L'Assemblea Nacional de la CUP, reunida el 21 de juny al Teatre Municipal de Girona, ha rebutjat la ponència "La CUP a les eleccions autonòmiques de la Comunitat Autònoma de Catalunya" després que prosperés l'esmena a la totalitat "2011: des de viles i ciutats, construïm l'alternativa". Per tant, la possibilitat de concórrer a les eleccions autonòmiques del 2010 ha quedat desacartada.
Aquesta decisió s'ha imposat per un escàs marge de 13 vots, que ens obliga a reflexionar i a ser prudents alhora d'interpretar el significat de la paraula consens. Òbviament, un consens que avui no era possible, perquè les postures ja estaven predeterminades de bell antuvi.
Particularment, he ratificat el resultat de l'Assemblea amb el meu vot, malgrat que considero que la decisió presa és errònia. Però per a mi, la unitat de l'organització i el respecte a la democràcia interna sempre estaran per damunt de consideracions particulars.
En positiu: s'ha introduït un debat que fins ara semblava que era tabú i ha quedat clar que ara no, però que en qualsevol cas més endavant sí. Això, tot i que és insuficient, és positiu tenint en compte els plantejaments ultramunicipalistes que fa un temps es feien dins de la CUP.
Per tant, caldrà posar en marxa tots els mecanismes de treball nacional que fins ara sembla ser que han grinyolat: l'expansió territorial, fer campanyes nacionals, millorar la formació, l'assessorament als nuclis, etc.
Anar a poc a poc ja m'estaria bé, però, repeteixo, tal i com ja he exposat en la presentació de la ponència base (quin nervis i quin tràngol!): en qualsevol decisió hi ha un risc i, tenint en compte el panorama del país (crisi econòmica i política), el fet que ara hàgim decidit de no anar a les eleccions autonòmiques també implica que haurem d'assumir els riscos que se'n derivaran.
Deixo de banda les apreciacions subjectives (entre les quals cal comptar la desil·lusió que pot generar en molts nuclis i l'entorn immediat) i faig notar que el principal risc és la inacció, la qual cosa deixarà orfes de referencialitat política a molts sectors populars en lluita i propiciarà situacions negatives per a l'extensió del nostre projecte: gent que s'absté i passa de tot o bé que acaba votant el mal menor.
En segona instància, cal comptar que la decisió de la CUP s'ha fet únicament en clau interna i és difícil d'explicar de portes enfora. Parlant clar: s'ha pensat més en el partit (i les seves capelletes) que no en el país. Penso que això és fruit d'una anàlisi política de la realitat "idealista" i que no ha valorat el fet que les conjuntures passen i també tenen data de caducitat.
El tercer aspecte important és que s'ha obviat el fet que poblacions mitjanes o petites com Vilafranca del Penedès, Valls o Berga tenen dinàmiques absolutament diferents a les grans capitals entre les quals hi compto bona part dels nuclis de la CUP que hem defensat anar a les autonòmiques (Lleida, Sabadell, Badalona, Mataró, Manresa, Girona o Sant Cugat del Vallès). I, sincerament, sense una cobertura nacional m'agaradarà veure com rutllarà i quins seran els resultats de l'experiència municipalista de la CUP a Barcelona. Tinc els meus dubtes, però segueixo pensant que la possibilitat d'accedir al Parlament (o simplement de plantar batalla a les autonòmiques) ens hagués donat -a les grans ciutats- un major ressò i visualització dels nostres postulats, la qual cosa hagués estat molt útil de cara a les municipals en aquestes ciutats "grans".
I quart i darrer, em resta la incògnita de saber: qui punyetes plantarà cara a l'autonomisme? Si això ho ha de fer l'Esquerra Independentista, ja cal que es replantegi seriosament i amb urgència les seves eines d'intervenció; i ateses les circumstàncies, si la CUP no pot fer aquest paper qui l'haurà d'assumir? I, en aquest sentit, sento molt, que hàgim donat aire als nostres adversaris polítics en un moment que m'agaradaria pensar que no és històric...
Passi el que passi, seguiré lluitant des de la trinxera de Mataró i el Maresme. Estic armat de paciència i convençut que el nostre dia arribarà. Però de moment, en el còmput, ja portem 300 anys d'espera.
Aquesta decisió s'ha imposat per un escàs marge de 13 vots, que ens obliga a reflexionar i a ser prudents alhora d'interpretar el significat de la paraula consens. Òbviament, un consens que avui no era possible, perquè les postures ja estaven predeterminades de bell antuvi.
Particularment, he ratificat el resultat de l'Assemblea amb el meu vot, malgrat que considero que la decisió presa és errònia. Però per a mi, la unitat de l'organització i el respecte a la democràcia interna sempre estaran per damunt de consideracions particulars.
En positiu: s'ha introduït un debat que fins ara semblava que era tabú i ha quedat clar que ara no, però que en qualsevol cas més endavant sí. Això, tot i que és insuficient, és positiu tenint en compte els plantejaments ultramunicipalistes que fa un temps es feien dins de la CUP.
Per tant, caldrà posar en marxa tots els mecanismes de treball nacional que fins ara sembla ser que han grinyolat: l'expansió territorial, fer campanyes nacionals, millorar la formació, l'assessorament als nuclis, etc.
Anar a poc a poc ja m'estaria bé, però, repeteixo, tal i com ja he exposat en la presentació de la ponència base (quin nervis i quin tràngol!): en qualsevol decisió hi ha un risc i, tenint en compte el panorama del país (crisi econòmica i política), el fet que ara hàgim decidit de no anar a les eleccions autonòmiques també implica que haurem d'assumir els riscos que se'n derivaran.
Deixo de banda les apreciacions subjectives (entre les quals cal comptar la desil·lusió que pot generar en molts nuclis i l'entorn immediat) i faig notar que el principal risc és la inacció, la qual cosa deixarà orfes de referencialitat política a molts sectors populars en lluita i propiciarà situacions negatives per a l'extensió del nostre projecte: gent que s'absté i passa de tot o bé que acaba votant el mal menor.
En segona instància, cal comptar que la decisió de la CUP s'ha fet únicament en clau interna i és difícil d'explicar de portes enfora. Parlant clar: s'ha pensat més en el partit (i les seves capelletes) que no en el país. Penso que això és fruit d'una anàlisi política de la realitat "idealista" i que no ha valorat el fet que les conjuntures passen i també tenen data de caducitat.
El tercer aspecte important és que s'ha obviat el fet que poblacions mitjanes o petites com Vilafranca del Penedès, Valls o Berga tenen dinàmiques absolutament diferents a les grans capitals entre les quals hi compto bona part dels nuclis de la CUP que hem defensat anar a les autonòmiques (Lleida, Sabadell, Badalona, Mataró, Manresa, Girona o Sant Cugat del Vallès). I, sincerament, sense una cobertura nacional m'agaradarà veure com rutllarà i quins seran els resultats de l'experiència municipalista de la CUP a Barcelona. Tinc els meus dubtes, però segueixo pensant que la possibilitat d'accedir al Parlament (o simplement de plantar batalla a les autonòmiques) ens hagués donat -a les grans ciutats- un major ressò i visualització dels nostres postulats, la qual cosa hagués estat molt útil de cara a les municipals en aquestes ciutats "grans".
I quart i darrer, em resta la incògnita de saber: qui punyetes plantarà cara a l'autonomisme? Si això ho ha de fer l'Esquerra Independentista, ja cal que es replantegi seriosament i amb urgència les seves eines d'intervenció; i ateses les circumstàncies, si la CUP no pot fer aquest paper qui l'haurà d'assumir? I, en aquest sentit, sento molt, que hàgim donat aire als nostres adversaris polítics en un moment que m'agaradaria pensar que no és històric...
Passi el que passi, seguiré lluitant des de la trinxera de Mataró i el Maresme. Estic armat de paciència i convençut que el nostre dia arribarà. Però de moment, en el còmput, ja portem 300 anys d'espera.
Agraeixo i comparteixo la teva reflexió, Juli. Sobretot una frase que em sembla clau: "S'ha pensat més en el partit que no en el país". El sector que s'ha imposat en l'assemblea d'aquest diumenge argumentava que la CUP ha de ser una formació ben diferent de les altres; doncs bé, el fet de prendre decisions situant el país en un segon terme precisament acosta la CUP als altres.
ResponEliminaLlàstima.
Hola,
ResponEliminaCrec que és molt sensat això que dius i els perills que de què parles són reals (encara que, evidentment, presentar-se a les eleccions autonòmiques també té altres perills no menys greus). Només dos apunts:
1- A diferència d'en Joan, crec que la decisió d'avui ha estat molt madura i mostra una clara diferència amb els altres partits. Per posar alguns exemples de nous partits, què ha fet en Carretero? què va fer Ciutadans? que ha fet UPyD? això són partits tradicionals, perquè comencen la casa per la teulada. Conèixer i acceptar els propis límits és una de les coses més difícils a la vida. I la EI mostra que està madura.
De fet, potser la millor mostra de maduresa ha estat acceptar la decisió de la majoria.
2- Només es pot pensar més en el partit que en país quan un té algun càrrec i hi ha un conflicte d'interessos; ara per ara, el que el pais necessita és que les CUP creixin. Els interessos coincideixen.
Ens veiem a la trinxera!
Salut!
100% d'acord amb tu Juli.
ResponEliminaPerò la pregunta i la disjuntiva de fet ha estat si la CUP ha de ser referent o no i el que proposa la ponència escollida ( que jo accepto i acato des del meu assemblearisme militant)crec que no va per aquí.
Jo estic completament en que es pot accedir a un acord i anar més a poc a poc, podem discrepar però es raonable en certa manera.
Ara bé, el que a mi m'inquieta és si l'esquerra independentista participarà en aquestes eleccions sota una nova sigla. Si això passa, i espero sincerament que no, llavors ens haurem de replantejar moltes coses.
No estic d´acord amb els plantejaments que fas. En primer lloc, no anar a les autonòmiques no vol dir caure a l´inmovilisme, hi ha molta feina a fer a part de les eleccions, i tu ho saps millor que ningú. Formo part de la CUP de Barcelona i t´asseguro que no anar a les autonòmiques ens ha fet un gran favor ja que no podiem asumir en un periode tant curt el que suposa a la metrópoli donar-te a coneixer com a nova sigla. Tinc dos grans arguments per a estar content amb el resultat d´ahir. El primer és que anar a les autonómiques era un suicidi revolocionari i finalment no ho farem. I el segon i mes important és que per fi s´aprova un document en el qual diu que s´ha d´anar de la ma de la resta d´agents que conformen l´esquerra independentista (ja era hora). Estic molt content i molt ilusionat. Seguirem a les trinxeres...
ResponEliminaBé, la meva valoració d'ahir encara va ser prou prudent. Però, després d'haver llegit segons quins comentaris i d'haver parlat amb companys de la comarca, avui tinc la sensació que la CUP, com a referent i projecte nacional està tocat de mort (ho dic tal com raja i amb dolor). El veritable suïcidi revolucionari de la CUP és haver caigut a les grapes dels partits MDT-Endavant i, lamentablement, no hi veig solució a curt termini.
ResponEliminaAguantar al peu del canó és suportable quan tens confiança plena en els companys de viatge, ara mateix això no hi és i serà molt i molt difícil refer la fractura existent dins de la CUP.
Accepto el resultat i a manca d'alternativa em resigno a lluitar des de la meva trinxera (Mataró), però en el meu entorn -i ho dic amb tota sinceritat- no sé pas si tothom tindrà paciència i les ganes d'aguantar debats estèrils i, sobretot, la inacció davant la conjuntura que pateix el país.
Finalment (ahir amb els nervis vaig oblidar-ho), només em resta donar la benvinguda als companys/es de Can Fanga. Salut i bon rotllo, però això és el que hi ha!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sap greu el clima pessimista que regna al maresme, doncs.
ResponEliminaN'estic segur que en breu canviarà i us posareu a treballar en ferm en consolidar el projecte (no recordo que hi tinguem alcaldies, ni prou presència com per tirar endavant polítiques rupturistes, al maresme).
L'objectiu 2011, no ho oblideu, és molt engrescador. Cal treballar-se els barris, les entitats, la gent del carrer.
Si la xarxa té un tamís molt ample, tothom s'hi escola, cal seguir teixint, per arrossegar el país cap el nostre projecte.
El que si que em sembla que hauria estat descoratjador i hauria creat molta tensió interna, fins i tot a les vostres CUP locals, el fet que no sortís bé l'aventura d'entrar al Parlament.
Em dóna la impressió que s'ha creat un bluf mediàtic des de fora la CUP, i que us heu deixat (no intencionadament, faltaria més) instrumentalitzar.
Crec que el temps ens donarà la raó i això serà el major motiu de reconciliació.
Una abraçada solidària i endavant amb la lluita.
A mi també em fa molta por que la CUP no arribi a assumir aquest rol de referencialitat que entenc li corresponia.
ResponEliminaSi una virtut tenia el projecte dela CUP era que en el seu si tothom s'hi podria o s'hi hauria de trobar còmode i que el seu espai aglutinador era el signe d'unitat i vitalitat de l'esquerra independentista.
Jo ja he dit que no em fa res anar més poc a poc, de fet tenia i tinc molts dubtes sobre la conveniència de participar als comicis de 2011. A mi el que em preocupa de debò és que la CUP no sigui res més que una sectorial municipalista i que la política de partidets, xiringuitos,capelletes i altres històries continua viva. I em temmo que la cosa va per aquí més que mai.
Ara caldrà veure si l'estratègia aprovada és la més encertada, d'aquí a un parell o tres d'anys ja tindrem els primers resultats per analitzar-ho acuradament.
Em sembla molt desafortunada la frase "El veritable suïcidi revolucionari de la CUP és haver caigut a les grapes dels partits MDT-Endavant i, lamentablement, no hi veig solució a curt termini."
ResponEliminaSóc de l'MDT i no m'agrada que m'animalitzin, un de dels recursos de la propaganda de guerra contra un enemic. I menys encara amb els atacs que estem rebent per terra, mar i aire (normalment per darrere), perquè a alguns els és més fàcil buscar un boc expiatori. Nosaltres hi estem més o menys acostumats, i tot i que també se'ns està acabant la paciència (i potser començarem a rebotar la merda), no deixarem de dir el que pensem i actuarem en conseqüència.
A més, la teva frase em sembla una manera de treure't les puces i estar més enllà del bé i del mal. Quan es pren una opció, encertada o equivocada, cal assumir-ne les conseqüències, entre d'altres que algunes posicions teves poden coincidir amb nosaltres (no sempre és així ni ha estat així), és a dir, amb els i les que, segons tu, tenim urpes.
Ahir no es decidia tant anar a les eleccions o no, sinó si es feia un pas més en camí de fer de la CUP un referent de masses de l'EI. Dels qui volem això (dintre d'aquest grup també hi ha gent que va votar en contra d'anar-hi) depèn que sigui així, independentment que ara no es vagi a les eleccions del 2010.
Si ens recloem en l'àmbit local i diem que tots són iguals, de ben segur que el camí per fer de la CUP aquest referent serà més tortuós i potser no s'hi arriba,ja que deixem el camí lliure als qui, si més no per ara, volen que la CUP sigui un conjunt de candidatures locals sense projecció nacional.
Això no és un debat estèril, sinó que té moltes implicacions organitzatives i polítiques. I n'hi haurà molts en què caldrà prendré una opció o una altra i assumir-ne les responsabilitats.
Afortunadament hem evitat caure en l'oportunisme més infantil i no hem dilapidat el capital i la tasca de molta gent honesta. L'assemblea i el seu resultat, mal els pesi a alguns ha estat un acte de maduresa política.
ResponEliminaSobre el to rabiós que gastes, noi, quin mal perdre, i quanta bilis, quina rebequeria més infantil i immadura, i després anem pretenent donar lliçons.
Juli, per escopir contra la gent de vilafranca, valls, berga, vilanova, ribes, sallent, contra la gent de Barcelona, contra la majoria dels militants que van votar, contra els companys d'endavant i de les organitzacions de l'EI que porten molt temps treballant i donant la cara, t'hauries d'enfilar més amunt d'on ets, perquè estan molt per sobre teu, i ja se sap que passa quan escups amunt
afortunadament, la CUP mica en mica es treu de sobre els paràsits arribistes i les urpes de mediocres i comença a pensar seriosament, pel reforçament del moviment a llarg termini
Si us plau, vull apelar al sentit comú i al respecte mútu. Els ànims están crispats però l'últim comentari que aquí s'ha vist va en una direcció que no hauria de ser correcte.
ResponEliminaNo es pot insultar i acusar als que no pensen igual, acusar-los de paràsis i mediòcres. Si emprenem aquest camí el fantasma de l'escisió i el trencament arribarà i farà estralls, com ja va passar fa uns anys. I llavors ja sabem el que passa.
Perdre? Qui ha perdut? Què s'ha perdut?
ResponEliminaPer mi l'únic que s'ha perdut és una oportunitat (parlo en clau de país i no de partit). Però, en cap cas em considero perdedor de res.
I allò que em preocupa de veritat és haver de treballar en una organització partida en dos meitats i amb organitzacions externes que foten pals a les rodes a la mínima de canvi.
Tallo el tema i per la meva part l'ordre de batalla és clar: retirada tàctica al camp base (Mataró - el Maresme).
Creus que MDT i Endavant són organitzacions externes???...no m´ho puc creure..i Maulets? on tú has militat també és extern?
ResponEliminaSincerament no entenc la postura que té alguna gent sobre el que ha de ser la CUP. La CUP forma part de l´esquerra independentista i no és pot desmarcar de la resta d´agents que la componen, per que la CUP està formada per molta gent que també milita a altres llocs "externs", com MDT,ENDAVANT,CAJEI,ALERTA SOLIDÀRIA,SEPC,MAULETS,ETC...
I ho dic amb tot el respecte cap a la gent que no pensa igual que jo, com és el cas d´en Juli. El que hem de fer és debatre més i no tirar-nos els trastos pel cap que és lo fàcil i el que volen els nostres enemics. No vull ni sentir a parlar d´escissions ni divisions. És evident que hi ha dos maneres d´entendre la CUP, però això no ve d´ara. Parlant s´entén la gent, cap a la unitat popular és cap on hem de caminar.
Bé, ja que dius que hi ha "organitzacions externes que foten pals a les rodes a la mínima de canvi" i bans has parlat de l'MDT i d'Endavant, suposo que et reereixes a les dues, com a mínim.
ResponEliminaPer la part que em toca, m'agradaria que em posessis un exemple en què hem posat pals a les rodes, si és que la meva intepretació és correcta. No es poden fer certes afirmacions gratuïtes i quedar-se tan ample. Insisteixo que cal assumir les opcions presses. Si no ha sortit anar a les eleccions, no és "culpa" dels qui estàvem a favor d'anar-hi. En tot cas, serà que no hem sabut convèncer prou gent i l'altra banda ho tenia més fàcil atiant el fantasma de la divisió, la manca de consens, etc.
Tampoc cal caure en el derrotisme ni n'hi ha per tant. Diumenge es va perdre una oportunitat, però la història continua. Insisteixo que el debat de fons és un altre: o bé la CUP esdevé a la pràctica el refrent de masses de l'EI (cosa qu eja passa en alguns indrets) o bé una entelèquia anomenada front municipalista o per l'estil, que a banda de no existir en cap experiència històrica (no existeixen sectorials municipalistes a cap moviment d'alliberament), es troba subordinada a un model moviment fracassat històricament. Quedant reclòs a la comarca es potencia la segona opció. L'omissió no és mai neutra.
El fet que diumenge la CUP es dividís en dos no és estrany. Només hi havia dues opcions. Això no és dolent si sap conduir bé els debats i acceptar el que digui la majoria (malgrat que s'hi puguin posar peròs a violació dels estatuts qu s'hi va produir, un precedent que ens pot molt de mal en el futur).
Hi ha gent que s'ha cregut la xorrada del consens, que és l'antítesi d'una organització viva, en què hi hagi debat polític. Constantment haurem de prendre decisions que dividiran l'oganització fonamentalment en dos blocs, en dues opcions més o menys majoritàries. També va passar el gener encara que la diferència fos més àmplia. I què?
No podem apel·lar al consens quan la nostra opció no surt endavant en una assemblea. Jo no ho faré, perquè amb això em vull diferenciar de les crides al consens cíniques que veiem sovint.
A més, aquests suposats blocs no són homogenis i veurem realiniaments de tota mena en el futur.
Pel que fa a l'Arquimedes aquest, si no és un provocador, hauria de ser aïllat, expulsat i reclòs en un sanatori mental pel partidaris de no anar a les eleccions diumenge.
Veus com no som tots iguals: no veuràs ningú de l'MDT fent comentaris com aquests contra els que no pensen com nosaltres, aprofitant l'anonimat. Nosaltres les coses les diem a la cara. Per contra, d'atacs tipus Arquímedes als qui no "pensen" com ell, en tenim un arxiu acumulat des de fa anys.