Angela Davis com a antídot

No és cap novetat. El feixisme ressorgeix quan l'Estat perd la seva capacitat de control sobre les classes populars o quan el sistema fluctua cap a una recessió econòmica. La recent mort d'un jove madrileny, apunyalat per un militar professional que feia de feixista en les seves hores lliures, ho posa de manifest.

Però, de què caram s'estranyen els mitjans de comunicació? Com podem restar passius i callats quan els feixistes fan actes públics autoritzats per fer apologia del racisme, preconitzar la xenofòbia i l'odi a la diversitat? Poca broma: aquesta setmana, per fer-ho més bèstia, el nordamericà David Duke, exdirigient del Ku Klux Klan, es passejarà per València i Barcelona...

Ben mirat, aquesta mena d'actes són simptomàtics de la merda de democràcia que empara l'Estat espanyol: després de tres dècades d'activitat filonazi, la Llibreria Europa tornarà a acollir un acte públic xenofòbic i racista... i no passa res!? Per tant, davant la permissivitat de l'Estat, és lògic que als Països Catalans surti gent a plantar cara a peu de carrer; si no fos així, ja m'explicareu per què collons serveix la memòria històrica.

Davant de tanta ceguesa, només puc aferrar-me als testimoni de lluita de persones com l'Angela Davis [Angela Davis (track)], que haurien d'il·luminar-nos el camí en la construcció d'una societat nova, més justa i lliure de qualsevol discriminació.