Josep Pla és un personatge camaleònic. Indubtablement, escrivia molt bé i els seus llibres es llegeixen d'una glopada. Cal reconèixer-li aquest mèrit, escrivia bé.Però Pla també fou un periodista afí a la La Lliga i espia de Franco i això no s'esborra fàcilment. La seva reclusió voluntària a "l'Empordà petit" té més a veure amb la decepció (una rabieta?) per no haver estat premiat amb la direcció de La Vanguardia (Española) que no pas amb el pretès bucolisme pairal amb què se'l presenta. No en va, Pla mai no va ser un "desafecte".
"El rellotger de Creixells" és un text a mig camí del periodisme i del dietari en el qual Pla exposa sense embuts el seu ideari reaccionari, un pensament que avui dia forma part de la lletania de personatges com Jiménez Losantos, segons el qual, totes les revolucions socials són detestables i deriven en actes de criminalitat.
Pla ens parla d'uns fets ocorreguts a l'Empordà dels anys vuitanta del segle XIX, però penso que en realitat aquesta trama és l'excusa per moralitzar el lector i forçar-lo a fer paral·lelismes amb la Guerra de 1936-39.
Segons el meu punt de vista, aquest text forma part del nyeu-nyeu negacionista i revisionista, perquè d'una banda nega l'evidència de l'opressió i l'explotació i de l'altra revisa el passat idealitzant els períodes favorables a les classes dominants.
Com deia Ramon Alcoberro ("Contra Josep Pla", Barcanova), Pla era un marxista de dretes: "A la pela per la cara; la lluita de classes i l'ocupació del poder. Pla és el millor analista de la infrastructura, de la gastronomia a la borsa, que ha tingut el país. No endebades era amic d'Andreu Nin. ¿Qui sinó Pla ha ensenyat a fer de l'"anàlisi concreta de la situació concreta (us sona, això?) la guia d'una acció conservadora?"
ResponEliminaDoncs això, que a Josep Pla li passava el contrari que a mi, que sóc... un reaccionari d'esquerres.
Josep Pla, una gran narrador, sense cap dubte, i sobradament reconegut per això. Però de la mateixa època, també cal reivindicar un narrador excepcional de les terres de l'Ebre, injustament poc conegut encara, tot i que en motiu del se centenari s'ha promocionat molt bé. Es tracta d'Artur Bladé i Desumvila, un home íntegre i fidel a la República, que va patir l'exili a Mèxic, i que va deixar una obra que s'està reeditant. Us el recomano.
ResponEliminaJuli, hi toqueu de mig a mig. El desengany d'aquell home amarg (el famós "er Cossé Pla" dels anys seixanta) el va dur a veure-ho tot sota el color més fastigós, començant, és clar, amb la pròpia terra nostra, que trobava "menor", justament com l'agent castelladrista d'ara mateix: "l'Arbert Putadella".
ResponEliminaL'ambició el va dur a girar la cara, i aquest és el premi que va rebre: el de caragirat en cap.
I els seus escrits són, en bloc, una merda.
Algú hauria de començar a dir-ho clar.
A part el qüadern gris, en el qual hom diu que hi ha més d'una ma implicada, la resta, ecs.