Dilluns 19 d'octubre. Treballo fins tard. Ràpid cap a Mataró. Reunió profitosa amb els companys de Terra Verda. Despés, a corre-cuita cap als estudis de Mataró Ràdio a Pla d'En Boet, per enregistrar la tertúlia política que modera en Joan Salicrú i que s'emet a l'endemà.
Comparteixo taula amb Consol Prados (diputada del PSC), Antoni Soy (diputat d'Esquerra), Joan Morell (exalcalde de Pineda de Mar i, actualment, diputat de CiU), Adam Alonso (Nuevas Generaciones - PP) i el company Xavier Serra (ICV-EUiA).
Temes a debat: la reforma de la llei de l'avortament i l'increment d'impostos anunciat pel govern espanyol. En el tinter van quedar temes com l'afer Millet, el premi nobel de la pau concedit a Obama, els canvis en els grans partits polítics catalans i la "fusió" de TVM i Maresme Digital TV.
L'avortament ha ocupat bona part del temps de la tertúlia. M'ha tocat iniciar el debat i he disparat amb una declaració de principis: dret al propi cos, educació sexual i afectiva, deslligar sexualitat i reproducció i posar en evidència el nacionalcatolicisme imperant a Espanya. Per tant, ratificar que volem una societat laica i sense ingerències religioses. La reforma de la llei espanyola de l'avortament en part és comprensible, atès que en els últims anys diversos centres i professionals de la salut han patit processos judicials incomprensibles que han generat una forta indefensió. Penso i així ho he expressat -tot i no ser una opinió compartida per tota l'assemblea de la CUP de Mataró- que no hi hauria d'haver límits en el supòsit que una dona vulgui avortar.
Tot seguit el debat ha girat entorn de l'apujada d'impostos prevista pel govern espanyol de Zapatero. L'expert en economia, el Sr. Soy, ha asseverat que, comparativament amb altres països europeus, l'Estat espanyol té marge per apujar impostos, però ha matisat que en el context de crisi no ho considera oportú, ja que això frena l'economia i el consum... aquesta tesi ha estat avalada sense discussió per CiU i PP. En aquest punt, la meva intervenció ha estat en el sentit d'afirmar la necessitat d'apostar per una fiscalitat progressiva, però més enllà de si els impostos pugen més o menys, m'he centrat en destacar la importància del dèficit fiscal que patim, assenyalant que el veritable debat està en determinar a qui pertanyen els impostos dels catalans i les catalanes. El dèficit fiscal (22.000 milions d'euros el 2008 - 3.000 euros/habitant) està col·lapsant l'estat del benestar català: sanitat, educació, pensions, infraestructures, etc. Les cares i les respostes d'alguns dels contertulis han estat simptomàtiques del fracàs de l'autonomisme.
Comparteixo taula amb Consol Prados (diputada del PSC), Antoni Soy (diputat d'Esquerra), Joan Morell (exalcalde de Pineda de Mar i, actualment, diputat de CiU), Adam Alonso (Nuevas Generaciones - PP) i el company Xavier Serra (ICV-EUiA).
Temes a debat: la reforma de la llei de l'avortament i l'increment d'impostos anunciat pel govern espanyol. En el tinter van quedar temes com l'afer Millet, el premi nobel de la pau concedit a Obama, els canvis en els grans partits polítics catalans i la "fusió" de TVM i Maresme Digital TV.
L'avortament ha ocupat bona part del temps de la tertúlia. M'ha tocat iniciar el debat i he disparat amb una declaració de principis: dret al propi cos, educació sexual i afectiva, deslligar sexualitat i reproducció i posar en evidència el nacionalcatolicisme imperant a Espanya. Per tant, ratificar que volem una societat laica i sense ingerències religioses. La reforma de la llei espanyola de l'avortament en part és comprensible, atès que en els últims anys diversos centres i professionals de la salut han patit processos judicials incomprensibles que han generat una forta indefensió. Penso i així ho he expressat -tot i no ser una opinió compartida per tota l'assemblea de la CUP de Mataró- que no hi hauria d'haver límits en el supòsit que una dona vulgui avortar.
Tot seguit el debat ha girat entorn de l'apujada d'impostos prevista pel govern espanyol de Zapatero. L'expert en economia, el Sr. Soy, ha asseverat que, comparativament amb altres països europeus, l'Estat espanyol té marge per apujar impostos, però ha matisat que en el context de crisi no ho considera oportú, ja que això frena l'economia i el consum... aquesta tesi ha estat avalada sense discussió per CiU i PP. En aquest punt, la meva intervenció ha estat en el sentit d'afirmar la necessitat d'apostar per una fiscalitat progressiva, però més enllà de si els impostos pugen més o menys, m'he centrat en destacar la importància del dèficit fiscal que patim, assenyalant que el veritable debat està en determinar a qui pertanyen els impostos dels catalans i les catalanes. El dèficit fiscal (22.000 milions d'euros el 2008 - 3.000 euros/habitant) està col·lapsant l'estat del benestar català: sanitat, educació, pensions, infraestructures, etc. Les cares i les respostes d'alguns dels contertulis han estat simptomàtiques del fracàs de l'autonomisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.