La Consulta per la Independència d'Arenys de Munt ha sacsejat el panorama polític dels Països Catalans i també les reflexions militants sobre qüestions que fins ara no s'havien plantejat de forma oberta, ja que implícitament es pensava que l'assoliment de la independència era quelcom llunyà. L'acceleració del procés d'autodeterminació en una part de la Nació (Catalunya estricta) ha motivat discussions acalorades sobre l'existència de diferents ritmes i la necessitat o no que l'esquerra independentista hi respongui amb una tàctica i una estratègia adequada segons el territori.
En l'última setmana he llegit els articles de dos companys de militància del Sud que han posat en qüestió els paternalismes, els victimismes, els purismes i els dogmes de fe, remarcant la importància de treballar de valent i amb seny perquè, sense haver de renunciar a res substancial, l'esquerra independentista tingui més pes i incidència del que té ara per ara a les comarques valencianes. Fa dies ja vaig advertir que aquest debat cal abordar-lo amb calma i rigor, però és obvi que n'haurem de parlar plegats. Gràcies, doncs, per començar-ho a plantejar:
- Poder popular i construcció nacional des del País Valencià (Natxo Calatayud)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.