Abstenció, nul o blanc

L'any 2004 molta gent independentista va prendre la determinació de votar ERC, per tal de posar punt i final al deliri espanyolista del PP. Aleshores, el vot a ERC fou àmpliament secundat per gran part de la militància de l'esquerra independentista, que mancada d'una plataforma electoral pròpia, i com a mal menor, va optar per votar amb una pinça al nas.

Igual que havia fet CiU, ERC va donar suport al PSOE, en l'enèsim intent català de reformar l'Estat espanyol. El balanç del govern Zapatero posa de manifest l'error de càlcul de la cúpula d'ERC, que a la Comunitat Autònoma de Catalunya, encara continua legitimant el pacte amb els homòlegs de Zapatero.

Malgrat que tots els indicadors apunten que el poble català n'està fart i cansat, la classe política segueix insistint en fórmules caducades, que no es corresponen amb l'actual conjuntura de repressió i espanyolisme desbocat.

Els diputats dels Països Catalans al Congrés dels Diputats espanyol sempre seran minoria. Per tant (i tenint en compte els antecedents), la presència de diputats independentistes només hauria de servir d'altaveu, per tal que a Espanya se n'assabentin que marxem. Això ERC no ho ha fet. Per exemple, la preocupació d'ERC ha estat poder parlar en català a Madrid, cosa que encaixa de ple amb el plantejament reformista espanyol, que com ja hem dit, ha resultat un fracàs estrepitós. Espanya no es pot reformar, l'únic que podem desitjar és separar-nos-en quan més aviat millor.

Per tot plegat, i apel·lant a les manifestacions plebiscitàries de dignitat nacional que s'han realitzat en els darrers dos anys (18 de febrer de 2006 i 1 de desembre de 2007), com ja vaig anticipar, considero que qualsevol opció és bona si serveix per castigar electoralment a la classe política catalana responsable de les reformes estatutàries.

La CUP, en la qual molta gent ha dipositat moltes esperances, encara no té l'abast ni la capacitat organitzativa per assumir reptes electorals més enllà dels estrictament municipals (l'única excepció van ser les europees de 2004, on l'objectiu no era tant el resultat -irrisori- sinó la difusió del rebuig a la Constitució europea). Ara bé, això significa que hàgim de fer la viu-viu? Doncs no, perquè, justament, al Congrés de Diputats espanyol es decideix el més important, allò que més repercuteix en les nostres vides. A Madrid tallen el bacallà i el problema està en què els catalans només poden ensumar les engrunes i que els nostres parlaments autonòmics són simples sucursals sense sobirania.

Penso, per tant, que la CUP ha de marcar una orientació de vot, pensant en la pròpia militància, però també en el conjunt de la societat catalana. En aquest sentit, entenc que només hi ha tres opcions: abstenció (sense cap repercussió), vot nul (no computa en el recompte total) i vot en blanc (que computa). He encetat una enquesta per intercanviar opinions, però ja us avanço que la meva opció serà, amb tota seguretat, el vot en blanc, per tres raons:

1. És la millor manera de desautoritzar la classe política catalana (“cap opció em representa”) i posar el discurs independentista a l'abast de molta gent que, altrament, no votarien nul ni s'abstindrien.

2. Els vots blancs es computen dins de l'escrutini i, per tant, es poden visualitzar i faciliten una lectura política.

3. Els blancs fan pujar el percentatge de vots emesos i dificultarien l'obtenció d'escons als partits “petits” (Ciudadanos, ICV, ERC...).