"El diner és lo nervi de la guerra". Això ho tenien molt clar els síndics catalans que el 1640 componien la "Trenta-sisena" una mena de consell executiu del Principat de Catalunya, encarregat d'organitzar la hisenda per bastir un exèrcit i plantar cara a les forces d'ocupació castellanes. Malauradament, avui dia la seva clarividència és totalment absent en en les elits polítiques i econòmiques del país.
No diré res de nou. La reforma de l'Estatut, referendat i aprovat el juny de 2006, va ser una estafa col·lectiva tan grossa que encara cou. Fa poc, l'expresident Pasqual Maragall, aleshores màxim avalador de la reforma, l'ha qualificat d'error històric. I, ara, l'actual vicepresident, el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, ens diu que va ser un error històric que el seu partit hi votés en contra. El cas és que avui, tant uns com els altres s'han donat la mà -segons prescriu l'Estatut (Art. 204)- per maquillar una situació d'espoli fiscal que no s'aguanta per enlloc amb la creació d'una Agència Tributària de Catalunya. Per TV3 i els mitjans afins a l'autonomisme espanyol es farà passar bou per bèstia grossa, però de fet l'únic que canvia és el nom, és a dir, el que fins ara era la Direcció General de Tributs canviarà de nom i santes pasqües!
Quina independència tindrà un organisme que no podrà disposar dels principals tributs (IRPF, IVA, imposts especials i de societats), que no han estat cedits i que l’Estat espanyol se’ls apropia amb gelosia?
Com deia Blanca Serra, mestra i sindicalista, durant la campanya contra l'Estatut, actualment, els Països Catalans no tenim ni la clau (el dret de decidir) ni el duro (la sobirania fiscal). Per tant, l'anunci de la creació de l'Agència Tributària no és cap avenç substancial sinó una plasmació de la dimissió nacional de la classe dirigent i política catalana.
No diré res de nou. La reforma de l'Estatut, referendat i aprovat el juny de 2006, va ser una estafa col·lectiva tan grossa que encara cou. Fa poc, l'expresident Pasqual Maragall, aleshores màxim avalador de la reforma, l'ha qualificat d'error històric. I, ara, l'actual vicepresident, el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, ens diu que va ser un error històric que el seu partit hi votés en contra. El cas és que avui, tant uns com els altres s'han donat la mà -segons prescriu l'Estatut (Art. 204)- per maquillar una situació d'espoli fiscal que no s'aguanta per enlloc amb la creació d'una Agència Tributària de Catalunya. Per TV3 i els mitjans afins a l'autonomisme espanyol es farà passar bou per bèstia grossa, però de fet l'únic que canvia és el nom, és a dir, el que fins ara era la Direcció General de Tributs canviarà de nom i santes pasqües!
Quina independència tindrà un organisme que no podrà disposar dels principals tributs (IRPF, IVA, imposts especials i de societats), que no han estat cedits i que l’Estat espanyol se’ls apropia amb gelosia?
Com deia Blanca Serra, mestra i sindicalista, durant la campanya contra l'Estatut, actualment, els Països Catalans no tenim ni la clau (el dret de decidir) ni el duro (la sobirania fiscal). Per tant, l'anunci de la creació de l'Agència Tributària no és cap avenç substancial sinó una plasmació de la dimissió nacional de la classe dirigent i política catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.