Dimecres 18 de juny vaig tenir l'estrany privilegi d'assistir al plenari del Parlament de Catalunya per seguir en directe la sessió de presentació i aprovació en tràmit inicial del projecte de Llei de Fosses.
Al Parlament no s'hi pot entrar si no t'hi conviden i en els targetons d'acreditació ja t'adverteixen que no estàs en una vulgar sala de plens: "El públic assistent a les sessions del Parlament ha de mantenir sempre silenci i ordre, i no li són permeses manifestacions d'aprovació o desaprovació, de qualsevol mena que siguin." (Art. 186 del Reglament del Parlament de Catalunya).
Tot és distant i una mica avorridot i ben diferent dels plens municipals de Mataró, penso que els falta una mica de "salsa roja".
Fins que no arribà el punt de l'ordre del dia que m'interessava, vaig haver d'empassar-me un discurset sobre el codi civil d'un diputat dels Ciutadans que, òbviament, parlava en castellà com si estiguéssim al Parlament d'Extremadura...
A cop d'ull: molts periodistes, molta corbata, molts portàtils i cares distretes. Pocs diputats i diputades a la sala durant la presentació de la llei i en el debat. Algunes cares conegudes. El conseller Saura exposà i, tot seguit, el PP es posà en evidència presentant una esmena a la totalitat perquè segons deien "no cal una llei"... segurament perquè el seu model és el de l'Ajuntament de València, que es passa la dignitat i la memòria de les víctimes per l'entrecuix. I, novament, la nota extemporània, la posaren els Ciutadans, que s'embrancaren parlant de la ETA i les guerres carlistes!
Sonà un timbre i l'hemicicle s'omplí (per uns moments semblava que estigués veient el Polònia!): hora de votar i llestos. El tràmit de la llei de fosses tira endavant!
Hi ha dèficits democràtics que clamen al cel. Han passat més de trenta anys d'ençà que va morir el dictador i molts dels familiars directes a qui calia reparar ja no hi són... Penso que fem tard i que és incomprensible que s'hagi trigat trenta anys a comptar amb una llei com aquesta. Malgrat tot, per respecte als qui encara resten i per dignitat col·lectiva, és important que l'administració -en aquest cas l'autonòmica- doni resposta. Millor tard que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.