Diuen que "en el pot petit hi ha la bona confitura" i, justament, això és el que dóna valor afegit en el món globalitzat que ens ha tocat viure. Penso que amagar la llengua i el país és un mal negoci i, a més, crea suspicàcies en els potencials consumidors. En canvi, qualsevol emprenedor amb vista farà de la catalanitat un element de normalitat i, segons el tipus de producte, la convertirà en un atractiu (vegeu sinó l'èxit de la cervesa Moritz o la Cola catalana). Ben mirat, dir això és simple, però quan no tens el poder d'un Estat propi i l'Estat que teòricament et representa i t'empara t'imposa una altra llengua i una altra identitat, aleshores, les coses es compliquen.
Quan estudiava EGB un mestre ens va explicar que l'etiquetatge de tots els productes havia d'estar escrit forçosament en castellà. L'etiquetatge en català, que era la llengua vehicular i la raó de ser de la nostra escola, només era una opció, que sovint el fabricant obviava per motius diversos.
De de llavors ençà, sempre m'he preguntat per què als empresaris del nostre país (molts dels quals s'omplen la boca parlant de patriotisme) els costa tant d'afegir el català al regutizell d'idiomes amb què etiqueten els seus productes? Igualment, segueixo preguntant-me per què els costa tant fer constar el nom del nostre país?
Malgrat la ingent tasca desenvolupada per la Plataforma per la Llengua, la situació, ara que tinc 33 anys, no ha canviat pas massa. L'etiquetatge continua ignorant la nostra llengua i el nom del país.
El cas més divulgat és el dels empresaris del ram del “cava” (jo sempre en diré xampany), que tot i les excepcions, etiqueten exclusivament en castellà i en qualsevol cas, sempre fan constar que es un producte espanyol, de “España”. Per tant, si ets una persona sensible i et beus una copa de “Juvé y Camps” selecció de reserva familiar (bo de debò!), et pots acabar ennuegant si llegeixes l'etiqueta de l'ampolla.
En canvi, els productors de whisky escocès, malgrat que etiqueten en anglès, sempre fan constar que és un producte d'Escòcia. Davant d'això, podem optar pel resistencialisme de la ratafia Russet, tal i com proposa Xavier Solano, o bé exigir la intervenció dels poders públics per tal que en tots els productes catalans es faci constar el seu origen (Catalunya) i s'usi la llengua catalana en l'etiquetatge, fulls instruccions, prospectes, manuals, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.