Destrucció del territori
L'alt Maresme necessita aigua... no pas per regar les maduixeres dels hivernacles sinó per poder créixer urbanísticament i mantenir les instal·lacions turístiques (camps de golf inclosos). Tot i la polèmica entorn de la ubicació de la planta dessaladora, es troben a faltar veus crítiques amb aquest model de creixement, que d'ençà de la perllongació de l'autopista sembla que sigui un procés inexorable.
Cacau en la mobilitat
L'alcalde de Mataró, en Baron, no para d'inaugurar aparcaments. Aquesta setmana ja n'ha inaugurat dos (Pl. Occitània i Cerdanyola). Em va cridar l'atenció que s'hagin decidit a inaugurar l'aparcament de la plaça Occitània quan aquesta plaça, que era una delícia, encara continua tancada i en obres. Tornant a la qüestió essencial: quants aparcaments caldran per absorbir tot el parc automobilísitic que circula diàriament per Mataró? Això ens hauria de fer reflexionar, sobre la inviabilitat de l'actual model de mobilitat defensat pels nostres polítics locals.
Negoci i dependència energètica
Dos dies sense llum a diversos barris de Barcelona han bastat als responsables polítics de la Generalitat de Catalunya i a tots els seus corifeus per justificar la urgència de la la línia de Molt Alta Tensió. En comptes de mirar de descentralitzar la producció d'energia, d'apropar-la al consumidor, d'apostar per energies alternatives, de millorar l'eficiència i el funcionament de la xarxa elèctrica els governants pontifiquen les bondats d'un sistema energètic malbaratador, que afavoreix els grans hòldings i la perpetuació de les nuclears (sobretot les franceses, que són les principals interessades en la interconnexió elèctrica).
La Gran Barcelona ja és aquí
Finalment, s'anuncia que la promoció turística del Maresme es farà de forma conjunta amb Barcelona sota la denominació de Costa de Barcelona- Maresme. Tot plegat, em fa pensar que el somni de la Gran Barcelona de l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles està a punt de fer-se realitat. Aquest somni, ves per on! seria el pòsit compartit per bona part dels governs municipals democràtics que han aplicat sine die unes polítiques de creixement i gestió (depredació) del territori clarament heretades del desarrollisme franquista.
L'alt Maresme necessita aigua... no pas per regar les maduixeres dels hivernacles sinó per poder créixer urbanísticament i mantenir les instal·lacions turístiques (camps de golf inclosos). Tot i la polèmica entorn de la ubicació de la planta dessaladora, es troben a faltar veus crítiques amb aquest model de creixement, que d'ençà de la perllongació de l'autopista sembla que sigui un procés inexorable.
Cacau en la mobilitat
L'alcalde de Mataró, en Baron, no para d'inaugurar aparcaments. Aquesta setmana ja n'ha inaugurat dos (Pl. Occitània i Cerdanyola). Em va cridar l'atenció que s'hagin decidit a inaugurar l'aparcament de la plaça Occitània quan aquesta plaça, que era una delícia, encara continua tancada i en obres. Tornant a la qüestió essencial: quants aparcaments caldran per absorbir tot el parc automobilísitic que circula diàriament per Mataró? Això ens hauria de fer reflexionar, sobre la inviabilitat de l'actual model de mobilitat defensat pels nostres polítics locals.
Negoci i dependència energètica
Dos dies sense llum a diversos barris de Barcelona han bastat als responsables polítics de la Generalitat de Catalunya i a tots els seus corifeus per justificar la urgència de la la línia de Molt Alta Tensió. En comptes de mirar de descentralitzar la producció d'energia, d'apropar-la al consumidor, d'apostar per energies alternatives, de millorar l'eficiència i el funcionament de la xarxa elèctrica els governants pontifiquen les bondats d'un sistema energètic malbaratador, que afavoreix els grans hòldings i la perpetuació de les nuclears (sobretot les franceses, que són les principals interessades en la interconnexió elèctrica).
La Gran Barcelona ja és aquí
Finalment, s'anuncia que la promoció turística del Maresme es farà de forma conjunta amb Barcelona sota la denominació de Costa de Barcelona- Maresme. Tot plegat, em fa pensar que el somni de la Gran Barcelona de l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles està a punt de fer-se realitat. Aquest somni, ves per on! seria el pòsit compartit per bona part dels governs municipals democràtics que han aplicat sine die unes polítiques de creixement i gestió (depredació) del territori clarament heretades del desarrollisme franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.