Col·lapse pressupostari de l'Ajuntament de Mataró: fi d'etapa?

L'Audiència Pública del PAM i Pressupost Municipal de 2012 celebrada dilluns 16 de gener fou atípica i, malgrat la claca, no va ser gens participativa. El missatge monàstic de resignació del govern municipal va impregnar la sessió. L'alcalde, Joan Mora, va flagel•lar els assistents reconeixent que ni tan sols podran complir amb el pressupost aprovat inicialment fa uns dies, perquè el govern espanyol va aprovar el passat 30 de desembre un paquet de mesures de contenció que interfereixen en l'autonomia dels municipis i que impedeixen que els ajuntaments amb un deute superior al 75% (Mataró està endeutat al 110%) puguin endeutar-se més. Aquesta circumstància afecta de ple als 11 Milions€ previstos en el capítol d'inversions (més de 5 dels quals anaven destinats a el venciments immediats del deute de PUMSA) i que ara no estaran disponibles perquè l'Ajuntament no podrà concertar noves operacions de crèdit.

Lluny de qualsevol lògica, l'increment de la recaptació derivat de l'augment del 32% de l'IBI (+5,4M€) no repercutirà en millores per a la ciutat sinó que anirà a pagar el deute contret. No en va, Mataró paga 27.000 €/dia en concepte d'interessos; és a dir, cada ciutadà paga diàriament més de 21 cèntims al dia a les entitats financeres! L'alcalde, sense detallar, anuncià que aquesta situació afectarà el funcionament normal de l'Ajuntament i als serveis que es presten; demanà la col•laboració de la ciutadania ("que s'haurà d'acostumar a no esperar res de l'Ajuntament"), però en canvi advertí que el deute amb la banca és sagrat i que no pensava plantar cara a les entitats usureres... (tota una declaració de principis, vaja!). També exposà la davallada d'ingressos i els impagaments per part de les administracions superiors (Estat espanyol i Generalitat) i sentencià: 1) haurem de renegociar el deute financer contret en condicions molt desfavorables, 2) si es necessiten diners haurem  "si necessitem diners  els haurem de treure de la despesa corrent". Per tant, l'escenari que tenim al davant està molt clar: pagarem més, tindrem menys serveis i comença la retallada de debò en l'àmbit local. 

Mentrestant, l'exalcalde Baron, assegut en un extrem de la sala, feia palès el seu nerviosisme. De poc va servir que "els seus" mobilitzessin la clientela en l'acte de l'Audiència, perquè a la caixa municipal no hi ha ni un clau i les seves promeses s'han evaporat! Entre bastidors, tot i haver votat a favor del pressupost, es queixava del fet que la CUP no fotéssim canya a CiU! Més tard, a l'enregistrament de la tertúlia política de Mataró Ràdio, emesa el 17 de gener, la representant del PSC va tenir la barra d'insinuar que l'alta xifra d'atur registrat (21%) s'explica pel retard de l'arribada del Corte Inglés; igualment, el representant d'ICV festejava l'arribada del Corte Inglés, dient que permetrà eixugar part del deute de PUMSA... santa innocència! A l'espera de contrastar la propaganda oficial amb un estudi rigorós de l'impacte en llocs de treball (creats i perduts) i sobre la qualitat de l'ocupació que generi aquesta gran superfície comercial, el que resulta obvi és que no podem esperar un miracles econòmic i que la situació exposada en el pressupost municipal ens obliga a preparar una resposta ciutadana i a treballar per crear noves estructures i un nou model de ciutat deslligat de les entitats financeres i de la dependència envers l'Estat espanyol.     

(Foto: E.S. / Mataró Ràdio)

Ir a descargar

Participació ciutadana: amb CiU tot continua igual de malament!

La reunió del Consell de Ciutat de Mataró, celebrada el 19 de desembre, havia de servir per fer la valoració de les propostes pel PAM2012; però, en canvi, va servir per evidenciar el fracàs de la participació ciutadana.

Ara mateix estem davant la incògnita del model participatiu promès per CiU. Diuen que volen revisar el model vigent, però de moment la dinàmica ha estat la mateixa que portava el PSC. Cal preguntar fins a quin punt podem donar per bona aquesta promesa? Ja cal que s’espavilin perquè de moment la FAVM (absent en el Consell de Ciutat) ja la tenen de cul i amb la mosca al nas!

El Consell de Ciutat va posar de manifest aquestes contradiccions. El teatre dels polítics, amb la desfilada dels regidors i les regidores del govern fent de vedettes no va colar i va quedar clar, tal com va denunciar la CUP, que no es poden fixar les prioritats del PAM sense un debat previ a cadascun dels consells territorials i sectorials.

El govern municipal va presentar un document valoratiu de les propostes plantejades pels diversos consells. Moltes de les actuacions van ser acceptades amb un SÍ que més aviat semblava un brindis al sol, amb els “ja ho fem” d’autocomplaença de sempre. Però aquestes propostes suposadament acceptades s’inclouen dins àmbits d’actuació molt genèrics que no recullen els nivells de concreció demanats pels consells territorials i sectorials.

Hi ha acceptacions parcials, que suposem que es plantegen a mitges per no haver de dir que no; per exemple, només cal veure la propostes referents a la millora de l’educació al barri de Cerdanyola, quan abans de tot potser caldria que els senyors i senyores del govern que ens expliquessin com s’ho pensen fer, tenint en compte que hi ha l’Escola Marta Mata que el curs vinent ja no hi cabran i també la situació del Coromines o de l’IES que farà falta d’aquí 2 anys?

Com hem d’interpretar el SÍ parcial a la proposta del consell de convivència de crear una Zona Escolar única? A qui beneficia això sinó a les privades concertades? Des de la CUP no compartim aquest criteri i apostem per millorar el sistema actual de zonificació i garantir el criteri de la proximitat. Si el problema són els guetos, no ho resoldrem pas a les escoles sinó amb polítiques socials i d’habitatge públic molt més eficaces.

Seguint en el capítol d’educació, si bé és cert que caldria revisar i millorar l’actual funcionament dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), ens preocupa que es digui no a l’ampliació de l’oferta d’aquest recurs important per a plantar cara al índexs del 25% de fracàs escolar. 

El govern, amb l’excusa de la disponibilitat pressupostària, també va deixar un grapat de propostes “a estudi”, amb la vana pretensió que els membres del Consell de Ciutat, sense possibilitat de consultar els respectius consells i entitats, les prioritzessin.

Hem observat que, per norma  s’accepten totes les peticions d’estudi i de bona voluntat i, en canvi, es deixen a l’aire les peticions d’ampliació de serveis i infraestructures municipals que requereixen un compromís de despesa; un cas evident el trobem en les distintes propostes que fa el Consell de Benestar Social i Gent Gran o la petició de Consell de Convivència que fa el barri de Rocafonda en el sentit d’aplicar programes socials previstos a la Llei de Barris.

Quant a la mobilitat destaca la negativa a ampliar els serveis de Mataró Bus cap al Tecncampus i els polígons. Incomprensiblement, es rebutja l’adequació dels accessos al TCM per a vianants. Alhora es deixa “en estudi” les propostes òbvies i necessàries com són els dels aparcaments de bicis segurs i l’ampliació dels carrils bicis existents.

Amb aquest projecte de PAM, des de la CUP alertem del perill que representa la inclusió  d’una proposta d’impuls de l’ecoturisme i activitat hotelera a les Cinc Sènies, feta pel  Consell de l’IMPEM, perquè pot ser una excusa disfressada de color verd per afavorir els propietaris absentistes d’una zona que el que cal és desenvolupar-la com a espai agrari.

També destaquem la nostra estranyesa per l’acceptació de totes les propostes del Consell d’Igualtat d’oportunitats, quan sabem que les mancances i sol·licituds que es plantegen es van repetint any rere any. Entenem que caldria exigir el compliment dels compromisos i ser més ambicioses en aquest àmbit.

Quant a infraestructures, ens agradaria veure més concreció (on volen ubicar l’equipament polivalent per a actes de grans dimensions? serà cobert o tancat?) i també ens agradaria més voluntat d’optimitzar els recursos existents, per exemple pel que fa a biblioteques i sales d’estudi, que senzillament es podria començar a fer realitat fent més difusió de Pla Educatiu d’Entorn que ja contempla l’obertura de biblioteques i sales d’Instituts i escoles.

Finalment, veiem com a molt simptomàtic les negatives a les propostes juvenils de disposar d’espais autogestionats i de programes d’oci alternatiu. Per aquí no anem bé.

En resum, el Consell de Ciutat ha evidenciat que no n’hi ha prou amb bones paraules i que el govern de CiU, si no vol acabar perpetuant el model del PSC i fent bons els seus predecessors, s’haurà arremangar i modificar els mecanismes participatius obsolets.

Tertúlia política sobre els sous i els càrrecs polítics de confiança

Dilluns 18 de juliol vaig participar en representació de la CUP en l'enregistrament mensual de la Tertúlia Política de Mataró Ràdio moderada per la periodista Eli Solsona i centrada en la valoració del ple del cartipàs. He compartit la taula amb Joaquim Fernàndez (CiU), Ivan Pera (PSC), Josep Maria Lora (PxC) i Miquel Canal (ICV).

Vaig apuntar que tenim un cartipàs aprovat amb una vocació continuista, que posa de manifest que amb CiU no hi hagut ni hi haurà cap canvi substancial perquè es limita a perpetuar el model d'organització i de participació del tripartit. Aquest és un model esgotat i seria una llàstima que CiU s'atrinxerés en l'autisme com ho va fer el govern de Baron, 

El cartipàs manté els privilegis a polítics i càrrecs de confiança. Es pretén implantar un model gerencial en la gestió de l'Ajuntament, talment com si es tractés d'una empresa privada (!). I tampoc no s'ha aclarit què passarà amb els serveis públics municipals gestionats de de l'IME, IMAC i Institut d'Esports, la qual cosa fa témer que puguin patir una futura externalització.

En el ple del cartipàs es va evidenciar un pacte, escrit o no, però ben real entre CiU i PP, que també va comptar amb suports puntuals de PxC. Paral·lelament, el PSC ha jugat les seves cartes per pressionar CiU i forçar una entesa en millors condicions, que per força i per afinitat programàtica no trigarà pas massa a visualitzar-se; de fet és previsible que dilluns 25 de juliol, en el ple extraordinari convocat per Mora, després d'uns dies d'haver escenificat un estia i arronsa, el PSC doni llum verda als 6 càrrecs de confiança que van quedar supesos. Particularment tinc la certesa que la sociovergència farà via, sobretot en molts dels projectes urbanístics antisocials, el primer dels quals és, indiscutiblement, l'afer Can Fàbregas, que Mora -ara que mana- s'afanya a "solucionar" en benefici dels interessos del Corte Inglés, obviant que encara no s'han resolt els conteciosos administratius pendents i contradient el seu compromís de quan estava a l'oposició de preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquest afer no serà l'únic que els unirà, de fet amb l'operació especulativa d'ampliació del Port no hi ha cap dubte de què s'entendran força bé.

Vist el plantejament que fa el PSC, el paper d'ICV és trist i contradictori, perquè no sols no van mantenir la coherència amb la intenció de vot anunciada sinó que van demostrar un altre cop que van a remolc del PSC.

L'enfocament i la posició de la CUP va facilitar l'aprovació de tots els aspectes referents al funcionament ordinari de l'Ajuntament amb una abstenció, però en canvi, tal com ja va acordar l'Assemblea Oberta de la CUP, es va votar en contra de l'aprovació dels sous dels regidors i de la implantació dels càrrecs de confiança. 

Pel que fa a les retribucions proposades i finalment aprovades, cal remarcar que són excessives (si teniu dubtes aquí podeu consultar la relació de sous) i representen 6 vegades el SMI en el cas de l'Alcalde i 3,6 en el cas dels regidors-portaveu de l'oposició a dedicació parcial (cas de Xavier Safont-Tria). La realitat d'aquests sous no s'ajusta gens ni mica al context de crisi que patim a la ciutat i, sense demagògies populistes, des de la CUP pensem que hauria estat tot un gest aplicar una rebaixa de sous, tal com han fet els nostres alcaldes a Navàs, Celrà, Viladamat i Arenys de Munt. Simptomàticament, en la votació dels sous la CUP va ser l'única força que hi va votar en contra i, d'altra banda, abans del Ple i gràcies al comunicat públic en què exposàvem el nostre rebuig al cartipàs, vàrem impedir -modèstia a part- que els membres del govern municipal de CiU s'apugessin els sous, tal com ho tenien previst.

En relació als càrrecs polítics de confiança, vaig explicar que aquest model de funcionament no el compartim i que en comptes d'anomenar a dit gent afí amb sous astronòmics (i aquí, pel que apunten les propostes de CiU, encara em vaig quedar curt, perquè ara mateix s'estan plantejant remuneracions que oscil·len entre els 68.000 i els 89.000 euros!) nosaltres pensem que fóra més adient i econòmic confiar en l'experiència contrastada dels tècnics de l'Ajuntament.

També vaig incidir en el plantejament dels consells de participació, les funcions dels quals no es debatien en el Ple de Cartipàs, però que en la delegació de competències a l'Alcalde hom podia sobrentendre que des de CiU pensen mantenir-los si fa no fa igual d'inoperants i amb la mateixa estructura que els va concebre el PSC. Malgrat les bones paraules de Joaquim Fernàndez (responsable de participació) si aquesta tendència no s'inverteix les expectatives de canvi i de participació real de la ciutadania quedaran molt tocades.

Finalment, vaig advertir a CiU sobre les males companyies de PP i PxC: si van de bracet amb la xenofòbia i l'espanyolisme el seu projecte de país i de ciutat queda anul·lat.

Audiència Pública 2011: cases sense gent i escoles abonyegades

L'Audiència Pública de Mataró, és l'únic dia de l'any en què qualsevol ciutadà pot interpel·lar directament l'Alcalde i fer-li propostes, que es recullen en forma d'al·legació al PAM i que poden ser estimades o bé desetimades segons convingui al govern municipal. Aquest model de participació, no sols no és vinculant sinó que esdevé una simulacre de participació ciutadana que no permet un aprofundiment democràtic real ni, és clar, tampoc es planteja la possibilitat d'implantar un model de pressupostos participatius.

Sigui com sigui, dimarts 18 de gener s'ha fet la presentació del Programa d'Actuació Municipal (PAM) i el Pressupost per a l'any 2011 en Audiència Pública. 

La sala del Centre Cívic de Pla d'en Boet era plena. Bàsicament, hi havia gent que participa als consells sectorials i territorials, regidors i regidores, dinamitzadors i, significativament, molts pilotes del govern...

He intervingut com a membre de la CUP, he pensat que calia ser realista i demanar l'impossible, tot recordant els discursos brillants del malaguanyat Fernàndez, que mai es va tallar un pèl.

Primer. He proposat que Prohabitatge s'arremangui i faci un estudi com déu mana per conèixer la xifra exacta d'habitatges desocupats per tal de plantejar mesures fiscals que faciltin que aquests espais en desús passin a ser llogats. 

La resposta de l'Alcalde: no podem saber quan està desocupat un habitatge i l'Ajuntament no té mecanisme legals per sancionar via fiscal (IBI). 

Penso que la resposta és decebedora i simptomàtica de la manca de voluntat política existent per donar respostes al greu problema existent a Mataró perquè es garanteixi l'accés a l'habitatge d'una part important de la població.

Segon. Davant la mala notícia que 9 escoles públiques de Mataró hauran d'apretar-se i assumir una línia més de P-3 (és a dir 3 línies) i que s'ha presentat com una mesura transitòria ocasionada per un creixement demogràfic puntual, he exposat que aquest fet sembla atribuïble a una mala planificació del mapa escolar de Mataró, que ateses les circumstàncies no s'entén el tancament de l'escola pública Menéndez Pelayo i que esperava que planifquessin bé la resta d'etapes, pensant en les necessitats futures a secundària.

La resposta de l'Alcalde: estem davant d'un bony demogràfic i ens l'hem d'empassar... el mapa escolar és perfecte i totes les necessitats estan previstes i ben planificades. Amén! 

Sortint a l'Audiència, la regidora de l'IME ha tingut l'amabilitat de voler parlar amb mi i m'ha dit que tot "és molt més complicat del que ens pensem" i que les previsions de futur estan ben plantejades. 

Em pregunto: com pot ser que uns polítics que es diuen d'esquerres permetin que les nostres escoles públiques i els seus projectes pedagògics innovadors acabin abonyegats? M'ha vingut al cap el pati minúscul de l'escola dels meus fills i he pensat... "Ai, que patirem!".

Transparència? Participació? Treball digne?

El passat 10 de novembre es va reunir el Consell de Ciutat. Es va presentar un document de prioritats del govern municipal de Mataró (PSOE - ICV - ERC) de cara a l'any 2011, resumint l'estat de la ciutat (on hi destca la xifra de 12.456 persones desocupades, és a dir una taxa d'atur del 19,10 %) i aportant dades relatives al Marc Pressupostari (marcat per un fort descens dels ingressos, passem d'un pressupost de 122,36 milions d'euros del 2010 a una estimació de 111,85 per al 2011).

La primera gran incògnita és saber com es pensa mantenir la inversió si paral·lelament se'ns anuncia que hi haurà una dràstica contenció pressupostària. Aquest enigma no va ser desvetllat per les autoritats i tècnics presents a la sala.

En el segon torn d'intervencions vaig plantejar com és possible, tenint en compte que el nostre ajuntament es vanta de ser dels més transparents, que el document del marc pressupostari no reflecteixi i desglossi l'endeutament municipal. Seria molt interessant que de cara a l'elaboració del pressupost sabéssim què és el que realment queda per pagar, és a dir, posar llum i aclarir quin és el volum de la hipoteca que ha de pagar la ciutadania. 

L'alcalde transparent respon: busca't la vida pel web municipal i potser trobaràs la informació que demanes...

Vaig lamentar que el fet que es torni a aparcar la possibilitat d'impulsar uns pressupostos participatius i també vaig posar en qüestió el model de particpació vigent esmentant la situació generalitzada de deserció i desmembrament dels diversos consells de participació.

L'alcalde respon: pressupostos participatius? aquí no hem vingut a parlar d'això (és a dir, que no toca).

A continuació, una tècnica del Servei d'Ocupació de Mataró va presentar un power point monogràfic sobre les accions dutes a terme en matèria d'ocupació, centrades en la millora de l'ocupabilitat (a través del SOC), la competitvitat (diversificació de l'economia mataronina) i la dinamització (promoció del comerç).

Vaig tornar a intervenir, aquest cop per fer una observació relativa als 499 llocs de treball creats amb els Plans d'Ocupació des del mes de juny i que van ser presentats com si això fos una gran fita. En realitat el recurs als Plans d'Ocupació implica una mala pràctica del nostre ajuntament, una manca de responsabilitat social denunciada amb anterioritat per la CUP, ja que s'estan cobrint llocs de treball per atendre serveis estructurals fent servir la precarietat dels Plans d'Ocupació, atès que els treballadors que s'hi acullen cobren la meitat del que està establert per conveni, realitzen la mateixa feina i al cap de sis mesos tornen a l'atur.

Resposta de l'alcalde: No tenim recursos i no es pot cobrir la diferència salarial i a més a més aquesta equiparació està prohibida perquè així ho van pactar els sindicats majoritaris (entenc que es referia a CCOO i UGT, amb la qual cosa vaig pensar que és una sort estar afiliat a un sindicat nacional i de classe!).

Participació ciutadana a Mataró: cal fer un reset

L'autisme del Govern municipal de Mataró (format per PSC, ICV-EUiA i Esquerra) ha arribat al seu extrem. Dimarts 12 de gener, a l'Audiència Pública del PAM-Pressupost 2010 s'han quedat sols: només hi havia els tècnics i els polítics! On era la ciutadania? Si el senyor Baron en comptes de fer el paperina a Copenhagen escoltés una mica més a la gent, a les entitats compromeses de Mataró i no als falsos aduladors del seu partit, probablement, ara no es trobaria tan sol a la ciutat que governa.

Com a representant de la CUP a la permanent del Consell de Ciutat, ja fa temps  que considero que cal replantejar radicalment l'actual model de participació ciutadana, perquè està fortament controlat i obstaculitzat pels polítics, perquè hi ha molta reunioneta inútil, molt de paperam, molts power point i molta propaganda barata i el resultat queda al descobert: participació zero. Tenint en compte els diners que es destinen a l'oficina de Participació Ciutadana i que estem parlant d'una ciutat de 120.000 habitants, penso que el regidor d'aquesta àrea, senyor Carlos Fernández, hauria d'admetre que s'han equivocat i dimitir. Altrament, la situació seguirà emptjorant fins a l'absurd d'invocar a una participació ciutadana sense la concurrència de la ciutadania.
 

 

La participació ciutadana als plens municipals

L'últim Ple municipal de l'Ajuntament de Mataró va començar a les set de la tarda i es va acabar a les tres de la matinada de l'endemà. Molts dels veïns i les veïnes que van acudir a la sessió plenària per manifestar llurs punts de vista van haver de fer cua i eren "filtrats" per agents de la policia municipal i alguns, tips d'esperar, fins i tot van renunciar a prendre la paraula davant l'eternització dels debats polítics, molts dels quals feien referència a temes que escapen de l'àmbit competencial municipal. L'únic regidor de la CUP, sobre el qual recau tota la tasca institucional, també va acusar el cansament i va acabar demanant per escrit la resposta a una pregunta rellevant a l'entorn del tancaments dels tallers tèxtils regentats per ciutadans d'origen xinès (suposo que l'alcalde va respirar i deuria pensar "mira, ja tinc carnassa per a la premsa"...). El fet, però, és que aquesta situació fa molt de temps que es repeteix i la gent que vol participar acaba cansada i indignada, la premsa local que cobreix la informació treballa sense esma i, fins i tot,  els propis regidors/es n'estan fins al capdamunt.

Cal limitar el temps dels Plens? Potser sí, però cal ser curosos ja que hi pot haver la temptació antidemocràtica de limitar el temps d'intevencions en funció de la representació i, per tant, una  mesura d'aquest caient  podria acabar convertint-se en un mecanisme per a silenciar la veu incòmoda de l'únic regidor de la CUP.

També existeix la possibilitat de fer dos Plens mensuals en comptes d'un de sol, de manera que en un es tractarien temes d'odre intern (despatxos i dictàmens) i en l'altre es dedicaria a control de govern i declaracions institucionals. Ara bé,  una proposta d'aquest tipus és difícil que prosperi, perquè segons la perspectiva de l'Alcalde "falsejaria el caràcter d'òrgan decisori del Ple".

Alternativament, la FAVM proposa una modificació puntual del ROM per introduir un punt de l'ordre del dia destinat a "intervencions d'entitats que han demanat la paraula al Ple". Ara bé, si toquem el ROM, potser caldria pensar en millorar molts altres aspectes de la participació ciutadana (ara no hi entraré en detall, però em ve al cap el fet humiliant que els regidors no estiguin obligats a respondre a les entitats i persones que intervenen al Ple). Malgrat tot, la proposta de la FAVM és, ateses les actuals circumstàncies, la solució més assenyada per afavorir la participació ciutadana, la qual és, sense dubte, l'element que dóna més vida i sentit als plens municipals.

Cal consultar a la ciutadania!

El 13 de juliol es va celebrar una sessió del Consell de Ciutat de Mataró, extraordinària i ampliada a totes les persones que integren els consells de participació (territorials i sectorials). La concurrència (unes 100 persones), degudament orientada per un document marc del Govern municipal i per uns "dinamitzadors", va elaborar un llistat de propostes d'actuació prioritàries de cara a l'elaboració del Pla d'Actuació Municipal de 2010.

Curiosament, els eixos de prioritats marcats pels quatre grups que es van formar aquell dia, coincidiren amb les prioritats del Govern (quina casualitat, oi?).

Ara bé, el nivell de concreció de les propostes va resultar molt precari i difús. Per tant, això posa en evidència que amb una sola sessió d'aquest tipus no n'hi ha prou. Però això sembla que no importi gaire... de fet, el Govern municipal ja en té prou per complir l'expedient i omplir-se la boca de la "participació ciutadana". Així doncs, aviat hauran pastat la proposta inicial del PAM que, igual que en els últims anys, escenificarà un procés participatiu molt limitat i gens estimulant per al conjunt de la ciutadania.

Per millorar l'actual model de participació ciutadana de Mataró cal voluntat política. I, malgrat l'actual predomini de les tesis de "participació controlada", cal seguir fent forat i exigir un aprofundiment democràtic dels canals d'expressió i participació, sobretot, en l'aspecte  més cabdal de la gestió local: l'aprovació del PAM-Pressuposts.

Davant d'aquesta realitat, hem pensat, i així ho vaig traslladar a la darrera reunió de la permanent del Consell de Ciutat, que és important demanar l'opinió a la ciutadania, per tal que pugui assenyalar quines de les propostes d'actuació fetes des dels consells considera que són més prioritàries. Tal i com proposem des de la CUP, caldria organitzar anualment una consulta ciutadana, oberta a totes les persones majors de 16 anys residents a Mataró, per tal que puguin seleccionar aquelles propostes d'actuació prioritzades en el Consell de Ciutat que considerin que són preferents (naturalment, caldria acotar el llistat d'actuacions a seleccionar i el temps de durada de la votació). Pensem, que aquest simple gest pot contribuir a democratitzar molt un sistema participatiu que, recordem-ho,  no només no és vinculant sinó que no engresca ni al més bo dels samaritans.

[13-S] Tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya tornarà a demostrar que l'autonomisme és una enganyifa ordida pels poders fàctics amb la intenció de mantenir la "unidad de España" i eliminar la sobirania del poble català. Conscients d'aquest perill, els caps visibles del regionalisme català s'han afanyat a tocar a sometent i proposen una manifestació massiva per salvar les aparences i defugir la mediocritat de tot el procés estatutari.

Com a independentista, no participaré en cap manifestació per defensar l'Estatut. Encara més, treballaré per posar en evidència la misèria moral d'aquells qui només demanen clemència als nostres opressors.

Mentre la partitocràcia regional s'esgargamella per una manifestació inútil, l'independentisme hauria d'articular mecanismes per afavorir la conscienciació, la mobilització i la desobediència democràtica a l'Estat espanyol.

L'exemple més clar és la Consulta Popular per la Independència de Catalunya impulsada pel MAPA i que ha establert un protocol a seguir impecable. L'organització i la celebració d'aquest esdeveniment ja és un èxit (al marge del resultats i dels puritanismes ideològics). Interessa seguir de prop aquesta experiència perquè permetrà detectar els punts febles de cara a ulteriors consultes que han de conduir el nostre poble cap a la llibertat.

En aquest sentit cal reportar la incidència provocada pel grup feixista Falange Española de las JONS, responsable de diverses amenaces contra la CUP, i que ha obtingut el permís governamental i, encara més greu, del propi ajuntament d'Arenys de Munt per a manifestar-se el mateix dia 13 de setembre amb la intenció d'alterar el desenvolupament normal, pacífic i democràtic de la jornada.

Passi el que passi, el 13 de setembre Arenys de Munt estarà en el punt de mira de tothom: de l'espanyolisme agressiu, del regionalisme claudicant i de l'independentisme emergent.

El millor antídot contra la xerrameca autonomista és apostar fort per retornar la paraula al nostre poble. Des de la base, des del municipalisme, tenim les eines i els mitjans per fer-ho. Som-hi doncs! Comencem a decidir! El 13 de setembre, tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació!

Consultes populars

En el "miniparlament" de Mataró sempre s'acaben tractant temes supramunicipals, tal i com va passar en el Ple de juliol, que el grup d'Esquerra es va despenjar amb una proposta de resolució per donar suport al projecte de llei de Consultes Populars que ells mateixos han impulsat des del Govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya i que, actualment, es troba en fase de tramitació.

Aquest punt va servir perquè CiU evidenciés que no té clar que vol dir “Autodeterminació”, una paraula que consideren tabú i que prefereixen substituir per l'expressió “pel dret de decidir”. El Ple també va posar de manifest les picabaralles entre CiU i Esquerra entorn de les propostes i contrapropostes sobre el text a votar negociades als passadissos pocs minuts abans del plenari.
Paradoxalment, CiU va desfensar un text que inicialment havia presentat Esquerra i que aquest partit va desestimar per un text alternatiu consensuat amb PSC i ICV-EUiA.

Des de la CUP, seguint el consell dels companys/es de Vilafranca del Pendès, que també van haver de votar la mateixa moció (cuinada des de la seu central d'Esquerra), vam mirar-nos-ho amb l'escepticisme que genera aquest tipus de politiqueig i, no obstant, vàrem votar a favor de les dues propostes que demanaven donar suport a la llei de consultes populars, simplement perquè estem a favor de qualsevol mecanisme que serveixi per aprofundir en democràcia; altra cosa, però, és que hi hagi la voluntat política per aprofundir en drets democràtics... Per tant, tot i la tebior de la proposta, la CUP de Mataró va expressar el seu vot amb un SÍ crític a les dues propostes que, per vergonya de CiU i Esquerra, hi havia damunt de la taula.

En el debat també vam manifestar que el poble català necessita decidir per ell mateix i, per tant, autodeterminar-se. En aquest sentit, vàrem qüestionar les ambigüitats i els tacticismes oportunistes dels partits parlamentaris del catalanisme regionalista (CiU i Esquerra). Seria molt millor dir les coses pel seu nom i, per això, nosaltres defensem inequívocament l'ús del terme "autodeterminació". I sabem que no tot són flors i violes, ja que mentre aquests partits s'omplen la boca parlant de catalanisme, democràcia i participació, en les últimes setmanes hem vist com ells mateixos han rebutjat propostes d'ILP contra els transgènics o per l'Autodeterminació.

D'altra banda, també vam qüestionar el fet que, des d'una perspectiva independentista, la llei de consultes populars queda curta, perquè la decisió última sempre la tindrà l'Estat opressor. Bàsicament, perquè com deia en Pau Juvillà, serà un dret de decidir de pa sucat amb oli. Filant més prim, Blanca Serra m'explicà que la llei de consultes populars no permet tractar temes com el dret d'Autodeterminació, perquè en estar dins del marc constitucional espanyol tot es remet al permís de Madrid. Certament, en un primer moment pot ser mobilitzador i engrescar gent, però a la tercera o quarta vegada que es vulgui fer funcionar aquesta llei sorgirà el profund desencís perquè realment la llei no trenca la cotilla constitucional i estatutària i els partits com el PsoE-PP no hi tenen cap interès. Segons Serra, si al costat d'aquesta llei no hi ha propostes per reclamar dels parlamentaris un acte de sobirania i un treball clar per la sobirania nacional fora de la gàbia constitucional, no en treurem cap profit.

Sigui com sigui, a la nostra comarca, no ens esperarem a obtenir el permís de "ses senyories". El 13 de setembre de 2009, gràcies al treball de base de la gent del MAPA (i també a la presència de la CUP a l'Ajuntament), serà una data important, perquè posarem en pràctica un exercici de consulta popular, que sota el nom legal de "consulta a la població" pregunatarà a la ciutadania d'Arenys de Munt si estan d'acord amb què Catalunya tingui un estat propi. Ho veieu? no calen 21 diputats ni enredar la troca, només cal VOLUNTAT POLÍTICA. Òbviament, es tracta d'un gest exemplificador i simbòlic, tan carregat de simbolisme que molts dels qui prediquen el sobiranisme voldrien carregar-se'l.

Les cartelleres màgiques

Avui comença la campanya electoral de les europees. Tots els partits es disposen a vendre el seu producte i, altre cop, han reaparegut les cartelleres. En l'actualitat, les entitats de la ciutat que volen penjar cartells s'han d'ajustar a l'Ordenança Municipal reguladora de publicitat a Mataró, en la qual, curiosament, es dedica tot un capítol a parlar d'unes cartelleres i plafons que, si no hi ha eleccions, ningú no sap on són.

La teoria està molt lluny de la realitat. L'Ajuntament de Mataró només instal·la cartelleres en període electoral per a ús exclusiu dels partits polítics. Mentrestant, en l'espai públic han proliferat les tanques i cartelleres publicatàries d'ús privat. Òbviament, la majoria de les entitats ciutadanes no disposen dels recursos econòmics per a sufragar la publicitat de les seves activitats en aquests espais. Algunes entitats trampegen la situació exposant-se a multes desproporcionades i arbitràries per col·locar incorrectament cartells en la via pública. Amb aquesta situació kafkiana, el Govern municipal es legitima a sí mateix mitjançant el discurs del "civisme" i aconsegueix segrestar la llibertat d'expressió ciutadana.

En el Ple Municipal Ordinari del 4 de setembre de 2008, es va preguntar al Govern sobre unes noves cartelleres tancades amb un vidre instal·lades, sense previ avís, a diversos punts de la ciutat i es va demanar que es dotés Mataró d'una xarxa de cartelleres públiques accessibles a totes les entitats, moltes de les quals ara són objecte de sancions perquè no hi ha espais adequats per a penjar els seus cartells informatius.

El regidor de Participació, Sr. Carlos Fernández, va eludir la demanda i va dir que les noves cartelleres de vidre només són d'ús per a les entitats dels centres cívics i que "no hi ha pressupost" per atendre la petició d'instal·lar cartelleres públiques.

Precisament, en el PAM 2008 es preveia la ubicació de cartelleres a la ciutat per tal que hi aparegués informació ciutadana, i una dotació d'espais per als grafits. Però, un any després, es va constatar que aquests objectius no només no es van realitzar sinó que el 2009 van desaparèixer del PAM.

Per tant, no és un problema de pressupost sinó un problema de manca voluntat política. Aquesta situació d'incompliments i deixadesa és greu perquè qüestiona d'arrel l'actual sistema de participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos municipals i converteix en paper mullat bona part dels objectius fixats pel Manifest Cívic impulsat pel propi Ajuntament.

La polèmica sobre les cartelleres és un assumpte pendent de resolució a Mataró, però no és un problema exclusiu de la nostra ciutat, perquè a d'altres ciutats (per ex.: Girona) també està havent-hi un estira i arronsa entre el teixit associatiu i el respectiu govern municipal. Està en joc la llibertat d'expressió, per tant no hauríem de consentir de cap de les maneres que l'espai públic estigui únicament en mans dels interessos i negocis privats.

Per això, ja va sent hora que la ciutadania i les seves entitats exigim al govern municipal que en el PAM-Pressupost de 2010 inclogui l'estudi i l'execució de la instal·lació d'una xarxa de cartelleres públiques per a ús del teixit associatiu de Mataró.

A Mataró calen cartelleres públiques

El darrer 4 de setembre, en el Ple Municipal Ordinari, la CUP va preguntar al govern sobre les noves cartelleres tancades amb un vidre que s'han instal·lat, sense previ avís, a diversos punts de la ciutat i va formular un prec per tal que es doti a Mataró d'una xarxa de cartelleres públiques accessibles a totes les entitats, moltes de les quals ara són objecte de sancions perquè no hi ha espais adequats per penjar els seus cartells informatius. El regidor de Participació, Sr. Carlos Fernández, va tirar pilotes fora i va dir que les noves cartelleres només són d'ús per a les entitats dels centres cívics i que "no hi ha pressupost" per atendre la petició d'instal·lar cartelleres públiques.

La polèmica sobre les cartelleres és un assumpte pendent de resolució a Mataró, però no és un problema exclusiu de la nostra ciutat perquè a d'altres ciutats com Girona el PSC també està protagonitzant un estira i arronsa amb el teixit associatiu. El rerefons de tot plegat és determinar qui controla l'espai públic, la ciutadania i les seves entitats o bé els interessos privats? Amb fets tan evidents i, aparentment, fàcils de resoldre, la CUP ha tornat a posar el dit a la nafra, deixant al descobert l'escassa credibilitat que mereix l'etiqueta de "la participació ciutadana" propugnada pel govern municipal de Mataró sota la batuta del PSC.

---
Pregunta i prec de la CUP
---
Darrerament s'han instal·lat unes quantes cartelleres a la via pública tancades amb un vidre.

Des de la CUP venim exigint la col·locació de cartelleres en llocs públics a fi que les entitats de la ciutat puguin informar de les seves activitats. Actualment no es disposa de cap espai per fer-ho. Això provoca que diverses entitats locals hagin d’afixar els cartells en llocs que no pertoca, incomplint així necessàriament les ordenances municipals per poder exercir el dret d'informar la ciutadania de les seves activitats.

És per això que celebrem l'aparició d’aquestes cartelleres noves. Tanmateix, constatem que no se n’ha informat les entitats locals, ni sabem on són situades,
ni qui té dret a utilitzar-les.

Per tot plegat, el grup de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa les preguntes i el prec següents.

Preguntes:

-Quantes cartelleres noves s'han instal·lat?
-Qui en pot fer ús?
-Quins són els requisits per fer-les servir?


Prec:

Demanem que s'instal·lin de forma permanent, a totes les places i als carrers més concorreguts de la ciutat, cartelleres públiques accessibles a totes les entitats locals, on puguin anunciar lliurement les seves activitats.

També demanem que siguin retirades totes les multes imposades a les entitats locals per penjar cartells a la via pública per manca de llocs adequats per fer-ho, i que no se n’imposin més per aquest motiu, fins que no s’hagi creat la xarxa de cartelleres públiques que demanem.

La participació ciutadana a Mataró: estat de la qüestió

Un reglament curt de mires

El passat estiu la CUP va tenir coneixement que el regidor de Participació pretenia aprovar per "via d'urgència" un Reglament per a l'ús dels equipaments cívics dependents de la seva àrea.

Després de consultar a les entitats veïnals, principals usuàries de molts d'aquests equipaments, vam constatar que se'ns pretenia colar un reglament treballat d'esquenes al teixit associatiu de la nostra ciutat.

La nostra primera intervenció en la comissió municipal creada per donar curs a aquest Reglament va ser demanar que es retirés aquest document i es partís de zero; començar de nou, d'una banda per l'embolic de documents (versions) creat pel regidor de Participació i, en segona instància, perquè la nostra incorporació representava un nou punt de vista, una perspectiva diferent, de com cal gestionar el tema dels equipaments públics municipals.

Tot i les reticències dels membres de l'equip de govern (PSC, ICV i ERC) i en menor mesura de CiU i PP, es va assumir la necessitat de revisar tot el document.

Des del novembre de 2007 fins al mes de febrer de 2008 s'han fet algunes modificacions que suavitzen el caràcter restrictiu que es va marcar en el primer document. Tot i així, des de la CUP mantenim les observacions crítiques que ja vàrem fer en el seu dia.

Bàsicament, perquè aquest Reglament només tracta d'una petita part dels equipaments municipals, però no del conjunt ni dels criteris generals per fer-ne ús o disposar-ne, amb la qual cosa es promou un regne de taifes i, implícitament, els clientelismes. La resposta del regidor de Participació a aquesta preocupació ha estat taxativa: "ara no toca parlar d'això".


En conclusió, es parla molt de la transversalitat i de la participació, però estem on sempre: cada regidoria actua pel seu compte i malgrat que aquesta proposta de reglament exposa entre els seus objectius "regular l'ús dels equipaments i fomentar la participació ciutadana" temem que pugui provocar, precisament, l'efecte contrari: controlar la participació i limitar-ne l'ús.

El Consell de Ciutat sota control

El Consell de Ciutat, tot i ser un òrgan consultiu, està molt condicionat pels partits polítics i, especialment, pels membres del govern que hi tenen protagonisme excessiu. Aquesta crítica la vam traslladar a la reunió permanent del Consell de Ciutat, en la qual el regidor de Participació va imposar l'ordre del dia del plenari sense deixar opció a incorporar altres temes. I d'això en diuen participació? Com a mesura de protesta els representants de la CUP als consells de participació no vam fer-nos la foto de grup, publicada a la portada del Més Mataró de febrer, perquè no podem avalar el model participatiu teledirigit pel Sr. Carlos Fernández.

Juli Cuéllar (representant de la CUP al Consell de Ciutat)
www.cup.cat/mataro

[publicat al butlletí "MésMataró" d'abril de 2008]

Consell de Ciutat de Mataró: participació restringida i controlada pel govern

Dijous 31 de gener es va celebrar el plenari del Consell de Ciutat, del qual en formo part en representació de la CUP. Hi havia unes 40 persones assistents i una taula presidida per l'Alcalde, Joan Antoni Baron, el regidor de Prohabitatge, Sr. Francesc Teixidó i el regidor de Participació, Sr. Carlos Fernández.

Es va presentar els resultats de la revisió dels consells de participació. Aquí vaig manifestar el nostre desacord pel fet que els consells no són vinculants; vaig qüestionar que el punt de partida d'aquesta revisió sigui un estudi encarregat fa tres anys que ja no es correspon amb la realitat present i el fet que no s'esmenti la politització i l'ús partidista de què són objecte, posant com a exemple l'actual composició -gens neutra- del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola.

El regidor Teixidó va presentar, amb un power point, el Pla Local de l'Habitatge. Va donar algunes dades interessants, però, en general, el document era un cúmul de promeses a quatre anys vista... Jo vaig proposar que aquesta informació es faci extensiva en una sessió monogràfica i oberta a la participació ciutadana. En principi la idea es va acceptar. Ara bé, vaig lamentar que el govern hagués colat -imposat- aquest punt, indubtablement propagandístic, en l'ordre del dia del Consell de Ciutat i, en canvi, es denegués la possibilitat d'incloure altres temes d'interès ciutadà (per exemple: Can Fàbregas i de Caralt). Dit això, vaig retreure el veto del regidor de Participació, Sr. Carlos Fernàndez, que en la reunió de la comissió permanent del Consell de Ciutat (celebrada el 15 de gener) va dir que l'ordre del dia el fixava ell en exclusiva, un interpretació que és si més no discutible si llegim bé el reglament...

Finalment, en la valoració del procés d'elaboració del PAM del 2008, el regidor de Participació es va penjar una medalla dient que era un èxit haver rebut fins a 397 aportacions ciutadanes, la qual cosa fa riure, si tenim en compte que a Mataró hi ha 120.000 habitants (recomano que llegiu la crítica que n'ha fet Toni Delgado) i, encara més, si tenim en compte que la proposta del PAM feta pel govern es va lliurar poques setmanes abans de ser aprovada. Davant de tot plegat, cal preguntar-se si això és participació o són fets consumats?