Sense socialisme no hi ha llibertat

El pensament de James Connolly sempre serà un referent per a totes les persones que lluitem pel socialisme i la independència dels pobles. Gràcies a la recomanació de Jordi Salvia, ahir (per fi!) vaig veure "The wind that shakes de barley" (2006) Ken Loach, una pel·lícula genial d'aquest director compromès que torna a mostrar-nos la tensió (dramàtica) de la lluita de classes i posa en evidència que també és inherent a qualsevol procés d'alliberament nacional. És un document excepcional.

Què és una nació lliure?

Què és una nació lliure? Una nació lliure és la que posseeix un control absolut sobre tots els seus recursos i poders interns, i que no té cap restricció en la seva relació amb totes les altres nacions amb les mateixes circumstàncies llevat de les restriccions imposades per la natura.

És aquest el cas dels Països Catalans? La resposta és: no. Malauradament, cap dels estatuts d’autonomia permet que el poble català controli els seus recursos i disposi de poder efectiu per traçar les infraestructures (transport, comunicació i energia) que l’ajudin a articular-se i progressar de forma sostenible amb el seu entorn.

El Sr. Montilla, defensor de la unitat amb Espanya, diu que el dret de decidir s’exerceix cada cop que votem a les urnes, però aquest argument anul·la la nostra existència nacional i, per tant, nega la nostra llibertat col·lectiva. El partit d’en Montilla i el seu govern subordinen la Nació catalana als interessos de Madrid, que normalment no coincideixen amb els de la major part dels catalans i les catalanes i, sobretot, perjudiquen a les classes populars.

L’Estat espanyol imposa la radialitat, el control de l'espai radioelèctric i prioritza els trens d’alta velocitat o la MAT. Conseqüentment, València i Barcelona esdevenen perifèries de Madrid, es tanquen les emissions de TV3 a les comarques valencianes i s'obliden les inversions en trens de rodalies o en la xarxa elèctrica de proximitat.

Justament, fa deu anys que els salaris estan pràcticament congelats, però a les fleques el pa val el doble que fa una dècada. Les classes populars vivim tenallades per les hipoteques i patim de forma més aguda l’espoli fiscal del nostre país. Davant la insuficiència de recursos moltes administracions catalanes opten per privatitzar els serveis públics, la qual cosa empitjora la seva qualitat i eixampla la fractura social.

En aquest sentit, la sobirania fiscal i el dret de decidir sobre les nostres infraestructures són elements essencials per millorar la qualitat de vida de les classes populars catalanes.

No podem continuar deixant les claus de totes les portes de la casa (Països Catalans) a les butxaques d'un rival (l’Estat espanyol) que des de fa temps ens roba i menysprea. Per tant, per què hauríem de confiar en el Sr. Montilla quan ens diu que tots dos hem d’ésser amics per sempre més, si resulta que l’Estat espanyol insisteix a mantenir el control de totes les portes i la custòdia de totes les claus de casa nostra? Aquesta és la situació actual dels Països Catalans. Per això, és urgent recuperar les claus de casa, que no és altra cosa que recuperar la independència que l’aristocràcia espanyola ens arrabassà per la força de les armes ara fa tres-cents anys.

Aquest text està inspirat en l'article «What Is A Free Nation?» que James Connolly publicà al periòdic Workers’ Republic el 12 de febrer de 1916. Com hem vist, aquesta reflexió feta des d'Irlanda, abans de la insurrecció de Pasqua, és totalment vigent i aplicable a altres nacions en lluita per la seva independència.