la en el marc de la campanya Jo sóc antinuclear.

Aleshores, el PSC i CiU, agafats de la maneta del PP, van votar a favor del manteniment de les nuclears. Van dir-nos que no teníem un model energètic alternatiu que fos creïble i que el debat sobre les nuclears era cosa de tècnics i no pas de polítics.

Ha passat un any, i el Ple municipal del 8 d’abril va tornar a debatre el tema de les nuclears, altre cop a proposta de la CUP, que va exigir i va aconseguir aprovar un acord majoritari contrari a la instal·lació d’un cementiri nuclear a Ascó (també conegut sota la denominació oficial de Magatzem Temporal Centralitzat, un tipus d'instal·lació projectada durant el mandat de José Montilla quan era ministre espanyol d'Indústria).

Si bé la proposta inicial de la CUP va ser consensuada i, per tant rebaixada en tot allò que fes al·lusió al tancament de les nuclears, aquesta vegada la novetat està en el suport de PSC i CiU a una reivindicació del moviment antinuclear.

De ben segur que el calendari electoral (a sis mesos de les eleccions autonòmiques) ha motivat aquest posicionament tàctic de PSC i CiU, dos partits que defensen un model molt allunyat de la sobirania energètica que proposa la CUP. Malgrat totes les contradiccions, el fet que Mataró rebutgi la instal·lació de cementiris nuclears a Catalunya és un pas endavant que posa les bases d’un futur consens social i polític pel tancament de les nuclears i a favor d’un model energètic alternatiu, popular i sostenible.

[publicat a Matarónotícies.cat]

Desnuclearització ja!

Les imatges de Txernòbil (1986) ens mostren cap a on ens pot conduir un món nuclearitzat: la devastació. D'allò no se'n parla o se'n parla poc. Va ser un "accident", diuen. La crua realitat però, són les ciutats i pobles deserts, els territoris oblidats, la memòria abolida. Els qui detenen el Poder sempre miren cap endavant i poques vegades s'aturen a reflexionar sobre allò que han deixat enrere.

Als Països Catalans l'amenaça nuclear ja fa temps que no és ciència ficció; som davant d'un risc real i tangible, però que es manté ocult perquè hi ha una minoria poderosa que l'assumeix com a un mal menor perquè el que realment els importa són els dividends de companyies com Endesa i Iberdola. La fuita que es va produir a Ascó el novembre de 2007 n'és la prova fefaent de com juguen amb l'ecosistema i la salut de les persones. Una multa no resol res perquè, com ja ha destapat la premsa, les companyies titulars guanyen en un sol dia més del doble de la sanció màxima que els vol imposar el govern espanyol.

Diuen que necessitem les nuclears perquè cada cop hi ha més consum d'energia (imperatiu del mercat), però aquest argument defuig la responsabilitat i només serveix per avalar la riquesa d'uns pocs i el paradigma del creixent il·limitat. En aquest sentit, als Països Catalans qualsevol proposta política de transformació social i alliberament que pretengui ser creïble, ha d'exigir la immediata desnuclearització de la nostra terra com a punt de partida per a la consecució d'un model de sobirania energètica, alternatiu i sostenible.