Dimecres passat estava lluny de Mataró i en Xevi em va trucar per demanar-me l'opinió en relació als canvis ministerials del govern espanyol. Primera notícia (estava als núvols, mai millor dit!). Pel que em va explicar, vaig deduir que el traspàs de l'eterna negociació del finançament autonòmic al nou ministre de "cooperació territorial" es tractava d'una passa més en l'estratègia espanyolitzadora del "café para todos".
Avui, amb més calma, he repassat les notícies i m'he quedat de pedra. Veig que em vaig quedar curt. Per a entendre l'abast de la maniobra orquestrada pel govern de Zapatero, és recomanable llegir l'article crític que ha escrit Josep Sort en el seu blog, òbviament és un punt de vista particular, però penso que dóna prou elements com per a situar-nos davant la magnitud de l'ofensiva espanyolista que es prepara.
Finalment, pensar que la nova ministra espanyola de Cultura va signar contra la llengua catalana, em fa venir vomitera... i, alhora, em dol que hi hagi tants conciutadans que regalin el seu vot al PSC-PSOE, que al capdavall és tant o més nociu que l'espanyolisme del PP.
Avui, amb més calma, he repassat les notícies i m'he quedat de pedra. Veig que em vaig quedar curt. Per a entendre l'abast de la maniobra orquestrada pel govern de Zapatero, és recomanable llegir l'article crític que ha escrit Josep Sort en el seu blog, òbviament és un punt de vista particular, però penso que dóna prou elements com per a situar-nos davant la magnitud de l'ofensiva espanyolista que es prepara.
Finalment, pensar que la nova ministra espanyola de Cultura va signar contra la llengua catalana, em fa venir vomitera... i, alhora, em dol que hi hagi tants conciutadans que regalin el seu vot al PSC-PSOE, que al capdavall és tant o més nociu que l'espanyolisme del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.