La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha aprofitat una visita a Lleida per anunciar la creació d'un col·legi públic a la capital de l'Estat on es podrà estudiar en castellà i català. Segons Aguirre, la nova escola es crearà en cas que hi hagi prou demanda i s'hi inscriguin un mínim d'alumnes, que no ha precisat. El col·legi portarà el nom de l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas i pretén oferir la possibilitat als pares d'escolaritzar els fills en català a partir del curs que ve, però impartir també un nombre suficient d'hores de castellà "per assegurar el bilingüisme" que, ha dit Aguirre, "és el que desitgen tots els pares per als seus fills"
[notícia completa aquí]
Doncs bé, a part de l'angúnia que em fa aquesta dona, la meva opinió és que Esperanza Aguirre fa trampa, perquè fa una promesa anecdòtica i tot seguit es permet el luxe d'interferir en les competències educatives i lingüístiques de territoris en els quals no governa.
Si a Madrid fan una escola on també s'ensenya el català em sembla molt bé, però una flor no fa estiu i la reciprocitat que reclama la Sra. Aguirre és falsa perquè, com a mínim hauria d'incloure tots els centres educatius de l'Estat espanyol, i malgrat que hi ha gent que s'ho creu -això de l'Estat plurilingüe i plurinacional- l'experiència demostra que això és com somniar truites... una pèrdua de temps. Torno a insistir-hi: Espanya no es pot reformar. Els catalans hauríem d'exigir als espanyols que ens deixin en pau; d'aquesta manera ens estalviaríem conflictes lingüístics i batalles identitàries que només serveixen per mantenir els interessos econòmics de les classes dominants.
Ara però, em preocupa molt més que l'alumnat català hagi d'estudiar tan si vols com si no la llengua castellana. Segons el meu criteri, el castellà hauria de ser una llengua auxiliar o complementària, igual que l'anglès (o altres) i en cap cas hauria de qüestionar la primacia del català i l'aranès (a la Val d'Aran) que són les úniques llengües pròpies i vehiculars en tots els centres educatius (com a mínim així ho estipulen les lleis autonòmiques de Catalunya). Aquest punt és, per mi, irrenunciable i a qui no li agradi... sempre tindrà l'opció de d'estudiar a l'estranger!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.