Canvi de cares, no pas de model

Tindrem noves cares al capdavant del govern municipal, però el model de ciutat continuarà sent el mateix. Els programes de CiU i PSC són tan semblants que fan fàstic... si no fos que s'odien a mort entre ells, ja tindrien el pacte lligat. 

A CiU diuen que governan en solitari; però aquest gest de valentia política (només tenen 8 dels 14 vots necessaris per aprovar el pressupost) només se sosté si pacten uns acords de mínims amb el 5 regidors del PP i compten aconseguir, eventualment, algun dels vots dels 3 regidors de la PXC. No seria gens estrany, però la seva centralitat i el seu ordre polític (i econòmic!) només pot venir de la mà d'una sociovergència, però abans caldrà que el PSC faci net i es mengi part del seu orgull, si és que volen menjar una part del pastís. Si s'enroca i juga a la contra de CiU, el PSC, com a estructura de partit, té molt a perdre ja que, tard o d'hora, molta de la seva gent passarà gana i desertarà. Això explica el canvi de tàctica del PSC, que en pocs dies ha passat de la prepotència a la manyagueria.

Des de la CUP tenim clar que canviaran les cares, que tindrem un govern municipal liderat pels convergents, que jugaran a la puta i a la ramoneta perquè no els queda més remei. Ara bé, el mínim que cal exigir al futur alcalde, Sr. Mora, és que sigui més dialogant, que retalli per dalt i no per baix (menys càrrecs de confiança i menys clientelismes!) i, sobretot, que no incorri en les mesquineses del Sr. Baron, que ha tancat el seu mandat dient mentides i atacant deliberadament a la CUP i la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt per haver defensat el patrimoni arquitectònic de la ciutat (des de quan és delicte recórrer a la Justícia en un país democràtic?!). 

Finalment, un advertiment: la CUP no amagarem el cap sota l'ala ni davant dels espanyolistes del PP, ni davant dels xenòfobs de la PXC, ni tampoc, davant dels discursos neoliberals de CiU i PSC. No farem partidisme ni populisme barat i combatrem els seus arguments dia rere dia, ple rere ple i a peu de carrer. Si algú no ha de sortir a la foto i si algú ha de fotre el camp, han de ser ells i no pas nosaltres, però abans cal fer molta feina perquè ara mateix, per vergonya nostra, representen una part molt important de l'electorat mataroní.

Mentrestant, seguirem fidels a la utopia!