Aminatu Haidar i la hipocresia espanyola

Dissabte 5 de desembre la Sra. De la Vega, vicepresidenta del govern espanyol, va parlar sobre el conflicte diplomàtic amb el Marroc arran del cas de l'activista saharauí Aminatu Haidar, que fa una colla de dies que va estripar el passport marroquí i va iniciar una vaga de fam a l'aeroport de Lanzarote (Illes Canàries). La vicepresidenta espanyola va dir que la solució del conflicte al Sàhara Occidental s'assoliria "respetando el derecho el derecho a la libre determinación del pueblo saharaui en el marco de las resoluciones y de las disposiciones de Naciones Unidas".

Les seves paraules em van deixar glaçat. Com pot ser que algú que no fa ni tres mesos negava rotundament del dret d'autodeterminació ara es despengi amb unes delcaracions d'aquest tipus?

Malauradament, no és cap mutació sobtada. De la Vega practica la hipocresia retòrica, pròpia de bona part dels pseudoprogres espanyols, que amb el tema del Sàhara Occidental tenen una espina clavada per la seva incapacitat congènita alhora de reconèixer i resoldre democràticament els drets nacionals dels pobles que han oprimit o continuen oprimint. L'actitud del Sr. Moratinos, ministre espanyol d'afers exteriors, també es reveladora: d'una banda recorre al paternalisme envers el poble saharauí, però a l'hora de la veritat exigeix a Haidar que deposi la vaga de fam i l'amenaça amb l'alimentació forçosa.

 

Cal tenir en compte que l'Estat espanyol mai ha reconegut l'existència de la República Àrab Saharauí Democràtica (RASD) i que les empreses espanyoles són un dels principals proveïdors d'armament i teconologia militar de l'exèrcit d'ocupació del Marroc. Paral·lelament, la UE se'n renta les mans, dient que el cas de  és una simple qüestió bilateral hispano-marroquí... Per tant, és fàcil copsar la inquietud que causa el ressò mediàtic assolit per una dona conseqüent i valenta: Aminatu Haidar.