Cal reconèixer que l’impacte mediàtic del vot en blanc anunciat per Pasqual Maragall pot treure força a la proposta d’un vot en blanc independentista. L’esquerra independentista, altre cop, fa tard i –pressento- que encara no ha sabut interpretar l’abast d’allò que es cou al voltant del 9 de març.
Malgrat tot, segueixo defensant la idoneïtat de fer un vot en blanc d’orientació independentista. L’objectiu principal: castigar electoralment la classe política que ha aparcat el dret d’Autodeterminació i que és directament responsable del nyap de l’Estatut, de l’espoli fiscal i de la lamentable situació de les infraestructures.
No participar (abstenir-se) és una postura que entenc i que he defensat en anteriors convocatòries, però que no la considero apropiada en l’actual conjuntura política. Persistir en l’abstenció significa que l’esquerra independentista, que tot just comença a emergir com a actor polític (a través de la CUP), renuncia a incidir políticament i torna a lliurar el seu espai electoral a d’altres opcions polítiques (bàsicament a mans d’ERC).
Malgrat tot, segueixo defensant la idoneïtat de fer un vot en blanc d’orientació independentista. L’objectiu principal: castigar electoralment la classe política que ha aparcat el dret d’Autodeterminació i que és directament responsable del nyap de l’Estatut, de l’espoli fiscal i de la lamentable situació de les infraestructures.
No participar (abstenir-se) és una postura que entenc i que he defensat en anteriors convocatòries, però que no la considero apropiada en l’actual conjuntura política. Persistir en l’abstenció significa que l’esquerra independentista, que tot just comença a emergir com a actor polític (a través de la CUP), renuncia a incidir políticament i torna a lliurar el seu espai electoral a d’altres opcions polítiques (bàsicament a mans d’ERC).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.