Participació ciutadana: amb CiU tot continua igual de malament!

La reunió del Consell de Ciutat de Mataró, celebrada el 19 de desembre, havia de servir per fer la valoració de les propostes pel PAM2012; però, en canvi, va servir per evidenciar el fracàs de la participació ciutadana.

Ara mateix estem davant la incògnita del model participatiu promès per CiU. Diuen que volen revisar el model vigent, però de moment la dinàmica ha estat la mateixa que portava el PSC. Cal preguntar fins a quin punt podem donar per bona aquesta promesa? Ja cal que s’espavilin perquè de moment la FAVM (absent en el Consell de Ciutat) ja la tenen de cul i amb la mosca al nas!

El Consell de Ciutat va posar de manifest aquestes contradiccions. El teatre dels polítics, amb la desfilada dels regidors i les regidores del govern fent de vedettes no va colar i va quedar clar, tal com va denunciar la CUP, que no es poden fixar les prioritats del PAM sense un debat previ a cadascun dels consells territorials i sectorials.

El govern municipal va presentar un document valoratiu de les propostes plantejades pels diversos consells. Moltes de les actuacions van ser acceptades amb un SÍ que més aviat semblava un brindis al sol, amb els “ja ho fem” d’autocomplaença de sempre. Però aquestes propostes suposadament acceptades s’inclouen dins àmbits d’actuació molt genèrics que no recullen els nivells de concreció demanats pels consells territorials i sectorials.

Hi ha acceptacions parcials, que suposem que es plantegen a mitges per no haver de dir que no; per exemple, només cal veure la propostes referents a la millora de l’educació al barri de Cerdanyola, quan abans de tot potser caldria que els senyors i senyores del govern que ens expliquessin com s’ho pensen fer, tenint en compte que hi ha l’Escola Marta Mata que el curs vinent ja no hi cabran i també la situació del Coromines o de l’IES que farà falta d’aquí 2 anys?

Com hem d’interpretar el SÍ parcial a la proposta del consell de convivència de crear una Zona Escolar única? A qui beneficia això sinó a les privades concertades? Des de la CUP no compartim aquest criteri i apostem per millorar el sistema actual de zonificació i garantir el criteri de la proximitat. Si el problema són els guetos, no ho resoldrem pas a les escoles sinó amb polítiques socials i d’habitatge públic molt més eficaces.

Seguint en el capítol d’educació, si bé és cert que caldria revisar i millorar l’actual funcionament dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), ens preocupa que es digui no a l’ampliació de l’oferta d’aquest recurs important per a plantar cara al índexs del 25% de fracàs escolar. 

El govern, amb l’excusa de la disponibilitat pressupostària, també va deixar un grapat de propostes “a estudi”, amb la vana pretensió que els membres del Consell de Ciutat, sense possibilitat de consultar els respectius consells i entitats, les prioritzessin.

Hem observat que, per norma  s’accepten totes les peticions d’estudi i de bona voluntat i, en canvi, es deixen a l’aire les peticions d’ampliació de serveis i infraestructures municipals que requereixen un compromís de despesa; un cas evident el trobem en les distintes propostes que fa el Consell de Benestar Social i Gent Gran o la petició de Consell de Convivència que fa el barri de Rocafonda en el sentit d’aplicar programes socials previstos a la Llei de Barris.

Quant a la mobilitat destaca la negativa a ampliar els serveis de Mataró Bus cap al Tecncampus i els polígons. Incomprensiblement, es rebutja l’adequació dels accessos al TCM per a vianants. Alhora es deixa “en estudi” les propostes òbvies i necessàries com són els dels aparcaments de bicis segurs i l’ampliació dels carrils bicis existents.

Amb aquest projecte de PAM, des de la CUP alertem del perill que representa la inclusió  d’una proposta d’impuls de l’ecoturisme i activitat hotelera a les Cinc Sènies, feta pel  Consell de l’IMPEM, perquè pot ser una excusa disfressada de color verd per afavorir els propietaris absentistes d’una zona que el que cal és desenvolupar-la com a espai agrari.

També destaquem la nostra estranyesa per l’acceptació de totes les propostes del Consell d’Igualtat d’oportunitats, quan sabem que les mancances i sol·licituds que es plantegen es van repetint any rere any. Entenem que caldria exigir el compliment dels compromisos i ser més ambicioses en aquest àmbit.

Quant a infraestructures, ens agradaria veure més concreció (on volen ubicar l’equipament polivalent per a actes de grans dimensions? serà cobert o tancat?) i també ens agradaria més voluntat d’optimitzar els recursos existents, per exemple pel que fa a biblioteques i sales d’estudi, que senzillament es podria començar a fer realitat fent més difusió de Pla Educatiu d’Entorn que ja contempla l’obertura de biblioteques i sales d’Instituts i escoles.

Finalment, veiem com a molt simptomàtic les negatives a les propostes juvenils de disposar d’espais autogestionats i de programes d’oci alternatiu. Per aquí no anem bé.

En resum, el Consell de Ciutat ha evidenciat que no n’hi ha prou amb bones paraules i que el govern de CiU, si no vol acabar perpetuant el model del PSC i fent bons els seus predecessors, s’haurà arremangar i modificar els mecanismes participatius obsolets.