Dissortadament, el seu sacrifici no pogué impedir la derrota republicana i l'ocupació de Catalunya. Durant les quatre dècades següents vàrem patir una dictadura que impedí la restitució de l'honor i la dignificació dels soldats i lluitadors morts al front de l'Ebre, molts dels quals no varen rebre sepultura i encara avui dia són desapareguts de guerra.
Hi ha gent que no vol remenar el passat i que diu que hem de mirar cap endavant, però des del nostre punt de vista, no hi ha futur si neguem el nostre passat col·lectiu. Precisament, per això i per recordar la lluita dels nostres avis i honorar les persones que van morir defensant la llibertat del nostre país, la CUP de Mataró hem presentat una proposta de resolució per recordar la batalla de l'Ebre i els mataronins que van perdre-hi la vida.
Notícies relacionades: Capgròs, El Punt, Tot Mataró
Aquell estiu van anar morint tots
els somnis,
la llibertat va caure a mitja tardor,
la grotesca rutina es repetia
i els de sempre ho tornàvem
a perdre tot.
Cent quinze dies va durar la batalla,
baixava roig el riu, roig de roja sang,
els qui van veure l'Ebre baixar
aquells dies
asseguren haver vist un país plorant.
Fel, Fel, Fel,
del que n'era mel.
Prou que proven d'esborrar-nos
aquesta història del cap,
ignoren que els cromosomes
portem el record clavat.
A la Batalla de l'Ebre
caigué en combat la raó,
els punys dels morts quan s'obrien
deixaven anar la llavor.
Terra seca, trinxeres abandonades
com mans clivellades de treballar.
I a aquell que no va tramuntar
la carena
amb la derrota el van marcar
com bestiar.
I van empastifar la societat viva
d'una mediocritat que encara patim.
I ara tornen a l'Ebre a malvendre
l'aigua
els assassins tornen sempre al lloc
del crim.
Lletra: Titot
Música: Carles Belda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.