Més racisme i més explotació

Cada cop es fa més evident que votar no al Tractat de la Constitució Europea va ser un exercici de responsabilitat que, més tard, amb el desenllaç dels resultats a França i Països Baixos, va deixar sense arguments els defensors més nostrats de l’Europa del Capital.

Emperò, fa poc ens van colar el Tractat de Lisboa, que recuperava gran part del contingut del text de la Constitució Europea avortada. L'únic punt d'optimisme està a Irlanda, on la seva ciutadania tindrà la possibilitat de ratificar o rebutjar per referèndum aquest nou tractat; com a nota solidària, cal ressaltar la campanya pel no i a favor dels drets socials que du a terme el Sinn Fein. Malgrat tot, és difícil que hi hagi sorpreses, perquè ja hi ha un reguitzell de mesures que han anat fent via seguint la filosofia que va inspirar la Directiva Bolkenstein, que pretenia regular el treball afavorint la mobilitat laboral però sense definir un marc de drets comú a tots els països de la UE.

Per rematar-ho, dilluns 9 de juny de 2008, el Consell dels Ministres de Treball de la UE ha pitjat a fons l’accelerador neoliberal i, sense cap referèndum ni cap consulta a la ciutadania, ha acordat allargar la jornada laboral de les 48 fins a les 65 hores setmanals de "forma voluntària” (quina ironia que gasten!). Aquesta nova Directiva i les recents directrius xenòfobes contra la immigració són una conseqüència directa de la victòria de Sarkozy i de Berlusconi, que han donat cobertura a les pressions de les grans transnacionals i dels lobbies financers. Res de nou dins la lògica del capital. Crisi = més racisme i més explotació.

Quin serà el proper objectiu? Privatitzar completament la sanitat? Desballestar la Seguretat Social? Il·legalitzar els sindicats crítics? Incloure els moviments socials en la llista d’organitzacions terroristes?

Definitivament, a qui beneficia la UE?