El calendari laboral català al sud de les Alberes està marcat per la imposició de dies festius aliens com el 12 d'octubre (Dia de la Hispanitat) o el 6 de desembre (Dia de la Constitució espanyola). Aquesta circumstància no és cap caprici i respon a l'absència d'un marc català de relacions laborals, una demanda llargament boicotejada pels sindicats espanyols UGT i CCOO; per això no hauria d'estranyar a ningú que aquests sindicats fossin els grans absents a la manifestació de l'1 de desembre per la sobirania en matèria d'infraestructures.
D'altra banda, el 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, és una festivitat sense suc ni bruc. Per la majoria es tracta de la "gran escapada" o el preludi del consumisme nadalenc, però també és cert que amb l'excusa de la Consitutució espanyola, cada any es reediten les declaracions solemnes i els reportatges als mitjans de comunicació amb la voluntat d'immobilitzar el curs de la història, glorificar la reforma del franquisme (sense ruptura democràtica) i soterrar la llibertat dels pobles en nom de la unitat d'Espanya.
Tothom vol dies de festa, però posats a demanar, si som independentistes conseqüents, hem d'exigir un calendari laboral sobirà i deixar de banda festivitats com el 6 de desembre. Ja és prou patètic fer festa per celebrar un text que nega els nostres drets col·lectius, però encara ho és més transigir que des de Madrid ens dictin els dies que hem de fer festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.