La CUP, 1 any després

Fa un any la CUP de Mataró va aconseguir entrar a l'Ajuntament amb un regidor i per això hem fet una breu valoració de la nostra experiència municipal que us convido a llegir.

Recordo molt bé l'entusiasme viscut el 27 de maig de 2007, la il·lusió compartida pels regidors obtinguts a diverses poblacions: Arenys de Munt, Manresa, Celrà, Molins de Rei, Berga, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cardedeu, Valls, Sallent, Torà o Vic. Però també per la resta de municipis on, tot i no obtenir representació, es va fer i se segueix fent una bona feina com a Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès, Badalona o Vilassar de Mar.

Indiscutiblement, des de fa un any la CUP ha emergit, tot i la seva feblesa orgànica, com a un actor més de la política catalana i, sobretot, com la veu més reconeguda de l'esquerra independentista. Aquesta tendència, lluny de dissipar-se sembla que s'està consolidant.

Ara bé, la CUP té pendents dues qüestions: (1) definir un model organitzatiu ajustat a una tàctica i una estratègia i (2) iniciar la implantació al conjunt dels Països Catalans.

Fins ara disposem d'uns estatuts (en fase de revisió), una declaració de principis i uns programes marc. Però, el repte organitzatiu de debò no es resoldrà del tot fins que no es debati i consensuï una línia política que doti de contingut la unitat popular i en temporalitzi el seu desplegament.

A priori, vull pensar que l'enfortiment de la CUP no és contradiu amb altres propostes de coordinació que han plantejat algunes organitzacions polítiques i juvenils de l'esquerra independentista. Però, en canvi, sí que veig amb molta preocupació que es pugui anul·lar, suplantar o desplaçar la direcció política de la CUP a d'altres àmbits organitzatius.

Hi ha persones i organitzacions de l'esquerra independentista que encara recelen o es miren amb distància la CUP, la qual cosa m'amoïna, perquè moltes d'elles tenen una experiència acumulada que ens seria molt útil per reforçar ideològicament el front de la lluita institucional.

D'altra banda, el dilema muncipialisme vs. organització nacional no l'entenc ni el puc admetre; per mi un municipalisme sense visió ni organització nacional és una pèrdua de temps. Jo replantejaria el debat en positiu: necessitem una organització nacional (la CUP) de base municipal i comarcal. Òbviament, m'agradaria tenir presència institucional més enllà de l'àmbit municipal, però, penso que abans d'abordar aquest desig -àmpliament compartit- cal resoldre les qüestions pendents.

Resumint, en un any hem avançat molt. Si amb una representació institucional més aviat modesta hem aconseguit donar nom, ressò i amplificar les lluites populars, imagineu-vos què passaria si això anés a més. Per mi és ben simple “No diguis no puc, digues no vull” que els castellans simplifiquen de forma brillant amb el “Querer es poder”. Com ho veieu, ens en sortirem? Bé, sigui com sigui, una salutació a tots i a totes i endavant amb la lluita!