dimarts, 15 de gener del 2008
La biblioteca dels MTV
dilluns, 14 de gener del 2008
Reglament per a l'ús del català: paper mullat?
La resposta del govern municipal la va donar el Sr. Terradas, que va escudar la seva actuació en l'Art. 7 del Reglament on sempre que hi hagi "cricumstàncies especials" es contempla l'ús indiscriminat del bilingüisme català / castellà: "Només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani, d’acord amb les orientacions que estableixi la Comissió interdepartamental de seguiment a què es refereix l’article 23, a proposta del centre de normalització lingüística/servei de català. El text català hi ha de figurar de forma preferent."
Atesa la resposta donada, cal considerar que l'Art. 7 converteix el Reglament per a l'ús de la llengua catalana en una declaració de bones intencions sense cap obligació de compliment, atès que sota la consideració de "circumstància especial" podran seguir amb l'actual política de cartes i comunicacions bilingües.
Per tant, en contra del que pensàvem incialment, el Reglament d'ús de la llengua catalana és paper mullat. Finalment, doncs, tornem a constatar la nul·la sensiblitat catalanista del govern municipal de Mataró, que amb aquesta manera de procedir fa de la llengua catalana un element decoratiu, innecessari i prescindible.
divendres, 11 de gener del 2008
Quina vida!
Els Red Banner han recuperat el tema "Quina vida" [vegeu-ne una versió] dels Pixamandúrries, que també donava el títol al primer treball (1991) d'aquest grup. Personalment, encara que això us pugui semblar estrany, els Pixamandúrries i la ratafia van units, perquè tant la seva música com el seu gust d'aquest licor els vaig descobrir en una estada a Rupit organitzada pel Casal de Joves d'Alella... Pel que fa a les lletres dels Pixamandúrries només puc dir que són inoblidables i que van marcar a molts joves que aleshores començàvem a militar per la transformació social i l'alliberament nacional. No hi ha dubte, doncs, que la música va tenir un paper fonamental, tal i com han destacat historiadors com Carles Viñas. dijous, 10 de gener del 2008
Repressió a la Universitat de Perpinyà. Justícia per Pere i Yann!
dimarts, 8 de gener del 2008
Què vol dir imperialisme?
“Angela, què vol dir ‘imperialisme’?”
Vaig respondre-li amb veu ben audible: “Que la classe dominant d'un país s'apodera d'un altre país per robar les seves terres i recursos i explotar el treball dels seus habitants”
Una altra veu va cridar: “Vols dir tractar a la gent d'un altre país de la mateixa manera que aquí es fa amb els negres?"
Angela Davis, Autobiografía (Ed. Grijalbo, 1977)
dilluns, 7 de gener del 2008
Balanç dels Reis Mags d'Orient a Mataró
Els Reis de l'Orient són un espectacle de masses. Il·lusionen la canalla i ens fan reviure la nostra pròpia infantesa. Enguany, he tornat a compartir aquesta emoció amb els meus dos fills. Tants regals acaben per embafar, però el que compta de debò és l'emoció, les cançons i el temps compartit en actes com aquests.
Dit això i vist el que vaig veure el passat divendres 4 i dissabte 5, tot i la defensa aferrissada que en fan alguns companys/es de files, penso que ja és hora de dir ben alt que a Mataró els actes de Reis són una merdeta. Sembla mentida que els gestors culturals de la nostra ciutat no parin esment en el fet que els actes de Reis són els més multitudinaris de la nostra ciutat.
Mataró, com a ciutat i cap de comarca que és, hauria d'aspirar a molt més. En aquest sentit, sense desmerèixer l'aportació que fan les 600 persones voluntàries, és obvi que cal millorar i renovar radicalment alguns aspectes. En citaré dos:
Primer, cal ampliar els horaris de la missatgeria reial, perquè ara es formen cues quilomètriques i de més de tres hores que fan desistir als pares i les mares més abnegats amb la qual cosa molts nens i nenes s'han tornat a quedar sense l'oportunitat de lliurar la carta.
Segon, no podem continuar amb una cavalcada de pa sucat amb oli, amb carrosses de l'any de la picor, amb un fil musical de nadales exclusivament en castellà i amb l'oportunisme propagandístic de concessionaris de cotxes, caixes d'estalvi i polítics locals.
Finalment, com a contrapunt, tal i com ja havien previst els companys i companyes de Maulets, els Reis de l'Orient van deixar un munt de carbó a la porta de l'Ajuntament de Mataró amb el següent missatge:
"Pel desastre que volen consumar a Can Fàbregas, per afavorir l'especulació a tots els barris de la nostra ciutat, aconseguint que el metre quadrat costi 2.967 euros, per l'ordenança de civisme i les multes que es deriven d'aquesta, per la repressió als moviments socials i en especial als qui volen transformar la societat, per la bandera espanyola que oneja dia rere dia al balcó de l'Ajuntament i, sobretot, per la manera de fer sempre des d'una òptica espanyolista i afavorint les classes dominants, etc. els Reis Mags d'Orient us deixen carbó aquest any”.
divendres, 4 de gener del 2008
La llengua i el país en l'etiquetatge
Diuen que "en el pot petit hi ha la bona confitura" i, justament, això és el que dóna valor afegit en el món globalitzat que ens ha tocat viure. Penso que amagar la llengua i el país és un mal negoci i, a més, crea suspicàcies en els potencials consumidors. En canvi, qualsevol emprenedor amb vista farà de la catalanitat un element de normalitat i, segons el tipus de producte, la convertirà en un atractiu (vegeu sinó l'èxit de la cervesa Moritz o la Cola catalana). Ben mirat, dir això és simple, però quan no tens el poder d'un Estat propi i l'Estat que teòricament et representa i t'empara t'imposa una altra llengua i una altra identitat, aleshores, les coses es compliquen.
Quan estudiava EGB un mestre ens va explicar que l'etiquetatge de tots els productes havia d'estar escrit forçosament en castellà. L'etiquetatge en català, que era la llengua vehicular i la raó de ser de la nostra escola, només era una opció, que sovint el fabricant obviava per motius diversos.
De de llavors ençà, sempre m'he preguntat per què als empresaris del nostre país (molts dels quals s'omplen la boca parlant de patriotisme) els costa tant d'afegir el català al regutizell d'idiomes amb què etiqueten els seus productes? Igualment, segueixo preguntant-me per què els costa tant fer constar el nom del nostre país?
Malgrat la ingent tasca desenvolupada per la Plataforma per la Llengua, la situació, ara que tinc 33 anys, no ha canviat pas massa. L'etiquetatge continua ignorant la nostra llengua i el nom del país.
El cas més divulgat és el dels empresaris del ram del “cava” (jo sempre en diré xampany), que tot i les excepcions, etiqueten exclusivament en castellà i en qualsevol cas, sempre fan constar que es un producte espanyol, de “España”. Per tant, si ets una persona sensible i et beus una copa de “Juvé y Camps” selecció de reserva familiar (bo de debò!), et pots acabar ennuegant si llegeixes l'etiqueta de l'ampolla.
En canvi, els productors de whisky escocès, malgrat que etiqueten en anglès, sempre fan constar que és un producte d'Escòcia. Davant d'això, podem optar pel resistencialisme de la ratafia Russet, tal i com proposa Xavier Solano, o bé exigir la intervenció dels poders públics per tal que en tots els productes catalans es faci constar el seu origen (Catalunya) i s'usi la llengua catalana en l'etiquetatge, fulls instruccions, prospectes, manuals, etc.
