La demanda de tancament de la inicineradora de Mataró cueja des da fa anys. Els programes electoral de 2003 i 2007 de la CUP de Mataró recullen aquesta exigència, que hem fet efectiva amb accions al carrer, que hem aprofundit amb informació de primera mà aportada per les denúncies de tècnics ambientals.
Nosaltres sempre hem defensat que cal un pla de residus sense incineració (per exemple: l’alternativa del residu mínim). D’aquesta manera, ens estalviaríem l’impacte ambiental i els prejudicis que la incineració dels residus comporta per a la salut de la ciutadania, perquè al capdavall, respirar un aire net és un dret.
L’alcalde Joan Antoni Baron i el seu govern (format per PSC-ICV –ERC) s’escuden en informes oficials que sostenen que els nivells de contaminació i toxicitat estan dins dels paràmetres legalment permesos. Per això, no cal estranyar-se que es neguin de forma obstinada a reconèixer la necessitat d’encarregar informes independents que avaluïn l’impacte de la planta incineradora de Mataró.
En les propostes de la CUP pel PAM de 2008, dins l’apartat de “canvi climàtic” vam demanar un estudi independent sobre l'impacte epidemiològic de la incineradora en la salut ciutadana, un estudi destinat a plantejar la viabilitat de tancar la planta incineradora i de la implantació del sistema de residu mínim com a alternativa a la incineració de la brossa com així fan en altres localitats. La resposta del govern fou, com era d’esperar, negativa.
El Punt de dc. 13/02/08 publica una notícia sobre la denúncia efectuada per Greenpeace sobre la incineradora de Mataró, que qualifica de “focus de contaminació” amb la qual cosa dóna la raó a les crítiques formulades per tècnics ambientals i a les reiterades exigències de la CUP. Per tant, el Consorci de Tractament de Residus Sòlids del Maresme i el govern municipal de Mataró han quedat, novament, en pilotes. Per tot plegat, és necessari i imprescindible tornar a insistir i preguntar-los, aquest cop en el Ple, què pensen fer?
Nosaltres sempre hem defensat que cal un pla de residus sense incineració (per exemple: l’alternativa del residu mínim). D’aquesta manera, ens estalviaríem l’impacte ambiental i els prejudicis que la incineració dels residus comporta per a la salut de la ciutadania, perquè al capdavall, respirar un aire net és un dret.
L’alcalde Joan Antoni Baron i el seu govern (format per PSC-ICV –ERC) s’escuden en informes oficials que sostenen que els nivells de contaminació i toxicitat estan dins dels paràmetres legalment permesos. Per això, no cal estranyar-se que es neguin de forma obstinada a reconèixer la necessitat d’encarregar informes independents que avaluïn l’impacte de la planta incineradora de Mataró.
En les propostes de la CUP pel PAM de 2008, dins l’apartat de “canvi climàtic” vam demanar un estudi independent sobre l'impacte epidemiològic de la incineradora en la salut ciutadana, un estudi destinat a plantejar la viabilitat de tancar la planta incineradora i de la implantació del sistema de residu mínim com a alternativa a la incineració de la brossa com així fan en altres localitats. La resposta del govern fou, com era d’esperar, negativa.
El Punt de dc. 13/02/08 publica una notícia sobre la denúncia efectuada per Greenpeace sobre la incineradora de Mataró, que qualifica de “focus de contaminació” amb la qual cosa dóna la raó a les crítiques formulades per tècnics ambientals i a les reiterades exigències de la CUP. Per tant, el Consorci de Tractament de Residus Sòlids del Maresme i el govern municipal de Mataró han quedat, novament, en pilotes. Per tot plegat, és necessari i imprescindible tornar a insistir i preguntar-los, aquest cop en el Ple, què pensen fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.