Torna a ser 23 d’abril. És un dia preciós del calendari festiu i reivindicatiu català. És el dia de Sant Jordi, de la princesa, la rosa i el drac. És un dia ideal per passejar pels carrers, remirar les parades de llibres. És la diada popular de lluita per la llengua catalana. És el dia en què omplim els balcons de senyeres i estelades. És el dia dels enamorats i les enamorades...
Malgrat tot, resulta que el calendari laboral ens obliga a treballar. Com cada any, Sant Jordi ens fa evident l’absència d’un marc propi de relacions laborals i la incapacitat del govern autonòmic per a fixar un calendari laboral català. Penso que ja va sent hora de dir prou al 12 d’octubre o el 6 de desembre, que no són altra cosa que festes imposades.
Malgrat tot, resulta que el calendari laboral ens obliga a treballar. Com cada any, Sant Jordi ens fa evident l’absència d’un marc propi de relacions laborals i la incapacitat del govern autonòmic per a fixar un calendari laboral català. Penso que ja va sent hora de dir prou al 12 d’octubre o el 6 de desembre, que no són altra cosa que festes imposades.
A Catalunya, el meu país (Cesk Freixas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.