No seria un bon lector sense haver tingut una bona base. La meva escola (la Baloo, del carrer Vayreda de Montbau) i la tossuderia de ma mare foren els factors determinants del meu gust per la lectura. Avui, la notícia de la mort de Sebastià Sorribas m'ha portat al cap dues lectures, dos llibres que foren dels primers que vaig fruir: "El zoo d'en Pitus" i "La cinquena gràcia de Collpelat". En Pitus i la seva colla són un record de solidaritat inesborrable. Però, d'altra banda, el fet que hi sortís un personatge amb el meu nom (Juli), per mi va ser definitiu: "no sóc cap bitxo raro"; i, penso que això també va contribuir a crear un vincle afectiu amb aquest llibre, sobretot si tenim en compte que durant anys i panys he hagut d'escoltar tot tipus de comentaris per dir-me com em dic. Definitivament, sense autors no hi hauria lectors i sense l'aportació d'en Sorribas qui sap... potser avui no llegiria tant!
Juli,
ResponEliminaJo també vaig anar a Baloo; de fet, al curs de la teva germana Laura. He anat a petar al teu bloc fent una cerca de blocs que avui parlessin de Sebastià Sorribas i quina bona sorpresa que m'he endut al trobar el teu apunt.
Baloo i Sorribas són i seran sempre indestriables l'una de l'altre —també per mi. Dóna-li molts records de part meva a la teva germana.
Una abraçada,
Miquel
des de La Llumenera de Nova York
Quina sorpresa la meva, quan avui intentant localitzar l'adreça del nostre recent estrenat bloc de la biblioteca , he anat a parar fins a vosaltres... Sóc la Rosa Padilla, mestra de la Baloo en aquella època de la que parleu i també en l'actualitat!!! Pel que veig, us heu fet grans i déu n'hi do , com us van les coses, un a Nova Iork i l'altre pel Maresme exercint de pare! Me'n alegro moltíssim per a tots dos.La Baloo us recorda....
ResponElimina