Diguin el que diguin, rebutgem la Constitució espanyola

Dijous 9 de desembre la CUP i Maulets ens hem concentrat per rebutjar públicament l'acte institucional en motiu del dia de la Constitució espanyola organitzat per l'Ajuntament de Mataró.

Aquest acte és fruit d'una proposta del PP a la qual el PSC-PSOE de Mataró hi va donar suport incondicional, i que des de fa tres anys la CUP rebutja a peu de carrer, ja que entenem que la Constitució espanyola és una llei opressora que nega l'existència del poble català com a subjecte de drets: ens nega l'autodeterminació, ens nega la sobirania fiscal, ens imposa la Monarquia, manté els privilegis de la llengua castellana, imposa l'economia capitalista, manté els privilegis de l'Església Catòlica i la primacia de l'Exèrcit en els afers polítics (art. 8 CE).

L'aposta de la CUP passa per l'exercici de l'autodeterminació, per assolir la independència dels Països Catalans, com a primer pas per a una transformació social a favor de les classes populars.

No es pot esperar res d'una Constitució que va ser pactada amb els franquistes. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut no és cap novetat ja que es limita a constatar, tal i com fa anys que denuncia l'esquerra independentista, que la voluntat del poble català, lliurement, democràticament i majoritàriament expressada a les urnes, no hi cap a la Constitució del Regne d’Espanya.

Les lleis totalitàries, no sols no van ser abolides, sinó que són recuperades i aplicades pel govern espanyol de Rodríguez Zapatero, tal i com ha succeït amb la recent militarització dels aeroports en motiu del conflicte laboral amb els controladors aeris.

Per aquests motius, la CUP va proposar al Ple Municipal de novembre declarar “Mataró ciutat moralment exclosa de la Constitució espanyola”, igual que fins a la data ja han fet més de 110 municipis catalans en resposta a la retallada de drets nacionals provocada per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut.

Lamentablement, a Mataró, PSC-PSOE, PP, ICV-EUiA i CiU s’hi van oposar i amb actes i celebracions com les d'avui aquests partits segueixen insistint en la idea de salvar Espanya i els interessos polítics i econòmics de les classes dominants i dels poders fàctics.

Cal agafar embranzida per escombrar-los

Arran de la meva participació a la tertúlia política de Mataró Ràdio emesa el 20 juliol  centrada en la valoració de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i de la massiva manifestació de resposta celebrada el 10 de juliol a Barcelona, vull compartir les següents reflexions:

- Primer. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol corrobora l'exhauriment del cicle polític dels Estatuts d'autonomia i posa de manifest les inacceptables limitacions imposades pel marc constitucional espanyol.

- Segon. L'autonomisme disfressat de federalisme espanyol (tal i com postulen PSC i ICV) és inviable perquè a Espanya no hi ha de federalistes.

- Tercer. El catalanisme serà independentista o no serà, la manifestació del 10 de juliol va representar un tomb definitiu respecte als plantejaments sucursalistes (PSC, ICV) o regionalistes (CiU, Esquerra). Els drets nacionals del poble català no poden dependre de la bona voluntat dels governants de torn de Madrid, perquè d'aquesta manera tenim totes les de perdre.

- Quart. Per fer front a la crisi econòmica que patim necessitem marxar d'Espanya i, per això, cal aprofundir la mobilització de la societat i estendre els actes de sobirania que estan protagonitzant molts municipis d'arreu de la Nació. El nostre full de ruta inequívoc passa pel dret de decidir (autodeterminació) com a via per a construir un estat propi.

Conclusions: per construir un estat propi cal escombrar la generació política hereva de la transició postfranquista i del pacte constitucional espanyol. Les eleccions autonòmiques de la tardor de 2010 podrien haver estat un primer toc d'atenció; malauradament, fins a la data, l'esquerra independentista no ha pogut o no ha sabut vertebrar l'alternativa necessària per a l'alliberament del poble català. Aquesta mancança és encara més inversemblant si es té en compte que hi ha més independentistes que mai i que, paral·lelament, estem patint l'ofensiva neoliberal més salvatge dels últims anys. 

Sigui com sigui, cal que la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista assumim la realitat i encarem el futur amb responsabilitat. En aquests comicis, ens agradi o no, l'esquerra independentista ha perdut el tren. Per això, les opcions de vot representades per Laporta, Tena, Bertran o Carretero són i cal considerar-les com a expressions d'oportunisme polític. 

El nostre tren és lent i la nostra propera estació passa per garantir un bon resultat de les nostres candidatures a les municipals del 2011, per començar a fer entendre a tots els agents de l'esquerra independentista que cal arraconar definitivament les inèrcies marginals que encara perviuen en el funcionament de molts col·lectius i, finalment,  caldrà assolir un consens ampli per començar a treballar sense escuses perquè d'aquí quatre anys, el 2014, tinguem una presència determinant als Parlaments autonòmics, començant pel de Catalunya.

Mentrestant, cal apuntalar les escletxes de llibertat i les tribunes públiques assolides a través dels nostres càrrecs electes municipals que, sense dubte, són l'embrió de la revolta institucional que ha de desembocar amb el desplegament d'una alternativa independentista i d'esquerres que enterri de forma definitva la dependència dels Països Catalans respecte els estats espanyol i francès.

No a la Constitució espanyola. Sí a la independència

Avui, en convoctòria a la premsa, hem expressat el suport de la CUP de Mataró a la Coordinadora per la Consulta per la Independència i a les més de 160 consultes independentistes organitzades pel 13 de desembre arreu del territori. Entenem que són un acte de sobirania i de dignitat nacional imprescindible.

Sobretot, perquè les consultes independentistes tracen un full de ruta clar i donen una sortida democràtica a l'actual situació de col·lapse social i polític que viu el país.

Igual que vàrem fer a Arenys de Munt, la gent de la CUP de Mataró ens implicarem i col·laborarem de forma directa en la mesura de les nostres possibilitats en les consultes independentistes que s'organitzen a la comarca: Arenys de Mar, Argentona, Canet de Mar, El Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt.  En aquest sentit, també hem fet una crida a totes aquelles persones de Mataró que vulguin col·laborar amb les consultes del 13 de desembre a què s'adrecin a la CUP.

Lligat amb tot això, hem explicat que en el Ple municipal de dijous 3 de desembre, la CUP de Mataró presentarà una proposta de resolució "Per la dignitat de Catalunya i de suport a les consultes per la independència del 13 de desembre", que planteja una alternativa independentista a les resolucions de suport a l'Estatut d'autonomia presentades per CiU i el Govern municipal.

D'altra banda, hem avançat que no assistirem ni participarem a la celebració de l'acte institucional en motiu de la Constitució espanyola que divendres dia 4 de desembre organitza l'ajuntament. Entenem que aquesta celebració és fruit d'un acord espanyolista aprovat ara fa dos anys en el Ple a instàncies del PP i el PSC-PSOE. Cal recordar que en aquell moment la CUP ja va presentar una proposta alternativa "per la llibertat dels pobles i el dret d'autodeterminació" que va ser refusada pel plenari.

Conseqüentment, divendres 4 de desembre a les 18:45h.- a davant de l'ajuntament, la CUP i l'esquerra independentista convoquem una concentració de rebuig a l'acte institucional de celebració de la Constitució espanyola i a favor de les consultes independentistes.

Hem acabat la roda de premsa i hem repartit l'argumentari dels motius pels quals considerem que cal dir no a la Constitució espanyola, que us transcric a continuació i que podeu ampliar  llegint un text històric redactat el 1978 per Humbert Roma i Joan Anton Sánchez Carreté: "La Constitució espanyola: les raons del no".

RAONS PER DIR NO A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

La CE és l'expressió d'una ruptura democràtica frustrada pel pacte entre els franquistes i les cúpules dels partits i sindicats d'esquerres.

La CE va consolidar les bases de l'Estat heretat pel franquisme. La CE és un text espanyolista, monàrquic, clerical, militarista i capitalista.

La CE va imposar la monarquia, el captialisme i la regionalització administrativa sota la fórmula de comunitats autònomes. Per tant, va ser la negació de les aspiracions republicanes, socialistes i d'autodeterminació nacional.

És una constitució antirepublicana. Va instaurar la Monarquia imposada i heretada pel franquisme. El Rei esdevé símbol de la unitat de l'Estat espanyol, és una figura inviolable i no subjecta a cap responsabilitat (art. 51.1 i 51.2).

És una constitució anticatalana. Malgrat els acords internacionals subscrits per l'Estat espanyol, la CE nega el dret d'autodeterminació i només reconeix la nació espanyola com a única dipositària de la sobirania (art.2 "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols").

Imposa la llengua castellana i institueix la desigualtat lingüística, ja que les llengües no castellanes (que ni tan sols són anomenades) són tractades com a llegües de segona (art. 3).

Impedeix la possible federació dels Països Catalans (art. 138.1)

Institueix un Poder Judicial i un Tribunal Constitucional fora del control efectiu català.

Nega la sobirania financera catalana i imposa el principi de la solidaritat interterritorial, eufemisme amb què es practica l'espoli fiscal (art. 152.2).

Manté els privilegis de l'Església catòlica, que l'única religió a la qual es fa referència (art. 16.3).

Reconeix explícitament "la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat" (art. 38) amb la qual cosa es consagra el capitalisme com a únic model econòmic.

Legitima l'amenaça, la coacció i l'intervencionisme dels militars (art. 8 "Les Forces Armades tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional").

Una festa sense suc ni bruc

El calendari laboral català al sud de les Alberes està marcat per la imposició de dies festius aliens com el 12 d'octubre (Dia de la Hispanitat) o el 6 de desembre (Dia de la Constitució espanyola). Aquesta circumstància no és cap caprici i respon a l'absència d'un marc català de relacions laborals, una demanda llargament boicotejada pels sindicats espanyols UGT i CCOO; per això no hauria d'estranyar a ningú que aquests sindicats fossin els grans absents a la manifestació de l'1 de desembre per la sobirania en matèria d'infraestructures.

D'altra banda, el 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, és una festivitat sense suc ni bruc. Per la majoria es tracta de la "gran escapada" o el preludi del consumisme nadalenc, però també és cert que amb l'excusa de la Consitutució espanyola, cada any es reediten les declaracions solemnes i els reportatges als mitjans de comunicació amb la voluntat d'immobilitzar el curs de la història, glorificar la reforma del franquisme (sense ruptura democràtica) i soterrar la llibertat dels pobles en nom de la unitat d'Espanya.

Tothom vol dies de festa, però posats a demanar, si som independentistes conseqüents, hem d'exigir un calendari laboral sobirà i deixar de banda festivitats com el 6 de desembre. Ja és prou patètic fer festa per celebrar un text que nega els nostres drets col·lectius, però encara ho és més transigir que des de Madrid ens dictin els dies que hem de fer festa.

Franco encara és viu a la Constitució

Actualment, a l'Estat espanyol la llibertat d’expressió té un preu: 2.730 € si cremes la foto del Rei i 3.000 € si el caricaturitzes.

Today, in Spain the freedom of speech has a price: 2.730 € if you burn the photo of the King and 3.000 € if you caricature him.

Lladres amb corbata,

traficants de treball,

ministres amb la bata

de les multinacionals.

Mossos amb tricorni,

tricornis fent de fiscals,

fiscals fent-se l’orni,

teatre als tribunals.

L’AUTONOMIA QUE ENS CAL ÉS LA DE PORTUGAL

Repressió d’última moda

per ser efectius i fins:

les porres piquen per fora
les teles ho fan per dins.

Feixistes, monarquia,
províncies, governadors:

Franco encara és viu

a la Constitució.

Corrupció, Unió Europea,

militars, presons,

Otan,mentiders,

botxins, noblesa,

cultura bel·ligerant.

Fora de la nostra terra

els que l’estan ocupant.

[Portugal- Brams]

Tu de què vas?

Amb el títol "Tu de què vas?" inicio en el meu blog un cicle d'entrevistes adreçades a persones compromeses amb el nostre poble. Aquesta secció està pensada per incitar a la reflexió i al debat col·lectiu a través de la blogsfera catalana. Hi haurà set preguntes, que seran les mateixes per a tothom i que seran respostes en format breu.

Qüestionari - Tu de què vas?

- Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei d'Espanya?

- Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?

- Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?

- La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

- Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?

- En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

- A quines persones faries aquest qüestionari?

Constitución, Constitución, Constitución

Igual que en Pepe jo també sóc antiespañol

L'espanyolisme només té un argument: la Constitució espanyola de 1978. Quan algú qüestiona la unitat de l'Estat espanyol o els dèficits de la democràcia espanyola, l'única resposta que donen és que així ho mana la seva Constitució. Per això, PP, PSC-PSOE i ICV van votar de bracet perquè a Mataró se celebri cada 6 de desembre (quina creu!) un acte institucional a favor de la Constitució espanyola.

CiU, ERC i CUP s'hi van oposar. I, com a rèplica, la CUP va presentar una proposta de resolució alternativa, que podeu llegir a sota, per dedicar aquesta data a favor de llibertat dels pobles i la reivindicació d'una Constitució Nacional pels Països Catalans. Lamentablement, la resta de grups s'hi van oposar.

Per tant, davant dels fets consumats, només resta la mobilització ciutadana amb la finalitat de denunciar in situ la farsa de la democràcia espanyola i les renúcies de la classe política que encara, avui dia, l'empara. No ens fareu callar

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP) PER LA CELEBRACIÓ D'UN ACTE A FAVOR DE LA LLIBERTAT DELS POBLES (rebutjada per PSC-ICV-ERC-CIU-PP al Ple de l'Ajuntament de Mataró del 08/11/07)

El 6 de desembre de 1978 es va referendar la Constitució espanyola. Els resultats de la votació foren favorables a la norma constitucional proposada. Ara bé, el camí que portà a la seva elaboració i les condicions en què se celebrà aquell referèndum són, com a mínim, qüestionables, ja que la transició postfranquista, lluny de ser modèlica i pacífica, estigué marcada per escenaris de violència política extrema (460 morts entre 1975 i 1980) i la constant amenaça d'un exèrcit, que finalment es consumà en el cop d'Estat del 23-F.

Es van amnistiar els criminals de la Dictadura; la Judicatura i els Cossos repressius del franquisme mai foren depurats; es consumà la imposició de la Monarquia; es va negar el dret d'Autodeterminació i es van criminalitzar les opcions socialment transformadores (amb operacions repressives i d'intoxicació informativa com el Cas Scala). Se'n parla poc, però tot això està ben documentat i explicat als llibres d'història i mai hauria succeït sense les renúncies de les cúpules polítiques i sindicals de les esquerres, que van optar per pactar amb el franquisme, apoltronar-se i desmobilitzar els sectors més dinàmics de la nostra societat (Assemblea de Catalunya, moviment veïnal, etc.).

Quina mena de democràcia va instaurar la Constitució espanyola de 1978 si després de tres dècades els familiars de les víctimes del franquisme encara se'ls nega el dret a la memòria i a la dignitat?
Quina valor té la Constitució espanyola si l'Estat espanyol està a la cua d'Europa en matèria de drets humans? En aquest sentit, només cal recordar els Centres d'Internament d'Immigrants, els maltractaments a les comissaries o els episodis més punyents del terrorisme d'Estat (GAL).
Quina justícia social empara la Constitució espanyola, si a la pràctica es permet especular i destruir impunement amb el dret bàsic a un habitatge?
Quin reconeixement es dóna a la llengua catalana en la Constitució espanyola? Cap, perquè només s'esmenta l'espanyol.
Quin concepte de la pau entre pobles pot oferir la Constitució espanyola si en el seu article 8 situa les Forces Armades com a guardians de la integritat territorial i de l'ordre constitucional?
Quins drets nacionals acull la Constitució espanyola si s'imposa la Nació espanyola i es nega el dret dels Països Catalans a federar-se entre sí i/o a autodeterminar-se?

En l'actualitat tothom sap que la Constitució espanyola no respon a les necessitats ni a les inquietuds de la societat catalana. El futur passa pel dret de decidir dels pobles, el futur és l'Autodeterminació. Malgrat aquesta evidència, encara hi ha dues rèmores que hem d'arrossegar: primer, tenim una classe política catalana hereva de la por i mesella a l'Espanya de la Monarquia i les Autonomies i, segon, ens enfrontem a un rebrot de l'espanyolisme que ens vol recloure en fórmules jurídiques del passat, amb normes intocables i fetes a la seva mida.

Que a l'any 2007, a Mataró, als Països Catalans, algú es proposi celebrar i enaltir els valors que encarna la Constitució espanyola, significa que tenim molt de camí per recórrer i que encara som lluny d'assolir una normalitat democràtica, és a dir, una Constitució Nacional dels Països Catalans.

Davant d'això, no podem consentir que ens tornin a posar una bena als ulls. No podem consentir la negació de la memòria dels lluitadors i lluitadores que van deixar la vida combatent el feixisme. Perquè com tots ja sabeu “No era això, companys, no era això / pel que van morir tantes flors”.

Per tot plegat, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent

ACORD

L'Ajuntament de Mataró, conscient que la Constitució espanyola no respon a les actuals necessitats socials, econòmiques i culturals del poble català, organitzarà cada 6 de desembre, un acte institucional a favor de la llibertat dels pobles i per reclamar una Constitució pels Països Catalans.

La Constitució i la RENFE al Ple de Mataró

A última hora hem tingut coneixement que ICV podria sumar-se a la moció del PP-PSOE per a la celebració d'un acte institucional a favor de la Constitució espanyola. L'acord proposat és el següent: "L'Ajuntament de Mataró organitzarà cada any, en ocasió del Dia de la Constitució el 6 de desembre, un acte institucional per tal de commemorar l'efemèride amb l'objectiu de difondre els valors que el text representa per a tots els ciutadans."

Aquesta moció, per tant, té tots els números d'aprovar-se. Com ja vaig anunciar, la CUP hi votarà en contra, però ara, a més a més, proposarem una moció pròpia "per la llibertat dels pobles" que sigui una rèplica a la maniobra espanyolista de falsificació històrica i política.

D'altra banda, tenim tres mocions que parlen del caos de RENFE, la de CiU, la d'ICV i la d'ERC. Hem considerat que totes contenen algun element positiu, però com que cap aborda la globalitat de les responsabilitats polítiques del merder ferroviari i l'exigència de la reparació pels prejudicis ocasionats (indemitzacions), doncs ara, la CUP farà la seva proposta de resolució, en la línia de la proposta feta pels companys i companyes de Vilanova i la Geltrú.

"No obstant, el Ple decidirà"

PP i PSC-PSOE no faran pont

Constitució espanyola = presó de pobles

En el ple municipal ordinari de l'Ajuntament de Mataró del proper dijous 8 de novembre, el PP presentarà una proposta de resolució conjunta amb el PSC-PSOE, per la celebració d'un acte institucional en ocasió del dia de la Constitució espanyola (6 de desembre).

El grup municipal de la CUP, òbviament, hi votarà en contra i emplaçarà la ciutadania a manifestar el seu rebuig a una norma pactada fa tres dècades amb els franquistes, votada sota la coacció de les armes i que nega el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.