Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sanitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sanitat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2011

Tertúlia política i acció al carrer

Dimarts 21 de juny Mataró Ràdio ha emès la tertúlia política del mes de juny. Hi he participat en representació de la CUP. En l'obligat balanç dels resultats electorals de les municipals he volgut remarcar que l'actual context és negatiu perquè l'ajuntament de Mataró s'ha dretanitzat, espanyolitzat i la xenofòbia hi ha irromput amb força. Aquest darrer factor és, tal com he exposat, en gran part atribuïble al fracàs del model de ciutat del PSC, del qual també en són corresponsables (en els últims 8 anys) ICV i ERC. Per a exemplificar-ho he recordat el malaguanyat Pla Local de l'Habitatge o la insuficient actuació pública en la rehabilitació als barris més necessitats.

Amb l'aritmètica electoral resultant és obvi que l'alcalde Mora, a diferència de Baron, haurà de ser -forçosament- més dialogant. Ara bé, CIU representa un canvi de cares però no en el model de ciutat, que en essència continuarà sent el mateix que el del PSC. Si no hi haguessin tants personalismes per entremig, el més lògic seria la conformació d'un govern sociovergent. 

Mentrestant, però, l’opció de la pepevergència, amb el suport puntual de PXC, sembla que pren força (recordem que PP i CiU ja han pactat a la Diputació provincial de Barcelona i al Consell Comarcal del Maresme). En aquest punt, he advertit al representant de CiU, Joaquim Fernández, que ho considerem inacceptable, atès que un pacte local amb el PP és una amenaça per a la cohesió social i més si tenim en compte els atacs contra la llengua catalana i més concretament contra la immersió lingüística.

El cartipàs (o repartiment del pastís) serà una bona ocasió per regenerar democràticament el nostre ajuntament i per liquidar l’estructura de poder i la xarxa clientelar del PSC. En qualsevol cas he aclarit que la CUP no entrarem en el mercadeig i que hi ha qüestions que considerem bàsiques com ara la reducció dels sous i dels càrrecs polítics de “confiança”.

En Fernández de CiU m’ha volgut renyar i m’ha demanat que defugíssim els grans discursos, que aparquéssim les diferències i que concretéssim a nivell local. No m’he fet pregar i he entrat en matèria, perquè en el poc temps que porten al capdavant de la Generalitat i en els pocs dies que fa que governen a la ciutat ja hi ha un reguitzell de decisions socialment regressives que cal denunciar i combatre, com ara l’obertura de noves línies concertades a les escoles privades de Mataró, els equipaments de les escoles públiques pendents de construcció, les retallades que afecten a l’Hospital de Mataró, o l’anunci de noves agressions contra el territori arran del projecte d’ampliació del port de Mataró...

En les al·lusions i interpel·lacions d’aquesta tertúlia en destaco el fair play de Consol Prados (PSC), una dona que em fa l’efecte que contrasta molt amb els dinosaures que controlen l’aparell del seu partit a Mataró. També m’he quedat amb la copla de l’Adam Alonso (PP), que ha defensat la imposició de l’espanyol apel·lant a l’obediència a les lleis dictades pels tribunals d’ocupació, un argument patètic si no fos cert que ara mateix tenen la paella pel mànec i poden acabar imposant a CiU la seva voluntat. Finalment, he d’esmentar la meva perplexitat pel discurs “antisistema” de David Parada, representant de PXC; més tard, rastrejant per internet, he vist que va encapçalar les llistes d’aquest partit a Sant Boi de Llobregat, que té una relació nul·la amb la ciutat de Mataró i que compta amb un currículum polític curiós, per dir-ho d’alguna manera.  

És important ser-hi i participar en aquests espais, fer sentir una veu crítica... però reconec que ni jo mateix, com a membre d'una formació política, em sento representant per aquesta farsa de tertúlies, on les formes encobreixen la crua realitat. Per sort, centenars de mataronins i mataronines avui han tornat a omplir els carrers plantant cara a la doctrina de xoc de CiU (i companyia) i per demanar una sanitat pública i de qualitat. Fet i fet, la història ens ensenya que la lluita és l'únic camí. L'equació és simple: sols el poble salva el poble.


dijous, 20 de maig del 2010

En defensa de la sanitat pública


El pacient Juan Carlos de Borbón y Borbón, amb número d’afiliació a la Seguretat Social desconegut, que no és resident ni està empadronat a Catalunya, no va haver de passar pel tràngol d'Urgències per a ser operat als quiròfans de l'Hospital Clínic de Barcelona i posteriorment va ocupar una planta sencera d'aquest hospital per a ús exclusiu adduint motius de seguretat.

Les agendes dels polítics van trobar el forat que mai no tenen per a altres assumptes i van anar desfilant pel Clínic per fer la gara-gara al Rei d'Espanya. Paral·lelament, bona part dels mitjans de comunicació, en un exercici vergonyós de vassallatge informatiu, van explicar amb amb pèls i senyals l'estat de salut del monarca espanyol.

El president José Montilla va celebrar que el monarca hagués elegit l'Hospital Clínic de Barcelona per a operar-se, un centre mèdic del sistema sanitari públic català, cosa que "ens omple de satisfacció", va dir.

Certament, l'elecció reial d'operar-se al Clínic demostra que quan la cosa va de veres, la sanitat pública sí que respon. Però allò que no s'ha explicat prou bé és que el senyor Juan Carlos de Borbón y Borbón va estar-se, com a pacient afavorit i privilegiat, al BarnaClínic, que tal i com explica Joan Roldós (delegat sindical a l'Hospital de Mataró) és una clínica privada per a "vips" muntada amb metges del mateix hospital, que utilitza les instal·lacions públiques, pagades amb diners de tothom, i que ha estat denunciada en reiterades ocasions a Inspecció de Treball precisament per utilitzar espais públics (que paguem tots i totes) per a fer medicina privada.

El cas del pacient Juan Carlos de Borbón y Borbón posa de manifest l'anacronisme dels privilegis de la Casa Reial espanyola, una institució que ni tan sols es pren la molèstia de publicar els seus comptes.

Però el més llastimós de tot plegat és que s'hagi volgut amagar la crua realitat amb què ens trobem la majoria de persones que acudim a la sanitat pública: llargues llistes d'espera, col•lapse als hospitals, manca de llits i, en definitiva, un deteriorament progressiu d'un sistema sanitari que funcionaria molt millor sense tants paràsits. D'altra banda, hi ha la qüestió del "dèficit sanitari català", que posa de relleu que sense l'espoli fiscal es podria desplegar un sistema sanitari més potent i de més qualitat que el que tenim.

Malauradament, els polítics que ara ens governen actuen amb una mentalitat neoliberal i de submissió a Espanya i les seves apostes de futur passen per aprofundir la privatització de la sanitat pública i per implantar el sistema de copagament, que és la manera de dir-nos que pagarem per partida doble.

[publicat a MataróNotícies.cat]

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Què passa amb les urgències mèdiques?

Considero que la mort d’una nena basca a l’Alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar és un fet molt greu. Em poso a la pell dels pares i em fa por pensar que mai em pugui trobar davant d'una negligència mèdica d'aquesta magnitud. Aquesta nena fou visitada dos cops a urgències i, quan ja estava a punt de morir, va ser assistida per dues ambulàncies que no comptaven amb cap metge.

Aquest fet s’ha produït dins l’àrea d’influència del
Consorci Sanitari del Maresme i posa en qüestió el funcionament eficaç de les urgències mèdiques a l’àrea de Mataró, cosa que ja va quedar al descobert en el darrer Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró, quan de forma implícita, el govern de la ciutat va admetre dèficit greus, concretament, en l’absència de personal mèdic especialitzat en les ambulàncies.

Si volem tenir la certesa d’estar emparats per un sistema sanitari públic que atengui les urgències amb la màxima cura, també caldrà que els responsables del Consorci Sanitari del Maresme i la regidoria de Salut de l’Ajuntament de Mataró donin alguna explicació convincent i esmenin les mancances existents. Fets, no paraules!