Periodisme servil o periodisme d'investigació?

L'editorial del Capgròs (paper) d'aquesta setmana diu que el fet que el regidor d'Urbanisme, Sr. Bassas, no hagués dit res sobre les implicacions familiars que hi tenia en l'operació de Can Fàbregas i de Caralt, és un “problema de formes” i una “badada”.

En una línia igualment condescendent amb el govern de Mataró (format per PSC-ICV-ERC), el Sr. Manel Cuyàs ha publicat una sucosa contraportada al diari El Punt (dv.25/01/08) on hi podem llegir el següent: “...retreure municipals parentius en una ciutat on tothom està emparentat i concloure que això és prevaricació o corrupció o aquestes coses que es diuen són ganes d'un pet fer-ne cent esquerdes. O és que la plataforma el que persegueix és posar en crisi el govern municipal? Però que no parlàvem d'una fàbrica històrica i artística?”


El fet que un càrrec públic pugui incidir directament en una operació urbanística mentre té interessos familiars directament implicats en el sector, i que a sobre ho amagui, penso que va més enllà d'un problema de formes o una badada.

D'altra banda, després de llegir l'article d'en Cuyàs, començo a sospitar que l'endogàmia o l'encegament dels “mataronins de tota la vida” no té remei. Aquest tipus de raonaments són més propis d'una dictadura, on no hi ha llibertat d'expressió ni cap control democràtic, que no pas d'una societat democràtica. Pel que es veu, els dos terços restants de la població mataronina no comptem perquè som simples nouvinguts, uns desarrelats que badem, gent desinformada, sense ofici ni benefici i, el més important, sense cap parentiu que ens pugui salvar el cul. Sincerament, ho trobo molt patètic i una manera molt original (servil?) de fer periodisme i (implícitament) defensar el tràfic d'influències.

Per curar-se en salut, tal i com vàrem expressar fa poc en un anunci publicat en el Capgròs número 1.000, cal citar a Malcolm X (vegeu foto):

«Si no aneu amb compte amb els mitjans, us faran estimar els opressors i odiar els oprimits»