El mite de la transició pacífica

Aute. "Al alba"

En el Ple Municipal de novembre de l'Ajuntament de Mataró, la CUP va presentar una proposta de resolució per la llibertat dels pobles, que també han fet seva els companys de Girona. El text es fonamenta en una anàlisi històrica, que ha servit de base per a l'article publicat al butlletí "Més Mataró" (núm. 24, desembre de 2007),

Diverses persones m'han demanat que aclarís les xifres de morts per violència política estrema exposades en aquest escrit (460 morts entre 1975 i 1980) usades per qüestionar el caràcter modèlic i pacífic de la transició postfranquista. Bé, perquè no hi hagi cap mena de dubte aquestes xifres estan extretes de les p. 10 i 11 del treball de Paloma Aguilar "Justícia, política y memoria: los legados del franquismo en la transición española" publicat per Estudio/Working Paper 2001:

"En contraste con lo que suele decirse del caso español, que ha pasado a la historia com el transito por excelencia, cabe destacar que fueron más de 460 las muertes violentas ocurridas sólo en el período comprendido entre 1975 y 1980."

Franco i el seu successor (01/10/1975)celebrant les execucions del 27 de setembre

Finalment, cal destacar algunes d'aquestes morts, com els afusellaments del 27 de setembre de 1975, que apunten directament a la responsabilitat de Juan Carlos de Borbón, que aleshores ostentava el segon càrrec de responsabilitat darrere del cap d'estat (Franco), ingressat en un hospital. Podem passar per alt aquests crims d'Estat? Jo no, i el dret internacional també avala la necessitat que l'Estat espanyol, si es vol dir democràtic, primer ha de depurar responsabilitats amb els criminals i màxims responsables de la Dictadura.