Crisi? Que la paguin els rics i els bancs!

Ara ens diuen que "Tots hem tingut una part del pastís i tots en som responsables, i, per tant, ara tots hem de buscar solucions."

Aquest és el discurs dominant que ara proposen els capitalistes. No tenen cap intenció de qüestionar les limitacions de l'actual model de creixement, condicionat per evidències com el canvi climàtic, la pobresa extrema de més de la meitat de la població mundial i l'esgotament dels recursos naturals, particularment de les energies fòssils (la pugna pel petroli i el gas explica bona part de les guerres actuals).

Els qui han especulat amb els nostres drets bàsics (dret a l'habitatge, a l'educació, a la sanitat, al treball digne) no estan disposats a reduir la seva taxa de beneficis i per això, escudats en uns partits polítics, uns mitjans de comunicació i un entramat institucional finançats per caixes i bancs, ens imposen una falsa solució: embutxacar-se el diner públic, incrementar l'explotació (jornada de 65 hores setmanals) i l'exclusió de la població immigrada per tal de disposar d'una bossa de treballadors/es de reserva que pressionin a la baixa les condicions del mercat de treball.

Això no és cap solució, això és un nyap que pagarem els treballadors i les treballadores.

Per aquest motiu, des de la CUP vàrem impulsar la resolució contra la Directiva europea de treball (65 hores) i vàrem donar suport a la resolució de rebuig de la Directiva europea de Retorn. I, recentment, hem participat, junt amb sindicats i col·lectius d'immigrants, en la creació de la Plataforma Unitària del Maresme contra les Directives Europees de les 65 hores i de retorn, amb la intenció d'afavorir la sensibilització i la mobilització ciutadana.

D'altra banda, davant de diverses votacions d'endeutament i d'urbanisme, hem defensat que Mataró no hauria d'hipotecar-se més en projectes de creixement urbanístic que van ser pensats per uns polítics i un promotors que creien que això era Marbella. La situació és greu, perquè ens han trinxat part del territori (zona del Rengle o Vallveric), estan jugant amb el patrimoni arquitectònic (cas de Can Fàbregas) o s'han saltat la normativa (cas del gratacels de la ronda Barceló). Els antics beneficis de PUMSA no van revertir socialment i van alimentar un creixement especulatiu, que mentre s'inflava donava uns ingressos a les arques municipals que avui, quan ja s'han evaporat, fan més visible el finançament paupèrrim dels ajuntaments del nostre país.

L'aposta pel turisme, el Tecnocampus o El Corte Inglés han posat en evidència per a qui treballa el nostre govern municipal. Mentrestant, nosaltres patim una realitat marcada per les privatitzacions i externalitzacions de serveis públics, el dèficit endèmic d'equipaments, la pèrdua progressiva de poder adquisitiu (les famílies treballadores estan majoritàriament hipotecades per un pis i viuen pendents de l'Euribor), l'atur i la precarietat, la impossibilitat de conciliar vida familiar i treball, el tancament i deslocalització d'empreses (destrucció del teixit productiu autòcton).

Per dibuixar alternatives al sistema cal partir de la base i, per això, l'acció municipal de l'esquerra independentista només té sentit si serveix per articular una xarxa de complicitats amb el teixit associatiu i la gent sensible de la nostra ciutat. Des de la CUP no tenim "la solució", però sí som conscients que res canviarà si no ens belluguem, per això, considerem que és urgent recuperar la participació i la mobilització popular.

Juli Cuéllar

membre de l'Assemblea de la CUP

[article publicat al butlletí municipal "Més Mataró" núm. 34, novembre 2008]